Una Catalunya independent tindria un PIB similar a Suècia i Finlàndia

l'espoli

Les catedràtiques d'Hisenda Pública Marta Espasa i Núria Bosch presenten un estudi que mostra que un Estat propi ingressaria 8.000 milions més que ara

Lluís Bou

Les catedràtiques Núria Bosch i Marta Espasa, en l'acte a l'Ateneu Barcelonès

Una Catalunya independent gestionaria 8.000 milions més que en l'actualitat, segons posa de manifest un estudi de la plataforma 'Catalunya diu prou' elaborat per les catedràtiques d'Hisenda Pública Marta Espasa i Núria Bosch, i que s'ha presentat avui a l'Ateneu Barcelonès. Segons Espasa, en una Catalunya independent, en termes de PIB per càpita, Catalunya estaria per sobre de la mitjana de la UE, amb un nivell "similar als països més desenvolupats amb una mida de població similar, com Suècia i Finlàndia".

"Si Catalunya fos independent, no hauria gestionat 60.373 milions sinó 68.423", una diferència de 8.000 milions segons les dades de 2010, ha assenyalat Bosch. Amb aquesta quantitat no caldria fer retallades. Espasa ha exposat que en Estat propi calculen que la pressió fiscal se situaria en el 31%, encara que cal tenir en compte l'efecte que té el fet que el frau fiscal equivalgui al 19% del PIB. 

L'estudi concreta que del total d'impostos que es generen a Catalunya, el 46% van a parar a les arques de la Generalitat, el 43% a les de l'Estat, i un 10% als ens locals. No obstant això, per que fa a capacitat normativa (decidir sobre els impostos), el marge de la Generalitat disminueix i se situa en el 27%, enfront del 63% de l'Estat i el 10% dels ens locals. La Generalitat queda penalitzada quan es tracta de l'administració que s'encarrega de gestionar, recaptar i inspeccionar els tributs. "El 85% correspon a l'Estat i la Generalitat només gestiona un 4,6%", mentre que els ens locals s'ocupen del 10,2% dels tributs, ha explicat Bosch. Totes aquestes dades posen de manifest que "la capacitat d'autonomia tributària de la Generalitat és molt poca". "Pot gaudir d'un rendiment d'una part dels impostos, però pot decidir sobre molts menys", ha destacat Bosch, que ha assenyalat que amb una hisenda pròpia catalana, aquesta situació seria molt diferent.

L'evolució de tot el que s'ha recaptat en impostos a Catalunya posa de manifest l'impacte que ha tingut la crisi econòmica en la fiscalitat, segons l'estudi. Si el 2007 en concepte d'IRPF, IVA, impostos especials, impost de societats i l'impost sobre la renda dels no residents (IRNR) es van recaptar 40.153,4 milions a Catalunya, aquesta dada va baixar fins a un mínim de 26.698,3 milions el 2009, encara que arran de les pujades d'impostos el 2012 es va situar en els 31.505.

Des de la plataforma 'Catalunya diu prou', que ha encarregat aquest informe, han assegurat que els empresaris que formen part pagaran aquest juliol el Impost de Societats a la Generalitat i no a l'Estat, i han demanat al govern català "que posi mitjans" per fer-ho possible. El secretari del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), Daniel Laspra, ha recordat que el Govern va adoptar aquest compromís fa tres mesos.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/07/una_catalunya_independent_tindria_un_pib_similar_a_suecia_i_finlandia_95112.php