Em permeto adreçar-me a vostès amb un problema que afecta als catalans per dues raons. Una, perquè no ens queda més remei. I dues, perquè crec que m'entendran. I confio en això perquè la societat alemanya, com la catalana i d'altres d'Europa, va patir els efectes del feixisme d'estat d'una forma llarga, terrible i violenta.
A Espanya -i això els sorprendrà- no només continua essent perfectament legal el partit únic de la dictadura franquista, sinó que qualsevol periodista corre el risc d'acabar davant del jutge si escriu alguna cosa sobre el caràcter criminal d'aquesta organització feixista, responsable de milers de morts durant la Guerra Civil i la repressió posterior. Només perquè ho sàpiguen, amics alemanys, Madrid exhibeix un total de vuit carrers i un passeig dedicats a membres caiguts o destacats de la 250 Einheit spanischer Freiwilliger, la División Azul franquista que va actuar al setge de Leningrad. Alguns d'ells van arribar a defensar, ferotgement, el búnquer de la cancelleria fins que Adolf Hitler es va suïcidar.
El Partit Popular (PP), actualment al govern, va ser fundat per un ministre de Franco, Manuel Fraga, que el va presidir fins a la seva mort, ara fa poc més d'un any. Fraga mai no va penedir-se de la seva carrera política al vèrtex de la dictadura i, de fet, el PP encara es nega a condemnar el feixisme franquista. Gran part dels morts per la repressió continuen enterrats als marges de les carreteres, allà on van ser assassinats. Els seus familiars, alguns ja molt ancians, no aconsegueixen el permís per recuperar-ne els ossos i donar-los sepultura.
Escric això, amb la màxima brevetat, perquè -paradoxalment- tot aquest àmbit ideològic espanyol, polític i mediàtic, acusa permanentment el catalanisme de tenir un caràcter nazi i feixista, quan la història dels partits catalans és escrupolosament democràtica. Fins el punt que el català Lluís Companys va ser l'únic president elegit democràticament a Europa que va ser afusellat pel fet de ser-ho. El 1940 va ser detingut i deportat per una operació combinada de la policia franquista i la Gestapo.
Serveixi d'exemple dels que els dic aquest vídeo de Telemadrid, una televisió pública controlada -insisteixo en això: controlada- per un govern del PP. Frivolitzen amb l'estalinisme i el nazisme i comparen Stalin i Hitler, obertament, amb l'actual president català, el successor d'aquell que va ser assassinat pels seus avis amb el vist-i-plau actual dels néts. Fins i tot es neguen a anul·lar aquell sumari que encara és jurídicament vàlid, com tots els judicis polítics del franquisme.
Sóc conscient que els explico un problema nostre, dels catalans. Però molts de vostès deuen creure en Europa i la immensa majoria, en la democràcia. És per això que els escric, amb l'esperança que ben aviat una Catalunya lliure, europea i plenament democràtica contribuirà, conjuntament amb Alemanya, a l'eradicació definitiva dels últims reductes del feixisme a Europa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada