Intocable Digital : La corrupció que no s’oculta

Els rumors es concreten. El president del Senat Pío García- Escudero ha admès que cobrava sobresous per part del Partit Popular. 4.200 euros al mes des de 1999 fins al 2004. Al mateix temps, el diputat popular Eugenio Nasarre ha reconegut davant el jutge de l’Audiència Nacional que tots els alts càrrecs del partit rebien sobresous en concepte de les seves responsabilitats dins el PP. Ell inclòs: 1.800 euros o més cada mensualitat entre el 2000 i el 2004.

Hagi estat per casualitat o no, un dels moments televisius de la setmana, amb gran ressò a les xarxes socials, ha estat el capítol del Salvados de Jordi Évole a La Sexta. Debat sobre el projecte d’elaborar una Llei de transparència per a l’Estat espanyol i entrevista amb el fundador de Wikileaks -el nou pal·ladí de la transparència-, Julien Assange. Évole repetia una constant al llarg de tot el programa: el fet d’aconseguir un nivell alt de publicació de dades, no sembla garantir la transparència ideal que acabi amb la corrupció.

És obvi que no. Els casos de sobresous donaran molt de joc i llargues compareixences dels implicats. Però hi ha una corrupció molt més important i difícil de prevenir que la caracteritzada per ser una opacitat econòmica i administrativa. Es tracta d’aquella que es basa en el tràfic d’influències, l’amiguisme, les capelletes i els acords en tot negoci (públic o privat) que no atèn la simple meritocràcia. Això també és corrupció, i no s’oculta. No s’oculta perquè no es creu que sigui pas corrupció.
Contra això no hi ha publicació de dades ni Llei de transparència que ho elimini.
Opina a cartes@intocabledigital.cat

http://intocabledigital.cat/la-corrupcio-que-no-soculta/48107/