La planta no té gens de trellat, tret de donar negoci a ACS, o siga, a Florentino Pérez. I a això es dedica l'estat.
La plataforma Castor és un magatzem submarí de gas construït per ACS, l'empresa de Florentino Pérez, una de les empreses al servei de la qual s'ha posat tot l'estat espanyol. Ja ho sabeu: allò de la casta extractiva.
ACS, el grup ACS, construeix l'AVE, el tram Barcelona-Girona posem per cas. Fa i es queda moltes de les autopistes i carreteres de peatge, tou o dur, com ara l'Eix Transversal. Construeix o reforma molts aeroports, el d'Eivissa el més recent. Feia un munt d'urbanitzacions en temps de la bombolla financera –ara ja no tant–. Cimenta rius, el Xúquer sense anar més lluny. Manté i conserva metros, com la línia 9 de Barcelona. I també, entre moltes més activitats, forada mines o fa projectes com ara Castor.
El lector ja deu haver notat que una enorme part dels ingressos d'aquest grup a l'estat espanyol deriven d'adjudicacions a dit o amb concurs dels governs. Cosa que és un gran negoci evident i sobretot molt segur. Però, així i tot, els comptes no els quadren. No fa pas gaire, el New York Times va definir ACS com l'exemple global d'una empresa fora de control. Té un deute de 9.000 milions d'euros, més del doble del seu valor a la borsa. I no és pas l'únic escàndol. Sobrecosts injustificats són més que habituals en aquesta empresa que controla el president del Reial Madrid, juntament amb els Albertos (aquells famosos Cortina i Alcocer) i la família March. Enguany la caiguda de les accions d'ACS a la borsa ja ha estat del 40%. Tot una mostra panoràmica del funcionament del capitalisme 'spanish style'.
I és en aquest context, i enmig d'aquest desastre, que cal entendre Castor. Castor és una inversió. D'ACS. Acceptada per Zapatero i pagada escandalosament per Rajoy, que va arribar a canviar la llei perquè es pogués posar en funcionament i, amb això, pogués ser rescatada per Enagás. ACS havia pactat que vendria la major part de les seues accions a Enagás quan la plataforma funcionàs, cosa que vol dir que ingressaria uns quants milions a la seua malmesa caixa. Si no funciona no hi ha milions, Enagás no compra. I per això, malgrat els enormes dubtes que suscitava la seua activitat, s'ha engegat. Perquè ACS puga recuperar una part de la inversió feta i no perille encara més l'empresa que seu al capdamunt de l'estat.
I com voleu que enmig d'aquesta operació d'estat facen cas dels veïns de Vinaròs? Com voleu que es preocupen d'analitzar si Castor causa terratrèmols o no abans d'activar-la? Com voleu que pensen quin sentit té aquesta planta si el sistema gasista de l'estat és sobrecapacitat i no hi ha, no hi havia, cap necessitat de fer-la.
'Ells' pensen en els seus. I això és Espanya.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada