Rosa Mary: Senyeres en les commemoracions històriques d'una ciutat de Florida

S'hi instal·là una comunitat menorquina demà farà 245 anys


Senyeres en una recent commemoració història a Saint Augustine

Al municipi nord-americà de Saint Augustine (Google Maps), a l'estat de Florida i arran de mar, commemoren sovint els fets històrics que van colpir la població, car la ciutat té el títol d'assentament d'origen europeu més antic de l'Amèrica del nord. Els ciutadans s'abillen amb vestits, armes i banderes de segles passats. Però la cosa més curiosa és que, entre les banderes que duen, s'hi destaquen les quatre barres de la senyera. A més, al sostre del College de Saint Augustine hi ha representats escuts amb la senyera.

Com és que la senyera apareix en les commemoracions històriques de Saint Augustine? La resposta és senzilla, tot i que poc coneguda: els ciutadans de Saint Augustine són molt consicents de la comunitat menorquina que encara hi perviu. En ple segle XVIII, un miler de menorquins van emigrar cap a la Florida nord-americana. Embarcats el 1768 als vaixells del doctor escocès Andrew Turnbull, un miler d'illencs i mig miler més de grecs i italians van deixar enrere la seva terra per començar una vida nova a l'altra banda de l'Atlàntic.

Però les coses no van anar com s'esperaven: arribats a la localitat floridenca de Saint Augustine el 26 de juny (demà farà 245 anys), van haver de treballar en règim d'esclavatge a les plantacions de Nova Smyrna, propietat del Dr. Turnbull. Tan dolentes eren les condicions de vida, que fins a 964 colonitzadors hi van perdre la vida i, la resta, van fugir-ne al cap de nou anys. Es van refugiar a Sant Agustí, on des d'aleshores van formar una comunitat que, amb més o menys vitalitat, s'ha mantingut fins als nostres dies.

El rastre dels menorquins de Florida encara és viu
El rastre dels menorquins a la Florida, s'ha encarregat de recollir-lo i estudiar-lo amb profunditat el professor Philip D. Rasico, autor de nombrosos articles i llibres que recullen la història de l'emigració, els llinatges, els trets culturals i folclòrics que n'han restat i, fins i tot, l'interessant vocabulari 'maonès' utilitzat fins fa ben pocs anys per la gent més gran de la ciutat. La petja menorquina roman encara present en molts aspectes. No en va, segons el filòleg Joan Coromines, és ben possible que encara es parlés el català a la Florida al començament del segle XX. El que sí que s'ha conservat fins als nostres dies són algunes receptes, com les formatjades, i llinatges propis de l'illa.

A banda les recerques de Rasico, actualment el llegat menorquí és recordat i celebrat per associacions cíviques com la Menorcan Cultural Society, que s'encarrega d'organitzar actes commemoratius anuals com els del 26 de juny i el 9 de març, i de revaloritzar els edificis i espais de les famílies menorquines del centre de la ciutat (com aquesta placa instal·lada el 2008).

A internet també hi ha moltes pàgines dedicades a la genealogia i a l'estudi de famílies menorquines a la Florida, com Minorca Family i el bloc The Minorcan Factor. Fins i tot l'adjectiu 'menorquí' és utilitzat, sovint, com a marca distintiva de la ciutat, com es pot comprovar amb Minorcan Datil Pepper Products i Dixie Minorcan Datil Pepper Sauce. I aquesta biblioteca dedicada a la memòria de Florida inclou desenes de materials –fotografies, documents i àudios– referits als 'Minorcan americans'.