diumenge, 28 de juliol del 2013

Gregorio Moran, un covard amb aires de pinxo segons J.B.Culla

Joan B Culla desemmascara la vilesa del catalanòfob i articulista de la Vanguardia Gregorio Moran, que fa més de 25 anys maltracta els catalans des de les pagines d’aquest diari


Fa unes setmanes Joan B. Culla posava en evidència el fals victimisme de les veus defensores de l’espanyolisme a Catalunya i denunciava que ells tenen veu mentre els catalans no en tenim a Espanya, i qualificava Gregorio Morán de  “personatge que porta dècades vivint a Catalunya amb mentalitat i actitud de funcionari colonial ressentit”. Culla, en un nou article al diari ARA que titula “El petit Galinsoga”, fa un pas més i l’equipara al feixista Galinsoga -que va dirigir La Vanguardia durant 21 anys des de l’odi més profund als catalans-, amb la diferència però, que Moran és un vell comunista totalitari espanyol que ha sabut  sobreviure “gràcies a la capçalera més benpensant del país”, des d’on ens dispara cada dissabte. 

Fer servir la llengua de l’imperi confereix el poder d’estar per damunt de tot i tothom  

Diu Culla que situat sempre en una posició de superioritat cultural i moral  “derivada d'expressar-se exclusivament en castellà, en la llengua del imperio, la del veritable poder”, Moran menysprea tothom que no pensa com ell a qui considera “ uns miserables, uns mercenaris, uns esbirros, una caragirats, uns pocavergonyes, etcètera.” . i que el personatge ha sobreviscut en el mitjà que li dona de menjar “a base de molta covardia” mirant de no “mossegar la mà del patró que li posa el plat a taula, ni les dels seus amics, ni les dels seus protegits.”.

Una espècie de Galinsoga disminuït i de baixa talla moral

Culla explica com Moran va despatxar els vells greuges amb un periodista madrileny després de la seva mort insultant-lo des d’un article a La Vanguardia, i de com utilitzà  les suposades paraules del periodista Xavier Batalla, un cop desaparegut, per carregar contra Joan B Culla, que alerta Moran que “Els morts no poden parlar. Els vius sí. I no ens impressionen ni pinxos, ni petits Galinsoga.”