dijous, 11 de juliol del 2013

Aixeta ben tancada

La banca espanyola encara restringirà més el crèdit en els propers mesos

El finançament de pimes i famílies “hauria de tocar fons” el 2014 i recuperar-se a partir del 2015

11/07/13 02:00 - Brussel·les - Albert Segura  

Les petites i mitjanes empreses o les famílies que es queixen de l'estrangulació del crèdit encara no han vist res: en els propers mesos, la banca espanyola tancarà encara més l'aixeta i l'agonia s'allargarà almenys fins l'any que ve. És l'advertència que els inspectors de la Comissió Europea i el BCE desplaçats a Madrid van llançar ahir, en el seu tercer i penúltim informe sobre el rescat bancari a l'Estat espanyol. Precisament l'objectiu final de salvar els bancs amb diners públics era que aquests poguessin reactivar el finançament de l'economia real. En altres paraules, el rescat està fracassant, tot i que els bancs s'hagin estabilitzat i ja no necessitin més diners.

L'esfondrament del crèdit en el sector privat “s'ha accelerat en els darrers mesos” i no millorarà encara aquest 2013. L'any que ve “hauria de tocar fons”, tot i que els homes de negre no especifiquen si això serà en el primer trimestre o en el quart. I el 2015 podria començar a recuperar-se, si encara queda alguna pime que no hagi abaixat la persiana. Els primers bancs a tornar a concedir préstecs no seran pas Bankia, Catalunya Caixa i la resta de rescatats com pretén Luis de Guindos, sinó els del grup 0, els que no han rebut encara ajudes públiques. De moment, però, ni brots verds ni llum al final del túnel, i només alguns “signes de desacceleració” d'aquesta caiguda lliure.

La banca espanyola està prestant aquest any un 8% menys que el 2012 (amb dades dels primers quatre mesos de l'any). Però aquest coll d'ampolla només el pateix el sector privat, escanyat per una frenada del crèdit que arriba al 12%. El sector públic (i no precisament la Generalitat) torna a tenir barra lliure i aquest any respira amb un 14% més de finançament. Mentre la demanda del govern espanyol continuï menjant-se tota la capacitat de crèdit de la banca espanyola, els bitllets que el BCE imprimeix i presta pràcticament de franc a les entitats no arribaran a l'economia real.

Aquesta sequera la pateixen “tots els sectors econòmics”, tot i que és més greu a les pimes que a les grans empreses. L'informe, que Brussel·les va fer públic ahir, assegura que “falta demanda solvent” de crèdits, però alhora reconeix que la banca ha endurit els requisits. És a dir, que no és que no quedin pimes i famílies de fiar, sinó que les entitats volen protegir-se d'una morositat que “amb el complicat entorn macroeconòmic previst” encara “augmentarà” aquest any, tot i que menys que el 2012.

Tampoc no hi ajuden els nous requisits de capital que s'exigeixen a la banca per afrontar futures crisis.
La bona notícia és que els 41.300 milions d'ajuda europea rebuts fins ara hauran estat suficients per tapar el forat de la banca espanyola. O el que és el mateix, “actualment no hi ha cap raó que faci preveure” que alguna entitat necessiti més ajuda (els 58.700 milions encara no gastats i que estaran disponibles, en principi, almenys fins al gener que ve). A Brussel·les i Frankfurt, però, preocupa el pla andalús contra els desnonaments i que alguns estalviadors amb preferents puguin escapar-se de les pèrdues al·legant que se'ls va enganyar. I consideren com “el principal repte per als bancs continuar sent rendibles en el difícil entorn econòmic actual”.

Retallar el dividend
En resum, “el sector financer espanyol continua sent vulnerable” i “la incertesa, tant per l'evolució de l'economia real com pel seu possible impacte en la banca, continua sent elevada”. Tot plegat podria carregar d'arguments els socis que defensen que es mantingui Espanya sota vigilància reforçada i que els homes de negre puguin continuar viatjant a Madrid per controlar fins i tot més enllà del gener, quan en teoria s'acaba el programa d'ajuda europea. L'executiu del PP no vol ni sentir-ne a parlar.
Mentrestant, la CE i el BCE exigeixen als bancs de l'Estat que s'abstinguin de repartir dividends i que facin servir aquests diners per reactivar el crèdit.

LES XIFRES


12
per cent menys de préstecs està aconseguint aquest 2013 el sector privat, comparat amb l'any passat.

14
per cent més de crèdits que el 2012 està rebent aquest any el govern espanyol dels bancs de l'Estat.

Alemanya i el liquidador bancari


La Comissió Europea va aprovar ahir el nou reglament que preveu la creació d'una autoritat i fons únic per liquidar els bancs insolvents de la zona euro, que tindria potestat sobre 6.000 grups financers. No obstant això, el futur d'aquest reglament no sembla gaire prometedor, atesa l'oposició d'una Alemanya que busca per sobre de tot protegir nombrosos bancs germànics ara per
ara en una posició complicada.

“Continuarem endavant amb una gran determinació, sense deixar-nos impressionar per les pressions”, va dir ahir el comissari de Mercat Interior, Michel Barnier.

L'autoritat única és essencial per avançar cap a la unió bancària de la zona euro, un punt que tampoc no té les simpaties de Berlín. Alemanya considera que per posar en marxa aquesta figura liquidadora caldria abans modificar els tractats, un procés llarg i complex.
Darrera actualització ( Dijous, 11 de juliol del 2013 02:00 )