 |
| El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull - Mireia Giné |
Jordi Turull, portaveu del grup parlamentari de CiU al Parlament,
anuncia que com a últim recurs es platejarien proclamar la
independència després d’unes eleccions, però que actualment treballen
per esgotar tots els marc legals. A més, el portaveu de la federació
assegura que el pacte parlamentari amb ERC és de confiança i
cordialitat.
Proclamada la sobirania al Parlament, quin és el següent pas que ha de fer Catalunya?
Hi ha dos passos en paral·lel. Primer ens hem de dotar d’un marc legal català per si l’Estat no volgués activar la legislació vigent, i paral·lelament hem de començar la via del diàleg i de la negociació amb l’Estat explicitant quin és l’encàrrec, tant de les eleccions, és a dir del poble de Catalunya, com de les resolucions al Parlament.
Si des de Madrid diuen no a la llei de Consultes, quin pla B hi ha?
El pla B s’ha de començar a estudiar amb les diferents forces polítiques, aquest és el compromís. I s’han de buscar les alternatives per afrontar els obstacles que ens posi l’Estat. Ara bé, amb la mateixa raó que diem que hi ha d’haver una certa discreció en el diàleg amb l’Estat, tampoc hem de ser ingenus ara i començar a explicar alternatives davant les negatives que ens poden venir. És un tema que s’ha de treballar tenint en compte que evidentment no ens esperaran amb els braços oberts.
Estan disposats a proclamar la independència des del Parlament després d'unes eleccions?
De moment estem en la fase d’intentar esgotar tot els marcs legals que hi hagi. Tenim legitimitat per fer-ho, hi ha legalitat per poder-ho fer i hem de trobar el marc legal més apropiat per tirar-ho endavant. Aquest plantejament seria dels últims recursos.
L’actuació del PSC en la votació de la declaració de sobirania no va ser gaire afortunada...
Va ser trist que el PSC no hi pogués ser, tot i que no va sorprendre massa. Fa temps que el PSC ha engegat una estratègia que té servituds, no és estrictament dependre d’ells mateixos en funció del que pot interessar a la seva trajectòria i amb el que s’ha compromès amb els ciutadans de Catalunya. La prova és que en un acord on hi estem còmodes des de CiU, fins a un sí crític de la CUP, passant per ICV, no s’entén que el PSC aquí al mig no hi càpiga. El PSC com a força catalanista hi hauria d’haver estat.
El president Mas quan es reunirà ara amb el president Rajoy?
Sí, de fet, s’hauria de fer la reunió que toca una vegada ha estat investit president. El president Mas ja ha dit que hi haurà contactes amb l’Estat, però de manera discreta perquè no tot ho hem de fer sota el focus mediàtic, i després que hi comencin a aterrar tecnicismes. Cal fer-ho a l’alçada del moment històric que vivim. Sí que hi haurà contactes.
Rajoy ha parlat de portar Mas als tribunals si tira endavant el procés. Des d’Europa els arriben comentaris?
Des d’Europa com que hi ha a Escòcia un procés paral·lel, amb totes les diferències que pugui haver-hi, queden sorpresos de les contrarietats i de la manca de salut democràtica que hi ha a l’Estat espanyol. Mentre nosaltres, els catalans, parlem de preguntar, a l'Estat Espanyol parlen de prohibir preguntar. Mentre els catalans parlem d’oferir un projecte per Catalunya, els espanyols ens intenten barrar qualsevol avenç per Catalunya. Segur que a Europa, cada vegada aniran veient més la salut democràtica del Govern espanyol que, en contrast amb Escòcia i el Regne Unit, hi té una diferencia abismal.
La UE es mourà en favor del dret a decidir dels catalans?
La base d’Europa és la radicalitat democràtica. Per tant, en el marc que nosaltres iniciem, també ens hem de carregar de raons. Nosaltres tenim un aval ciutadà, un aval del Parlament de Catalunya, que representa la sobirania del poble, i l’encàrrec és: dialoguem amb aquells que en primera instància ens han de poder permetre fer això. Ja hi ha una llei catalana que va ser impugnada però no suspesa, la 4/2010, que ens permetia poder fer aquesta consulta als ciutadans de Catalunya. Altra cosa és que l’Estat torni a fer el mateix de sempre, enviar-nos als Tribunals i la Guardia Civil.
Com pretenen ampliar la majoria social de cara a la consulta?
