Un estudi de l'exministra avalava la necessitat d'atendre l'exemple quebequès
FERRAN CASAS
BARCELONA | Actualitzada el 27/01/2013 00:00
 |
| Carme Chacón l'any 2002 al Congrés, quan Zapatero era el líder del PSOE BERNARDO RODRÍGUEZ / EFE |
Corria
l'any 1999. Carme Chacón era una jove militant socialista i professora
de dret constitucional a la Universitat de Girona. Va ser escollida
regidora a Esplugues de Llobregat just després de publicar a la revista Teoría y Realidad Constitucional un
treball en què comentava la sentència del Suprem canadenc del 1998
sobre la secessió del Quebec. Chacón arribaria els anys següents,
gràcies a una carrera trepidant, a diputada, dirigent del PSOE i
ministra d'Habitatge i de Defensa. Chacón, que ara critica amb
vehemència el dret a decidir i la declaració de sobirania i condiciona
el PSC per votar no, el 1999 creia que la sentència canadenca, que
aconsella reformar la Constitució per donar cabuda a la voluntat
democràtica dels quebequesos expressada a les urnes, marcava el camí.
L'article,
a mitges amb el professor de dret constitucional a Granada Agustín Díaz
Robledo, afirmava que la solució per al Quebec és "una salomònica
apel·lació al dret" que permet "extreure conclusions útils per als
estats compostos i amb problemes d'integració territorial". Chacón deia
que "els problemes polítics no sempre es resolen amb sentències
judicials" (cosa ben diferent del que ja opinava el 2010 quan, amb
Felipe González, avalava la sentència del Constitucional que mutilava
l'Estatut). Posant-ho en paral·lel amb la situació catalana i les
posicions dures del PSOE i el PP sorprèn que digués que "un Quebec poc
raonable o un Canadà intransigent serien el decantador de la balança en
el judici de la comunitat internacional".
A favor del referèndum
La
cap de files del PSC a Madrid donava per bones solucions al marge de
l'ordenament constitucional per a la província francòfona: "S'ha de
comprovar la voluntat dels quebequesos amb un referèndum d'una pregunta
clara i després d'obtenir l'aval democràtic s'obriria una negociació en
què totfos negociable". Segons Chacón "el sentit comú i la raó
política" hi obligarien. Tot això ella ja no ho abona però sí qui
signava amb ella. En l'article recent aEl País titulat "Una
resposta canadenca a la qüestió catalana",Díaz Robledo, ara catedràtic,
deia abans del 25-N: "Davant una victòria sobiranista que decidís
celebrar una consulta d'autodeterminació, el més adequat democràticament
seria seguir la via canadenca i convocar un referèndum a Catalunya",
concloïa. Ell no s'ha mogut. Chacón, sí.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada