Això, aquesta maniobra primària, s'entén. Però en política has de saber valorar sempre si guanyant no hi perds. I això, incomprensiblement per a mi, no ho valoren gens. O no sé veure gens que ho facen; ni un indici. Cosa que, aquesta sí, em desconcerta del tot.
La situació de Gibaltar es va calfant de debò. Deixa de ser anecdòtica i va esdevenint un conflicte seriós. I no sé com Espanya pot pensar que això li convé. La Gran Bretanya ha fet advertències molt notables, aquestes darreres hores. I Espanya contra la Gran Bretanya no hi té res a fer, simplement. Ni en el terreny polític, ni en el terreny diplomàtic i encara menys en el terreny militar.
Per més que siga fàcil de pensar-hi em resistesc a creure que tot això és únicament fruit de la bogeria o de l'oportunisme. No pot ser que ningú a Madrid no siga conscient d'on posen els peus. On volen arribar? Parlem d'un afrontament diplomàtic obert dins la Unió Europea: el primer de la història. Parlem del fet que un país membre de la Unió amenaça de portar a l'ONU un dels socis integrants. Parlem, poca broma, d'un afrontament amb una potència nuclear, que mai no ha dubtat a fer servir la força. I això per una població, la gibaltarenca, que ha expressat repetidament i democràtica que no vol ser espanyola. I com es pensen que guanyaran. els acorralats homes de la Moncloa? Què caram argüiran?
A nosaltres, no cal dir-ho, aquesta situació ens convé, i molt. Quan la Gran Bretanya diu a Espanya que la seua doctrina inalterable és que l'autodeterminació és més important que no la unitat territorial també envia un missatge poderós per a nosaltres. Espanya és ara mateix un país desprestigiat, enfonsat i lleig, i una actitud com aquesta no pot sinó desprestigiar-la encara més i procurar-li tot d'enemics. Ara, precisament ara, això és bo per a nosaltres. Especialment, si la Unió Europea es veu arrossegada per primera volta en la història a un conflicte entre socis i, com tot Europa sap, aquest esdeveniment gravíssim té com a únic objectiu tapar la corrupció.
La pregunta, tanmateix, és: com pot ser que els espanyols siguen tan i tan maldestres?
On volen arribar? Parlem d'un afrontament diplomàtic obert dins la Unió Europea: el primer de la història. Parlem del fet que un país membre de la Unió amenaça de portar a l'ONU un dels socis integrants.I Espanya contra la Gran Bretanya no hi té res a fer, simplement. Ni en el terreny polític, ni en el terreny diplomàtic i encara menys en el terreny militar.
http://www.vilaweb.cat/editorial/4138629/espanya-sesta-posant-sola-dins-cova.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada