La patronal del sector assegura que no hi ha cap escola de l'associació que segueixi un currículum únicament en castellà
L'entitat critica que no s'hagi tingut en compte la situació real d'aquests centres a l'hora de plantejar un text “econòmicament inviable”
25/05/13 10:16
-
Barcelona
-
ACN
No hi ha cap escola de l'associació que segueixi un currículum únicament en castellà Foto: GUILLEM VIDAL. |
L'Associació de Centres d'Ensenyament Privat no concertats de Catalunya (AENOCC) ha rebut amb sorpresa els detalls del text de la LOMQE que aquesta setmana passada va fer públic el govern espanyol perquè des que es va començar a conèixer com podria anar la reforma, cap tècnic del ministeri d'Educació s'ha posat en contacte amb el sector per consultar-los com els podia afectar el text. La presidenta de l'AENOCC, Maria Pilar González, ha lamentat que se'ls hagi presentat com la solució i hagin decidit per ells. En aquest sentit, González recorda que les escoles privades són fruit de la iniciativa de determinats empresaris que cada dia “arrisquem el nostre petit capital” per un projecte educatiu que intenta captar el màxim de clients possibles.
Per això, i seguint les normes que exigeix el departament d'Ensenyament, és cada escola que decideix com educa, els currículums i, per tant, la proporció de les llengües que s'aprenen a cada etapa educativa. Per aquest motiu, el fet que José Ignacio Wert plantegi que les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà, ho podran fer a través de centres privats i amb el pagament de l'administració, no està vist amb bons ulls per l'AENOCC. González, defensa que no hi ha cap escola de l'associació, que recull 70 centres totalment privats on s'escolaritzen entre 16.000 i 18.000 alumnes, que segueixi un currículum únicament en castellà. Per tant, per la presidenta de la patronal, aplicar la llei voldria dir “desmuntar el currículum” i això ho ha de decidir l'escola i no el ministeri.
Maria Pilar González, posa d'exemple les escoles que segueixen currículums estrangers, que no obvien tampoc ni el castellà ni el català, perquè en general “tenir dues llengües pròpies és fantàstic” i “hauríem d'estar molt satisfets” de poder educar infants bilingües. Per això reconeix que en 30 anys “no hem tingut cap problema” i la immersió lingüística ha donat els seus fruits i resultats.
Si la proposta tira endavant, des de l'AENOCC s'ha explicat que s'atendran als pares que demanin informació, amb les explicacions de cada projecte educatiu. González esta “convençudíssima” que entre tot el ventall d'opcions algun li farà “patxoca” perquè el percentatge de castellà és més que suficient.
El pressupost plantejat per Wert no seria suficient
D'altra banda, González també considera que el plantejament del govern espanyol és “econòmicament inviable” perquè la xifra que ha pressupostat el govern espanyol és molt inferior a les necessitats econòmiques amb què es trobarien les famílies. De moment, Wert ha calculat un pressupost de 5 milions d'euros per a unes 1.000 famílies que podrien demanar aquesta escolarització. Per González, reconeixent que les quotes que es paguen a les escoles privades són de com a mínim 400 o 500 euros però que poden arribar a ser molt més altes, amb aquesta aportació no es podrà garantir l'escolarització de les 1.000 famílies.
Des de l'associació no es preveu que augmenti significativament el nombre de famílies que vulguin escolaritzar en castellà, ja que creu que per optar per un centre privat s'ha d'estar convençut de l'opció pedagògica que s'escull. Lamenta que s'hagi polititzat la qüestió i considera que les famílies exigiran la solució a l'administració, tot i que considera que no hi ha cap conflicte. A més, per la patronal, els centres privats no es poden permetre dependre dels pagaments, amb retard habitual, de l'administració, ja que són empreses que han de tenir “cura” dels seus pressupostos al màxim i sobretot en moments de crisi que per algunes de les famílies que aposten per la privada, han de fer sacrificis per pagar l'educació i un projecte amb què combreguen malgrat ja pagar amb impostos l'ensenyament públic.
Darrera actualització ( Dissabte, 25 de maig del 2013 10:32 )
D'altra banda, González també considera que el plantejament del govern espanyol és “econòmicament inviable” perquè la xifra que ha pressupostat el govern espanyol és molt inferior a les necessitats econòmiques amb què es trobarien les famílies. De moment, Wert ha calculat un pressupost de 5 milions d'euros per a unes 1.000 famílies que podrien demanar aquesta escolarització. Per González, reconeixent que les quotes que es paguen a les escoles privades són de com a mínim 400 o 500 euros però que poden arribar a ser molt més altes, amb aquesta aportació no es podrà garantir l'escolarització de les 1.000 famílies.
Des de l'associació no es preveu que augmenti significativament el nombre de famílies que vulguin escolaritzar en castellà, ja que creu que per optar per un centre privat s'ha d'estar convençut de l'opció pedagògica que s'escull. Lamenta que s'hagi polititzat la qüestió i considera que les famílies exigiran la solució a l'administració, tot i que considera que no hi ha cap conflicte. A més, per la patronal, els centres privats no es poden permetre dependre dels pagaments, amb retard habitual, de l'administració, ja que són empreses que han de tenir “cura” dels seus pressupostos al màxim i sobretot en moments de crisi que per algunes de les famílies que aposten per la privada, han de fer sacrificis per pagar l'educació i un projecte amb què combreguen malgrat ja pagar amb impostos l'ensenyament públic.
La revàlida, un retorn 30 anys enrere
Dels
aspectes que inclou la LOMQE, Maria Pilar González critica la
recuperació de les revàlides perquè considera que són processos
d'avaluació “massa rígids”. Destaca que des dels centres privats, per
exemple, es poden adaptar fàcilment els currículums a infants amb
dificultats o lentituds en l'aprenentatge, com ara els diagnosticats amb
TDAH, i que amb educació personalitzada es poden aconseguir èxits
educatius.
L'avaluació amb “tabula rasa” que proposa Wert, diu González, pot impedir que nois i noies que es podrien ajudar es vegin “abocats” a uns estudis que no els agraden o no els van.
L'avaluació amb “tabula rasa” que proposa Wert, diu González, pot impedir que nois i noies que es podrien ajudar es vegin “abocats” a uns estudis que no els agraden o no els van.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada