diumenge, 7 de juliol del 2013

Martí Anglada assenyala el «camí fàcil» cap a la independència ( LA DUI )

El mític corresponsal de TV3 triomfa explicant a la Conferència Nacional d'ERC el secrets d'Estònia, Letònia, Eslovènia i Eslovàquia recordant que van proclamar la seva a través d'una Declaració Unilateral 

, L'Hospitalet del Llobregat | Actualitzat el 07/07/2013 a les 12:33h


Anglada, en el debat d'aquest matí. Foto: Albert Salamé

Martí Anglada, el mític excorresponsal a l'estranger de TV3, "no veu en cap cas necessari establir un full de ruta cap a la independència". Així ho ha fet saber en la taula rodona sobre processos d'independència internacionals que s'ha celebrat a la Conferència Nacional sobre la República catalana que ERC celebra aquest cap de setmana a l'Hospitalet del Llobregat.

Una intervenció que ha aixecat passions entre el públic i que ha servit per explicar la recepta secreta per arribar a la independència de Catalunya fent un repàs a les darreres experiències internacionals que van fer el procés a través d'una Declaració Unilateral d'Independència.

Anglada, que ha estat interromput pels aplaudiments en diverses ocasions, ha recordat que per arribar a la independència només calen tres coses: "molta voluntat, grans majories i escenaris possibles, és a dir, una visió panoràmica molt ben estudiada, en cap cas un full de ruta".

Explicant els exemples de Letònia, Estònia, Eslovàquia i Eslovènia, Anglada ha recordat que les úniques "estructures d'estat" que tenien eren "el parlament, la policia, mitjans de comunicació, estat del benestar territorialitzar, una mínima estructura recaptatòria pròpia i amics que tinguin bancs".

Per altra banda, Anglada ha insistit en les úniques coses que van fer les quatre repúbliques van ser "tres coses". "Totes quadre van celebrar eleccions plebiscitàries, ruptura legal -les lleis d'aquí prevalen-, i van proclamar la independència", ha detallat amb senzillesa Anglada. I com recomanació darrera, pel veterà periodista, és no deixar-se enredar amb la "unitat" i "convocar sí o no la consulta, pels seus inestimables efectes polítics".