Mentre Piqué és menystingut a Madrid per predicar la necessitat d’una millora fiscal per Catalunya, ha d’entomar en seu pròpia que la independència és inevitable i viable
El que fora un dels homes forts d’Aznar, Josep Piqué, ara al
capdavant del Cercle d’Economia, veu com a Madrid les tesis del camí del
mig que promulga des de la seva atalaia, tot advocant per l’enteniment
entre Catalunya i Espanya i la millora del sistema fiscal a Catalunya,
no agraden i en molts cercles se’l considera "un tou". També veu com a
Catalunya la llosa d’haver estat ministre d’Aznar no fa creïble el seu
lideratge com a defensor de la no confrontació amb Espanya, fins al punt
de perdre el control del Cercle i haver d’acollir i presidir
conferències i presentacions de llibre "non gratas".
La independència, una tragèdia per Espanya
Després de la manifestació de la Diada, Piqué va manifestar que “la independència seria una tragèdia per Catalunya i per Espanya” i des de llavors ha intensificar els esforços per frenar el procés sobiranista, tot i que des dels capdavant del Cercle el camí se li ha fet costerut per les discrepàncies dins la pròpia junta. La discussió sobre si la institució tenia dret a pronunciar-se sobre el pacte CiU-ERC, que un veien com a resultat de les negociacions entre forces polítiques escollides democràticament i que per tant el cercle no havia d’interferir, va ser sonada.
Pujol, una bomba dins el Cercle
El primer gripau gros que es va haver d’empassar Piqué va ser la presentació del llibre de Jordi Pujol, El caminant davant del congost, quan aquest gener passat l’expresident va argumentar davant l’auditori del Cercle el canvi de rumb del vell catalanisme moderat i modernitzador d’Espanya i anuncies que “Si avui hi hagués un referèndum, jo votaria independència”. El fet que l’expresident triés un escenari com el Cercle d'Economia partidari a ultrança de la modernització d’Espanya, on habiten multitud d’empresaris que viuen del BOE, i de la relació amb Espanya, va caure com una autèntica bomba.
La contundència de Sala i Martin va treure de polleguera Piqué
El segon gripau de grans magnituds que s’ha empassat Piqué va arribar després que un membre del Col·lectiu Wilson i soci del Cercle proposes a la seva junta de fer la conferència Dimensions econòmiques i jurídiques de la independència de Catalunya i aquesta accedís. Els sis destacats membres del Col·lectiu Wilson van omplir com mai la seu de la institució i van deixar un missatge a les elits: la independència és inevitable i viable. La incomoditat de Piqué va ser evident i va agafar estar a punt d’eclosionar quan l'economista de la Universitat de Columbia, Xavier Sala Martín, va fer un repàs al desgast d eles institucions espanyoles i va comparar el fons per a pensions d’Espanya ambla guardiola sense fons i molts pagares de Homer Simpson.
Després de la manifestació de la Diada, Piqué va manifestar que “la independència seria una tragèdia per Catalunya i per Espanya” i des de llavors ha intensificar els esforços per frenar el procés sobiranista, tot i que des dels capdavant del Cercle el camí se li ha fet costerut per les discrepàncies dins la pròpia junta. La discussió sobre si la institució tenia dret a pronunciar-se sobre el pacte CiU-ERC, que un veien com a resultat de les negociacions entre forces polítiques escollides democràticament i que per tant el cercle no havia d’interferir, va ser sonada.
Pujol, una bomba dins el Cercle
El primer gripau gros que es va haver d’empassar Piqué va ser la presentació del llibre de Jordi Pujol, El caminant davant del congost, quan aquest gener passat l’expresident va argumentar davant l’auditori del Cercle el canvi de rumb del vell catalanisme moderat i modernitzador d’Espanya i anuncies que “Si avui hi hagués un referèndum, jo votaria independència”. El fet que l’expresident triés un escenari com el Cercle d'Economia partidari a ultrança de la modernització d’Espanya, on habiten multitud d’empresaris que viuen del BOE, i de la relació amb Espanya, va caure com una autèntica bomba.
La contundència de Sala i Martin va treure de polleguera Piqué
El segon gripau de grans magnituds que s’ha empassat Piqué va arribar després que un membre del Col·lectiu Wilson i soci del Cercle proposes a la seva junta de fer la conferència Dimensions econòmiques i jurídiques de la independència de Catalunya i aquesta accedís. Els sis destacats membres del Col·lectiu Wilson van omplir com mai la seu de la institució i van deixar un missatge a les elits: la independència és inevitable i viable. La incomoditat de Piqué va ser evident i va agafar estar a punt d’eclosionar quan l'economista de la Universitat de Columbia, Xavier Sala Martín, va fer un repàs al desgast d eles institucions espanyoles i va comparar el fons per a pensions d’Espanya ambla guardiola sense fons i molts pagares de Homer Simpson.
2 comentaris :
Pobret josé piquete haver de presidir una taula plena de defensors de la llibertat
Pobret i xaquetero S'ha canviat de la dreta a l'esquerra com si res , qualsevol es fia d'ell ....
Publica un comentari a l'entrada