El president del Parlament Europeu incomplirà la promesa d'autoritzar el català a Brussel·les per por del PP i el PSOE Podria necessitar l'Estat en els pròxims mesos per rellevar Barroso, Van Rompuy o Ashton
20/08/13 02:00
-
Brussel·les
-
Albert Segura
Maria Badia farà un últim intent després de les vacances d'estiu
Alejo Vidal-Quadras sempre guanya. La finestra històrica d'un
president catalanòfil al Parlament Europeu es tanca i l'oficialitat de
la llengua catalana a Brussel·les haurà de continuar esperant, almenys
fins a l'estat propi. Martin Schulz, el socialista alemany addicte a les
novel·les de Jaume Cabré, no s'atreveix a complir la seva promesa de
ser un aliat del català a Europa i autoritzar-ne l'ús en els plens i les
comissions de l'Eurocambra. Schulz s'ha fet enrere i finalment no
s'enfrontarà al PSOE i al PP per por de tancar-se portes en el futur: en
els pròxims mesos podria necessitar el seu suport per arribar a la
presidència de la Comissió Europea o del Consell, en substitució de
Durão Barroso o Van Rompuy, o per rellevar Ashton com a cap de la
diplomàcia comunitària.L'auge independentista i els plans per convocar un referèndum l'any que ve tampoc no ajuden i Schulz tem que el seu suport a l'ús del català a Brussel·les es pugui llegir com un aval a la secessió. Fonts del PSC no amaguen la seva decepció i confirmen a aquest diari que el president de l'Eurocambra, també lector de Pla i Màrius Torres, ja ha abaixat els braços, davant l'oposició ferotge de populars i socialistes espanyols. La seva última excusa, en els últims mesos, han estat les eleccions federals alemanyes del 22 de setembre. I després ja no quedarà temps, perquè les europees se celebraran del 22 al 25 de maig del 2014, Schulz vol encapçalar la candidatura dels socialistes i ara no toca buscar-se enemics al PSOE.
L'eurodiputat
socialista castellano-manxec Miguel Ángel Martínez s'ha encarregat de
deixar molt clar a Schulz que el PP i Vidal-Quadras no estan sols en la
seva croada contra el català. Martínez és el vicepresident de
l'Eurocambra que s'encarrega precisament de la cartera de multilingüisme
i dels serveis de traducció i interpretació i ha advertit Schulz que el
PSOE no pensa donar-li suport si s'atreveix a sotmetre a la votació de
la mesa l'ús del català a l'hemicicle. “És molt i molt complicat des del
punt de vista material”, al·lega Martínez, tot i que els eurodiputats
catalans s'han compromès a avançar per escrit la traducció de les seves
intervencions i han proposat aprofitar els intèrprets catalans que ja
treballen al Parlament Europeu com a traductors de castellà. El cost
econòmic seria zero. “És que senzillament no es farà, tant se val el
motiu”, replica Martínez, fent pinça amb Vidal-Quadras per boicotejar
tots els intents “provincians” dels “fanàtics i incompetents” [sic].
L'eurodiputada del PSC Maria Badia farà un últim intent després de les vacances d'estiu i es tornarà a reunir amb Schulz per pressionar-lo. El mateix Artur Mas li va arrencar el 21 d'abril del 2012, durant un viatge a Brussel·les, el compromís de “treballar a fons” per permetre el català, tot i que sense “cap data concreta ni la garantia que això acabi bé”, va admetre llavors el president Mas. Mig any després, però, la massiva manifestació de l'Onze de Setembre i el no rotund de Rajoy al pacte fiscal canviarien l'agenda del govern, i Schulz “està confús i mai no ha entès” els plans de Mas per convocar un referèndum, indiquen fonts socialistes. I tampoc no es vol posar enmig del foc encreuat d'amenaces, insults i denúncies entre Vidal-Quadras i els eurodiputats de CDC i ICV, Ramon Tremosa i Raül Romeva.
