Arrenca el judici del 'Cas Fabra', l'expresident de la Diputació de Castelló s'enfronta a penes de fins a 13 anys de presó acusat de suborn, tràfic d'influències i quatre delictes fiscals
L'Audiència de Castelló acull des d'aquest dimecres un dels processos més llarg de la història judicial del País Valencià. L'expresident del PP castellonenc, Carlos Fabra, s'enfronta a penes de fins a 13 anys de presó i multes milionàries, acusat de suborn, tràfic d'influències i quatre delictes fiscals. Home fort de Francisco Camps, va ser el 6è Fabra president de la Diputació de Castelló del 1995 al 2011 – tota una tradició familiar que arrancà el segle XIX. A més, és un dels homes amb més sort del País Valencià – segons ell li va tocar la loteria nou vegades-. Famós per haver impulsat l’aeroport fantasma de Castelló, del qual encara no s'ha enlairat ni aterrat mai cap avió, i que va costar més de 150 milions d'euros, i també per posar-hi una estàtua seva de 25 metres d'altura pagada amb diners públics que només va costar 300.000 euros. Té una filla famosa, diputada del PP, per dir als aturats "que se jodan".
Carlos Fabra està acusat de cobrat quantitats milionàries per mitjançar
en l'obtenció de llicències per a productes fitosanitaris i hauria
ocultat a Hisenda ingressos de 1,9 MEUR. Anticorrupció demana 13 anys de
presó, 15 d'inhabilitació i 1,9 MEUR. L'acusació particular, la mateixa
pena de presó, 18 anys d'inhabilitació i 8,1 MEUR. Després d'una
instrucció que ha durat 10 anys i per la qual han passat 9 jutges
diferents, el 'Cas Fabra' encara la seva recta final amb l'inici del
judici.
Una denúncia per part de l'empresari Vicente Vilar l'any 2003 va ser l'espurna que va iniciar el recorregut judicial del 'Cas Fabra' o 'Cas Naranjax'. Vilar denunciava Fabra, acusant-lo d'accedir a agilitzar els tràmits per aconseguir llicències de productes fitosanitaris i d'haver-li cobrat quantioses comissions a canvi.
L'expresident de la Diputació de Castelló s'hauria reunit amb els màxims dirigents dels ministeris d'Agricultura i Sanitat en l'era Aznar per aconseguir agilitzar el tràmit d'unes empreses de les quals es va acabar beneficiant econòmicament, segons Anticorrupció. Primer, cobrant comissions a Vilar, i, més tard, fent que la seva exdona, María Amparo Fernández, figurés entre les propietàries de l'empresa que distribuïa els productes fitosanitaris al costat de l'exmuller de Vilar, Montserrat Vives.
Tots quatre formen part dels acusats en aquest judici, amb l'exsenador del PP Miguel Prim. Aquest últim, per un presumpte delicte de tràfic d'influències, en considerar que podria haver ajudat a pressionar alts càrrecs per aconseguir les llicències per a Fabra i l'entramat que havia construït Vilar, amb l'ajut de l'expresident de la Diputació de Castelló.
La Fiscalia Anticorrupció considera que entre 1999 i 2002, Carlos Fabra es va reunir amb qui era aleshores ministre d'Agricultura, Jesús Posada, amb l'actual diputat Juan Costa i amb l'exministra de Sanitat, Celia Villalobos, entre altres, per accelerar l'obtenció d'aquestes llicències. Els exministres d'Aznar passaran pel jutjat en qualitat de testimonis la setmana vinent, així com l'actual ministre d'Agricultura, Arias Cañete, i l'actual vicesecretari d'estudis del PP, Esteban González Pons.
Delictes fiscals
Una denúncia per part de l'empresari Vicente Vilar l'any 2003 va ser l'espurna que va iniciar el recorregut judicial del 'Cas Fabra' o 'Cas Naranjax'. Vilar denunciava Fabra, acusant-lo d'accedir a agilitzar els tràmits per aconseguir llicències de productes fitosanitaris i d'haver-li cobrat quantioses comissions a canvi.
L'expresident de la Diputació de Castelló s'hauria reunit amb els màxims dirigents dels ministeris d'Agricultura i Sanitat en l'era Aznar per aconseguir agilitzar el tràmit d'unes empreses de les quals es va acabar beneficiant econòmicament, segons Anticorrupció. Primer, cobrant comissions a Vilar, i, més tard, fent que la seva exdona, María Amparo Fernández, figurés entre les propietàries de l'empresa que distribuïa els productes fitosanitaris al costat de l'exmuller de Vilar, Montserrat Vives.
Tots quatre formen part dels acusats en aquest judici, amb l'exsenador del PP Miguel Prim. Aquest últim, per un presumpte delicte de tràfic d'influències, en considerar que podria haver ajudat a pressionar alts càrrecs per aconseguir les llicències per a Fabra i l'entramat que havia construït Vilar, amb l'ajut de l'expresident de la Diputació de Castelló.
La Fiscalia Anticorrupció considera que entre 1999 i 2002, Carlos Fabra es va reunir amb qui era aleshores ministre d'Agricultura, Jesús Posada, amb l'actual diputat Juan Costa i amb l'exministra de Sanitat, Celia Villalobos, entre altres, per accelerar l'obtenció d'aquestes llicències. Els exministres d'Aznar passaran pel jutjat en qualitat de testimonis la setmana vinent, així com l'actual ministre d'Agricultura, Arias Cañete, i l'actual vicesecretari d'estudis del PP, Esteban González Pons.
Delictes fiscals
A aquesta investigació se suma una altra de l'Agència Tributària en què s'acusa Carlos Fabra i la seva exdona d'haver ocultat a Hisenda, quantitats pròximes als 1,5 milions i per no haver justificat ingressos de 3,6 milions d'euros en els exercicis fiscals corresponents al període comprès entre 1999 i 2004.
Per a l'empresari Vilar, condemnat a presó per un delicte sexual, la Fiscalia demana 4 anys de presó i una multa de 600.000 euros, per a la seva exdona, Montserrat Vives, demana la mateixa pena per un delicte de suborn. Per a l'exdona de Fabra, María Amparo Blanes, Anticorrupció reclama 6 anys de presó i 860.000 euros de multa per tres delictes contra la Hisenda Pública.
10 anys d'instrucció
El judici arriba després de 10 anys d'instrucció. El passat mes de febrer la sala penal de Tribunal Suprem acordava remetre al jutge d'instrucció número 1 de Nules les actuacions contra Carlos Fabra. La sala donava "absoluta llibertat de criteri" al jutge perquè dictés una nova obertura de judici oral, rebutjant així la decisió de l'Audiència de Castelló de no incloure el delicte de suborn entre les acusacions. Era el capítol previ al judici oral d'un cas que ha passat per diverses instàncies, canvis de jutjat i nombrosos recursos.
El magistrat del jutjat número 1 de Nules Jacobo Pin, actual instructor del 'Cas Fabra', va arribar a demanar empara al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) després de deixar entreveure pressions de l'Audiència de Castelló per imposar-li l'arxiu del delicte de presumpte suborn. Pin considerava que l'Audiència estava "pertorbant" la seva independència judicial en la causa. Es tracta del novè jutge que instrueix el cas, després de diferents canvis i renúncies.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada