dimecres, 22 de maig del 2013

Amnistia Internacional defensaria la llibertat d'expressió dels catalans en un referèndum


L'entitat denuncia un 'ús desproporcionat' de la força policial en manifestacions i alerta que crisi 'posa en perill' el dret a la salut i l'habitatge

 

Amnistia Internacional (AI) defensarà el dret a la llibertat d'expressió dels catalans si es convoca un referèndum, segons ha afirmat la presidenta d'AI a Catalunya, Maria Cañadas. Tot i això, l'entitat no intervindria activament a favor del dret d'autodeterminació, com tampoc ho ha fet per exemple al Sàhara Occidental, ha puntualitzat el president de la secció espanyola d'AI, Alfonso López-Borgoñoz. Els caps de l'ONG han fet aquestes declaracions en la presentació de l'informe anual 2013 d'AI.
Maria Cañadas, presidenta d'Amnistia Internacional a Catalunya.

AI Catalunya no té cap posicionament oficial sobre el dret del poble català a decidir el seu futur polític, però sí considera que els ciutadans tenen dret d'expressar lliurement què pensen a través d'una consulta i fer "exercici del dret a la llibertat d'expressió", explica la presidenta d'AI a Catalunya, Maria Cañadas. Amb tot, la presidenta d'AI Catalunya puntualitza que, donat el cas que es convoqués la consulta, l'ONG encara no ha decidit si hi donaria suport amb una actuació explícita.

Cal tenir en compte, però, que "en els darrers anys, AI no ha intervingut en aquest tipus de drets col·lectius", ha posat de manifest el president de la secció espanyola d'AI, Alfonso López-Borgoñoz, qui posa com a exemple el paper neutral de l'organització respecte el dret d'autodeterminació del Sàhara Occidental. "AI té una sèrie de demandes concretes sobre el conflicte del Sàhara però cap d'aquestes és reclamar al govern del Marroc que permeti fer això ni reclamar a les Nacions Unides que permeti el dret d'autodeterminació", ha dit López-Borgoñoz.

Informe anual sobre drets humans


Cañadas i Borgoñoz han fet aquestes declaracions durant la presentació de l''Informe Anual 2013 d'Amnistia Internacional. Situació dels drets humans al món', que ha tingut lloc aquest dimecres al Col·legi de Periodistes. El text fa balanç del respecte als drets humans durant el 2012. Pel que fa a Catalunya, l'informe denuncia que els cossos policials, i més concretament els Mossos d'Esquadra, han actuat amb un "ús excessiu de la força" davant les manifestacions ciutadanes contra les reformes econòmiques i han fet un "ús desproporcionat" dels mètodes antiavalots com les pilotes de goma. A més, "no s'han dut a terme investigacions" per aclarir quins agents hi havia al darrere de certs "abusos" contra manifestants, ha recriminat la coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya, Imma Guixé.

La identificació dels antiavalots, "difícil de recordar"
En aquest sentit, Guixé ha valorat positivament que els policies antiavalots portin des de fa unes setmanes una combinació alfanumèrica identificativa a l'esquena -el Número Operatiu Policial (NOP), que no coincideix amb la seva Targeta d'Identificació Policial (TIP)-. Tot i això, ha criticat que es tracta d'un número "difícil de recordar" i especialment en cas que una persona sigui "torturada o maltractada". D'altra banda, es tracta d'un codi que assigna el propi cos de mossos d'esquadra i per tant "pot ser manipulat" pels propis policies, ha dit la coordinadora d'AI a Catalunya.

Les mesures contra desnonaments "no són suficients"

"Amb l'excusa de les mesures d'austeritat no podem restringir drets com l'habitatge, la salut i la protesta pacífica", ha reclamat la coordinadora d'AI a Catalunya. Pel que fa a l'habitatge, Guixé ha mostrat preocupació per "l'estigmatització de col·lectius defensors de drets humans com la PAH" i ha subratllat que les mesures empreses pel govern espanyol per paralitzar els desnonaments "no són suficients" per garantir el dret a l'habitatge. Amnistia recorda que s'han realitzat més de 400.000 execucions hipotecàries des del 2007 a Espanya.

Un altre dret bàsic que AI veu amenaçat a Catalunya és el dret a la salut, sobretot arran de la limitació de l'accés a la sanitat de les persones immigrants en situació irregular. Es tracta d'una mesura "regressiva i discriminatòria", ha denunciat Guixé. D'altra banda, pel que fa al vel integral, Amnistia defensa que les dones puguin vestir-se "com vulguin, sense coaccions o amenaces", ha remarcat la coordinadora.

Reunió amb Artur Mas
Amb l'objectiu de denunciar la situació actual, Amnistia Internacional va fer arribar l'abril passat l'Agenda de Drets Humans a Catalunya al president de la Generalitat, Artur Mas, i espera reunir-s'hi el més aviat possible per exposar-li les "mancances" que actualment pateix el país pel que fa a drets econòmics, socials i culturals.

A l'estat espanyol, AI lamenta que les víctimes del franquisme "hagin hagut d'anar a buscar justícia a l'Argentina", ha dit la coordinadora d'AI; que el racisme i la xenofòbia siguin poc visibles per la manca de dades disponibles; que les víctimes de la violència de gènere "segueixin tenint molts obstacles per accedir a la justícia" -dels 48.000 sobreseïments de denúncies, més de 40.000 no van tenir en compte les proves presentades per les dones-; i que l'estat "no faci prou" per aturar tortures i maltractaments, entre altres aspectes.

Síria en el punt de mira
En l'àmbit internacional, Amnistia Internacional condemna la passivitat de la comunitat internacional davant del conflicte a Síria i deplora que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides impedeixi portar el president sirià, Bashar al-Assad, davant del Tribunal Penal Internacional. Cañadas s'ha planyut pels "atacs indiscriminats" de les autoritats sirianes contra la població civil.

Durant el 2012, Amnistia va documentar restriccions concretes a la llibertat d'expressió en almenys 101 països i casos de tortura i altres maltractaments en almenys 112 estats. Les dones i els refugiats, juntament amb els homosexuals, segueixen sent els col·lectius més vulnerables arreu del món. Mentrestant, l'any passat va seguir retrocedint al món, malgrat la primera execució a Gàmbia després de 30 anys sense cap mort o la d'una dona al Japó després de 15 anys.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4117755/20130522/amnistia-internacional-defensaria-llibertat-dexpressio-catalans-referendum.html