L'eurodiputada del PSC Maria Badia farà un últim intent després de les vacances d'estiu i es tornarà a reunir amb Schulz per pressionar-lo. El mateix Artur Mas li va arrencar el 21 d'abril del 2012, durant un viatge a Brussel·les, el compromís de “treballar a fons” per permetre el català, tot i que sense “cap data concreta ni la garantia que això acabi bé”, va admetre llavors el president Mas. Mig any després, però, la massiva manifestació de l'Onze de Setembre i el no rotund de Rajoy al pacte fiscal canviarien l'agenda del govern, i Schulz “està confús i mai no ha entès” els plans de Mas per convocar un referèndum, indiquen fonts socialistes. I tampoc no es vol posar enmig del foc encreuat d'amenaces, insults i denúncies entre Vidal-Quadras i els eurodiputats de CDC i ICV, Ramon Tremosa i Raül Romeva.
Votació dissimulada
Per mirar de desactivar el vet espanyol, Schulz havia pensat no plantejar cap votació ad hoc,
expressa, sobre el català, sinó incloure aquesta qüestió en un paquet
molt més ampli, dissimulada enmig de la reforma administrativa sobre el
funcionament de l'Eurocambra, que inclou entre moltes altres coses la
traducció i interpretació. El socialista alemany volia enllestir la
votació abans del Nadal passat, però finalment ha renunciat a intentar
enganyar Vidal-Quadras i Martínez, defraudant les moltes expectatives
dels eurodiputats catalans.
En tot cas, l'oficialitat del català a la UE no es decideix a Brussel·les sinó a Madrid: Schulz podria haver aconseguit autoritzar-ne l'ús a l'hemicicle, però per incloure'l entre les ja 24 llengües oficials europees cal que l'Estat espanyol ho demani. Si el gaèlic, per exemple, amb 130.000 parlants, és oficial i el català no, és perquè Irlanda ho vol i el govern espanyol, governi el PP o ho faci el PSOE, no. La UE és un club d'estats i el seu darrer nou soci, Croàcia, amb la meitat d'habitants que Catalunya, no va tenir cap problema perquè la llengua croata es convertís automàticament en oficial l'1 de juliol.
Schulz, exllibreter i exalcalde de Würselen, una ciutat de 40.000 habitants a Rin del Nord-Westfàlia, presideix l'Eurocambra des del 17 de gener del 2012.
En tot cas, l'oficialitat del català a la UE no es decideix a Brussel·les sinó a Madrid: Schulz podria haver aconseguit autoritzar-ne l'ús a l'hemicicle, però per incloure'l entre les ja 24 llengües oficials europees cal que l'Estat espanyol ho demani. Si el gaèlic, per exemple, amb 130.000 parlants, és oficial i el català no, és perquè Irlanda ho vol i el govern espanyol, governi el PP o ho faci el PSOE, no. La UE és un club d'estats i el seu darrer nou soci, Croàcia, amb la meitat d'habitants que Catalunya, no va tenir cap problema perquè la llengua croata es convertís automàticament en oficial l'1 de juliol.
Schulz, exllibreter i exalcalde de Würselen, una ciutat de 40.000 habitants a Rin del Nord-Westfàlia, presideix l'Eurocambra des del 17 de gener del 2012.
24llengües oficialsté ja la Unió Europea, després de la incorporació del croat l'1 de juliol.
17.01.12és el diaque va ser elegit Schulz president de l'Eurocambra, prometent que hi autoritzaria el català.
Reding també va fallar
Schulz no és el
primer polític europeu que falla i deixa de defensar Catalunya a
Brussel·les per por de patir represàlies. L'eurocomissària luxemburguesa
Viviane Reding aspira també a ocupar alguna de les cadires que Barroso,
Van Rompuy, Ashton i el mateix Schulz deixaran lliures en els pròxims
mesos. I el PP espanyol va amenaçar de vetar-la quan va reconèixer al Diario de Sevilla,
poc després de la manifestació de la Diada, que “cap llei diu que
Catalunya hagi de sortir de la UE si s'independitza”. Reding va acabar
cedint a la pressió i autodesmentint-se (tot i que el diari escocès Newsnet Scotland
va fer públic l'àudio de l'entrevista, confirmant les seves paraules).
El 1992, la Generalitat lla va guardonar amb la Creu de Sant Jordi per
haver fet d'advocada del català a l'Eurocambra, però ara necessita el
suport del PP i del govern espanyol i Catalunya no la farà presidenta de
la Comissió Europea.
Darrera actualització ( Dimarts, 20 d'agost del 2013 02:00 ) 
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada