Es retira de la política en Duran i Lleida?

Dilluns, 21 d'octubre del 2013 | 16:49

 

Política catalana

 

En diferents trobades entre diputats i periodistes al Congrés dels Diputats, i des de fa dies, hi corre la brama que Duran i Lleida s'ha cansat. Després d'estavellar-se constantment amb les parets de l'unionisme i del sobiranisme, Duran i Lleida, conscient dels molts anys d'estar a la cúpula de la política catalana i espanyola, ha començat a moure's i a donar veus que la seva voluntat, a dia d'avui, és una sortida professional difrerent.

 

 

Duran i Lladre

D'aquesta manera, Duran i Lleida, discretament, s'ha entrevistat --tant a Madrid com a diferents països del món-- amb corporacions econòmiques i industrials a les quals s'hi ha ofert per a col·laborar-hi, treballar-hi o per a l'assessorament.

Josep Antoni Duran i Lleida és conscient que el país, la societat civil i les noves generacions li estan passant per sobre, i ell, alhora, se sent molt compromès amb els sectors econòmics, financers, polítics i mediàtics que durant anys l'han enlairat a les enquestes i a l'acció política. La seva intel·ligència, doncs, ja no li permet tancar més els ulls davant de la realitat, del seu país i del seu propi partit, i això el fa estar en un estat d'excitació i nervis que l'han fet irascible i de difícil tracte (inclòs en el tracte amb molts dels seus companys d'acció política).

Duran i Lleida té ara tres opcions: la primera --la que voldria la seva família-- és deixar la política per la porta gran. Són 31 anys de dirigir UDC, 8 més que el president Jordi Pujol al front de CDC. L'opció primera de Duran i Lleida és fer com Miquel Roca: llaurar-se un futur en les activitats privades dels negocis, fonamentalment en el marc de les relacions internacionals en el qual ell hi té molta experiència.  

"Duran sembla que ha decidit prendre una decisió abans de les festes de Nadal d'enguany"

La segona opció: preprarar el proper congrés d'UDC per tal de convertir-lo en homenatge a la seva tasca política i, a la vegada, en la plataforma que faci efectiva la seva successió. Duran hi podria presentar en aquesta trobada persones properes al seu lideratge, com Ramon Espadaler o Joana Ortega. Duran, però, també és conscient que a dia d'avui, a molt estirar, controla el 40% dels militants d'UDC i que, per tant, són ja una majoria aquells qui estan pel dret a decidir: si Duran es retira, la majoria d'UDC optaria per una democràcia cristiana fidel als origens que va marcar Carrasco i Formiguera.

Tercera opció: Josep Antoni Duran i Lleida es pot transformar el l'home de la dreta, en l'home dels "poderosos del pont aeri", i ser així el "virrei" d'Espanya a Catalunya, aglutinant el PP i els sectors més tous i reaccionaris d'UDC per tal de convertir-se en l'alternativa a Artur Mas. Aquesta darrera opció però --una via que l'Estat i els seus poders voldrien feta realitat-- no resulta factible: tot i la temptació que representa, els seus companys de CiU no veuen Duran i Lleda capaç de fer una traïció d'aquestes característiques al seu país.

Duran, doncs, està preocupat per la fi de la seva carrera política. I molt. I sembla que ha decidit definitivament, després de consultar-ho amb companys de partit i amb sectors conservadors de CDC, prendre una decisió abans de les festes de Nadal d'enguany.

http://www.tribuna.cat/cronica/politica-catalana/es-retira-de-la-politica-en-duran-i-lleida-21-10-2013.html