El jutge Castro, des d'un simple jutjat de Palma, ha posat en perill la monarquia espanyola sencera. Amb una interlocutòria seriosa i rigorosa, res a veure amb els nyaps dels jutges estrella, avalada per tota una vida treballant allà on passen els fets, renunciant a ascensos interessats i a prebendes que no són de raó.
La casa de Juan Carlos, la monarquia instaurada el 1969, té mala peça al teler. Era evident que els negocis de Cristina de Borbó i el seu marit no tenien explicació. No tenien cap més explicació sinó el 'perquè vós sou qui sou', fórmula que posada en paper en la interlocutòria ja no apunta només a la filla 'catalana' del rei d'Espanya. Sinó a ell mateix. Veurem com proven d'eixir del tràngol, però ho tenen francament malparat. Perquè o els salven 'perquè vós sou qui sou', i això avui ja és impresentable políticament, o no se salven.
Però compte, que no ens emboliquen ara. Ahir em preguntaven en una tertúlia si arribarà abans la independència o l'abdicació reial. I la veritat és que ja no m'atrevesc a fer apostes de cap mena. La república espanyola em semblava una hipòtesi llunyana, però de sobte sembla molt més a prop que ningú no havia imaginat. De manera que alerta, que el 1931 ja ens van ensarronar convencent el president Macià que renunciàs a la independència, ja proclamada, en favor d'una república espanyola, i federal, que seria diferent. Però que sols va trigar mesos a ser igual i anys a deixar pas al pitjor. Aleshores vam perdre la millor oportunitat que havíem tingut fins avui.
Espere per això que aquesta vegada serem més llestos i no ens dedicarem a mirar de salvar-los a ells en compte de pensar primer i abans en nosaltres. República? Sí, aquí, allà i a tot arreu. Però cadascú en la seua. Solidaris però lliures. Lliures per fi.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada