dijous, 8 d’agost del 2013

Via Catalana: tots sabem on som

 08.08.2013




L’atac a la Via Catalana que cabia esperar de part de La Vanguardia i Unió ha arribat avui. Va començar ahir, de fet, amb unes declaracions on el sector oficialista d’Unió demanava a la Via Catalana el canvi de nom i avui La Vanguardia ha soltat tota la seua artilleria en contra. Calma i tranquil·litat.

Tots sabem on som i tots sabem on és el país. L’ANC va convocar la Via Catalana per la independència, no pel dret a decidir. I es farà per la independència. I serà un èxit enorme. Punt i apart.

Fins ara, fins que ja s’ha vist per la xifra d’inscrits que anava a ser un gran èxit, l’actitud del grup en qüestió era de silenci. Només cal repassar l’hemeroteca de La Vanguardia per a comprovar-ho. Ni una notícia sobre l’èxit d’inscripcions, cap informació destacada sobre una mobilització que serà d’una dimensió col·losal. Ni una referència tret de les que se’ls escapaven pels corresponsals o les agències. I avui, tanmateix, portada afirmant que Unió, ICV i UGT demanen que la cadena humana no siga per la independència. Informació, com a mínim, altament interpretativa i esbiaxada. Signada per ‘Redacció’, que com tothom sap és una forma de signar sospitosa.

Anem a pams. La Vanguardia posa ICV i UGT de comparses d’Unió però en tot cas l’Assemblea ha desmentit les informacions del rotatiu, ICV ja ha aclarit que ells no es consideren en condicions de demanar un canvi com aquest i la UGT aquest mateix matí s’ha reunit amb l’ANC, amb tota normalitat.

Pel que fa a Unió, que és el rovell de l’ou del tema, ens estem referint a una carta de Josep Maria Pelegrí, carta que ja ha estat contestada com cal per Carme Forcadell. La cadena serà per la independència i fer marxa enrera ara, quan ja està organitzada i l’èxit és assegurat, no té cap sentit. Tanmateix ara que s’ha obert la veda de fer cadenetes particulars anime (i això ho dic jo, no la Carme) a la gent del sector oficialista d’Unió a que intenten envoltar la mançana on tenen la seu, i a que ho facen pel dret a decidir. A veure si són capaços de reunir prou gent.

Perquè tots sabem que la majoria dels militants democristians aniran a la Via Catalana per la independència. Fins i tot és previsible que acaben anant-hi els dirigents que ara remuguen. O no vam veure a Duran, coix, el passat onze de setembre al Passeig de Gràcia? Tenim memòria, encara que ells no ho vulguen, i recorde ací que Duran després de passar-se tot l’estiu malparlant en contra de la manifestació el dia sis de setembre, tot just el dia sis, va anunciar que hi aniria, segons ell perquè ‘ja no és una marxa a favor de la independència’. Poden riure...

La polèmica, però, amaga un tema que crec que és substancial i sobre el qual hauríem de reflexionar. Nosaltres, la majoria social del país, seguim comportant-nos com si fórem minoritaris. I ells, que ja són clarament minoritaris, segueixen gastant els fums de quan eren majoritaris, gràcies entre altres coses a que internet no existia.

Però ho torne a dir: tots sabem on és el país avui. I això no ho canviaria un diari en caiguda lliure ni un polític a punt de jubilar. No és tan senzill...