Alfons López «Tenaitor»

Alfons López Tena. Foto: Adrià Costa

Vaig conèixer aquest polític l'any 2007 a la llibreria La Tralla de Vic. Llavors l'Alfons López Tena era encara convergent, tenia visos de ser candidat de CiU per a les europees i presentava un llibre molt agosarat pels temps: "Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia" (RBA, 2007).

La seva presència mediàtica com un independentista que criticava els espanyols des d'Espanya omplia auditoris, treia la mandra de sobre als apagats i refrescava un discurs mancat de tecnicismes i sobrat de melangia. Tena començava a ascendir com una de les veus de l'anomenat independentisme racional, allunyat de l'aplec i la botifarrada habituals.

A hores d'ara, després que les eleccions del passat 25N passessin l'escombra a la seva formació, Solidaritat, viu acomodat en el que anomena la "indiferència ignasiana". Un terme només per a iniciats en les coses dels jesuïtes, la multinacional més antiga i prestigiosa del món.



Tena va néixer a Sagunt, l'any 1957. Així doncs, va viure prou temps de dictadura en un territori complicat, malentès, amb música de vent i protegit per la Geperudeta. Tena és valencià, característica indestriable del seu esclat de Falla constant repartint mascletàs a qui cregui convenient, i notari, és a dir, un funcionari de portes obertes fonamental per entendre l'arquitectura política i social d'Espanya. "Heu de pensar en mentalitat espanyola", deia Tena als seus acòlits com un general d'estratègia convençut que l'única manera de vèncer l'enemic és coneixent-lo.

Savi de la copla espanyola, cinèfil empedreït i carregat d'una pesada artilleria dialèctica tenia, i té, la virtut de posar nerviosos tant a espanyols com els independentistes slow. Maleducat quan convè, encantador quan s'hi posa, home brillant quan s'ho proposa i vitaminat d'una intel·ligència extraordinària, Tena va ser capaç de donar cos jurídic a les consultes populars i a fer entendre que és compatible ser independentista amb tenir mala llet.

Tena, doncs, va ser el primer jesuïta en terra de franciscans, i això, de moment, li ha sortit car. Ara, com els vins gran reserva que s'amaguen trapelles al celler, recorda quan conspirava com a membre del Consell General del Poder Judicial als McDonald's de Madrid, es manté sollevat contra els inquisidors dels fumadors i conviu amb un ull ben obert i un dimoni a cada orella.

Obligadament allunyat de la política diària utilitza Twitter amb cops secs, com els de la sèrie Kung-fu -aquella del Pequeño Saltamontes- i reposa les procel·loses paraules d'en Ho Xi Min. Fins a dia d'avui Tena ha fet bondat i ha aplicat la màxima del gran general groc: no deixar mai ferits.

Terrabastall de la política catalana, amb un magnetisme tant per crear-se enemics com per generar adhesions, Tena no s'estarà quiet. Bé ho saben els que han patit en Tenaitor en estat pur amb paso corto, vista larga y mala leche. I, encara que això soni malament, algun dia algú li haurà de donar les gràcies per la feina feta. God save the Queen!

http://www.naciodigital.cat/noticia/52387/alfons/lopez/tenaitor