Al darrer article, vaig expressar que
durant uns quants mesos tractaria temes comunicatius en aquest espai
literari. El cert però, és que m’és molt difícil complir-ho si dia rere
dia es produeixen notícies i fets que afecten d’una manera o d’una altra
el procés iniciat cap a la independència. Tanmateix, tot i que avui
aquest article anirà dedicat un cop més a qüestions de política
catalana, miraré de fer-ho establint paral·lelismes amb un film
surrealista de Luís Buñuel de 1962 que sempre m’ha fascinat i que es
titula El ángel exterminador. En certa manera doncs, ni que sigui d’esquitllèbit, també estarem parlant de comunicació, en aquest cas audiovisual.
El film escollit, explica com un grup de
burgesos es reclouen en una casa per celebrar un banquet. Al llarg de
la vetllada el servei de la casa va abandonant l’edifici sense que quedi
clar el perquè, la qual cosa fa que els burgesos no sàpiguen exactament
què han de fer. Se senten indefensos i decideixen que un cop han acabat
de sopar es quedaran a dormir allà mateix.
A partir d’aquest moment, s’entrellacen
un seguit d’escenes en les quals es mostra que malgrat els convidats i
els amfitrions tenen set, i gana, no fan absolutament res per sortir de
la casa, la qual cosa és cruelment semblant a la situació que viu el
nostre país, en la qual tot i que hi ha moltíssima gent que ho està
passant malament, i fins i tot els burgesos se’n ressenten, una part
important d’aquests últims no sembla tenir cap intenció de canviar la
situació.
Poc a poc el menjar i els líquids es van
acabant, i els assistents a la festa deixen estar els seus posats
refinats per competir com a bèsties per les poques viandes que queden.
Entretant, un dels convidats que és doctor (podria ser en Carretero,
Laporta o fins i tot López Tena?), intenta fer reaccionar a la resta de
gent, i fer-los adonar que la solució és tan senzilla com obrir la porta
i marxar, però no li fan cas. De fet, durant una estona els maldecaps
s’aparquen ja que inesperadament entra a la sala un ramat de bens que
serveix de menjar pels comensals, talment com ha passat tants i tants
anys amb el peix al cove.
Aquest tiberi tindrà entretinguda a la
gernació durant una estona, però quan la gana se’ls torna a despertar,
és contra l’amfitrió contra qui carreguen i a qui culpen d’haver-se
quedat acorralats. En aquests moment, els comensals totalment embogit,
pretenen rostir-lo i cruspir-se’l, i qui sinó CIU ha estat l’amfitrió de
Catalunya durant anys i panys?. Un amfitrió, que ja va començar a ser
devorat durant les passades eleccions al Parlament, i que segons la
darrera enquesta de El Periódico corre el risc de quedar-se totalment descarnat.
El desenllaç del film que no explicaré
amb deteniment per si algú, malgrat l’esquarterament que n’he fet,
encara té ganes de veure’l, es produeix quan un jove, seguint una
argumentació lògica força enrevessada, acaba concloent que la solució
als seus problemes la poden obtenir sortint de la sala. Aquesta força
jove (malgrat tenir 82 anys), per a gran part de l’electorat català és
ERC, que és qui acaba substituint l’amfitrió i obtenint la credibilitat
de la gent.
Tanmateix, tot i que el film s’acaba amb
un final feliç, el cert és que si ens fixem en la realitat, encara ens
trobem amb la nostra porta ben tancada. L’amfitrió, CIU, té maneres de
no acabar com a la pel·lícula, però en cap cas poden passar per tirar
enrere, perquè això només suposaria una subsistència agònica, i una
posterior mort. D’altra banda, si decideix accelerar el procés corre el
risc que alguns dels comensals els agafi por i vulguin carregar-se’l tal
i com passa al mite de La caverna de Plató, però és l’única de
les opcions disponibles, en la qual encara hi ha una mínima possibilitat
d’èxit. Per la seva banda ERC ha d’acabar de convertir-se en el jove
revulsiu, ja que si bé a hores d’ara té més credibilitat que l’amfitrió,
també és cert que aquesta credibilitat pot caducar si la gent s’adona
que les bones intencions no es tradueixen en accions reals.
Sigui com sigui, sortim aviat, que l’aire comença a ser irrespirable, i el menjar i l’aigua ja fa mesos que escassegen.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada