dilluns, 10 de juny del 2013

“El dinero ha de quedarse en Cataluña”

Molts catalans amb vincles amb Espanya estan convençuts que a Catalunya paguem més impostos que la resta d’espanyols, però vivim pitjor.

 

L’estat propi al Baix Llobregat, és l’article de Núria Bosch al diari ARA on explica la seva experiència en una xerrada sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent i les pensions, dirigit a gent gran en un barri al bell mig del Baix Llobregat. Bosch explica que li van demanar que parlés en castellà per la dificultat d’alguns dels assistents d’entendre el català, que la sala era plena, i que va treure algunes conclusions de l’experiència. Segons Bosch la majoria vol que els impostos que paguem els catalans es quedin a Catalunya, que estan convençuts que a Catalunya paguem més impostos que la resta d’espanyols, però vivim pitjor, i que alguns dels factors que els ajuden a arribar a aquest convenciment “són veure com viuen els seus parents a altres parts d’Espanya, amb molts més avantatges socials, o el que els diuen els seus fills”.
Malgrat que l’“España nos roba” qualla, el procés sobiranista s’ha de presentar en positiu.

Explica la catedràtica que a una senyora la seva filla li havia dit que “España nos roba” i que “és evident que els fills d’aquests immigrants responen a unes característiques sociològiques molt diferents a les dels seus pares, cosa que algun partit polític encara no ha copsat”. I que és molt important explicar el procés independentista en positiu, mostrant que fa 300 anys que esmercem esforços per entendre’ns amb Espanya, que s’ha intenta però no ha reeixit.

En una Catalunya independent ningú haurà de renunciar a la nacionalitat espanyola si no vol.

Segons Bosch a la generació d’immigrants nascuts fora de Catalunya “els dol deixar de ser espanyols per raons nostàlgiques” però que aquest sentiment no és compartit pels seus fills, pel que és important que el procés sobiranista ha d’incorporar la idea que en una Catalunya estat “ningú haurà de renunciar a la nacionalitat espanyola si no vol”, i  que l’estat propi no vol dir “cap ruptura traumàtica amb Espanya”. S’ha d’insistir en que l’estat propi vol dir que els catalans podrem decidir el impostos que pagarem, l’escola o la sanitat pública que vulguem tenir, etc., sense que Madrid prengui les decisions i que els lligams culturals, d’amistat i comercials amb Espanya es podran mantenir com ara.