Evidentment hi ha d’haver una acció capil·lar al conjunt del territori, fent entendre les bondats que els catalans puguem decidir el nostre futur. Nosaltres, a diferència d’altres països, tenim la nostra pròpia sortida d’aquest forat econòmic i social en què ens trobem, i si disposéssim dels nostres recursos no hauríem de retallar. Hi ha altres països que únicament trobaran la sortida amb l’ajuda externa. Catalunya, en canvi, gestionant el que és seu se’n podria en sortir.
Quina seria la pregunta per la qual apostaria CDC de cara la consulta?
El president ho ha dit. La pregunta que ens agradaria, però que volem consensuar, és: “Vostè vol que Catalunya sigui un nou Estat dins la Unió Europea? Sí o no?”
Vostè cada dilluns es reuneix amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Com funciona el pacte parlamentari CiU-ERC?
Estem molt contents perquè el clima és de confiança i per tant tots sóm conscients del moment que vivim. Quan treballes des de la confiança i la complicitat, les coses van bé. No vol dir que estiguis d’acord en el 100% de les coses, però són reunions que no em fan cap mandra. A més, les persones que hi anem, jo parlo per l’altra part, doncs són molt cordials i sinceres. No juguem a cuit i a amagar.
Els problemes amb Unió ja estan tancats?
Jo al Parlament aquests problemes no els he viscut. En la dinàmica parlamentària s’ha vist que CiU anava a la una i no tenim diferències de plantejaments o en la línia discursiva. Excepte en alguns casos concrets en què ja és conegut i notori, i tots el ciutadans ho saben, que Unió té fixada una posició i Convergència democràtica dóna llibertat de vot als seus diputats.
Els casos de suposada corrupció poden frenar el procés sobiranista?
Si no hi ha confiança entre la societat i les institucions, en el cas de Catalunya, per avançar en un procés com aquest és indispensable que tothom tiri endavant, societat i institucions. La societat és la que ha accelerat tot aquest procés a partir de la manifestació de la Diada. I, per tant, ara les institucions hem d’estar a l’alçada del moment.
La societat demana mesures. Quines presentaran per intentar frenar la corrupció?
Primer hem de ser conscients que tenim un problema. Si no reconeixes el problema no pots actuar. Segon, hi ha molts mecanismes per evitar la corrupció; això vol dir que si hi ha aquests mecanismes hem de pujar l’autoexigència de cadascú. I tercer, mirar on grinyolen aquests mecanismes i mirar què hi podem fer. En comptes de parlar d’això i d’allò, ens hem de preguntar com podem ajudar a restablir la confiança entre la societat i les institucions. I ja hem constituït la ponència parlamentària de la transparència i l’accés a la informació.
Aquesta llei ha de ser la solució?
Hi ha la màxima, en la qual hi crec molt, que a més informació menys rumorologia. Per tant, hem de donar totes les garanties i informació al ciutadà, de tot allò que té a veure amb la gestió de diner públic o càrrec públic.
I aprovar definitivament una llei electoral que Catalunya no té?
També una llei electoral, en dues vessants; una que és on estem més encallats, que és el regim electoral, i d’una altra l’administració electoral de Catalunya, que vol dir control sobre els partits polítics.
Es veritat que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria i la secretària general del PP María Dolores de Cospedal estan al darrera de la guerra bruta contra el president Mas i l'expresident Pujol?
Hem de separar el que és corrupció, de la guerra bruta de les clavegueres de l’Estat. També ens faria mal al procés posar al mateix sac actituds possiblement corruptes, amb el que és una guerra bruta descarada per part de l’Estat. De tot el que s’ha fet, per acció o per omissió, estic segur que [les dues] n’estan al cas. No pot ser que passi una cosa d’aquesta magnitud i hi hagi silenci per resposta. No pot ser que coneguin un petit detall de l’administració i que tots aquests informes, no. No pot ser que neguin o que no sàpiguen què estan fent aquests senyors [del CNI] que s’han instal·lat a la Diagonal. Aquestes persones que em deies, han de saber per força què passa: A qui escolten? Per què els escolten? El silenci del PP en tota aquesta guerra bruta que hi ha hagut, de desprestigiar persones, els delata absolutament.
Proclamada la sobirania al Parlament, quin és el següent pas que ha de fer Catalunya?
Hi ha dos passos en paral·lel. Primer ens hem de dotar d’un marc legal català per si l’Estat no volgués activar la legislació vigent, i paral·lelament hem de començar la via del diàleg i de la negociació amb l’Estat explicitant quin és l’encàrrec, tant de les eleccions, és a dir del poble de Catalunya, com de les resolucions al Parlament.
Si des de Madrid diuen no a la llei de Consultes, quin pla B hi ha?
El pla B s’ha de començar a estudiar amb les diferents forces polítiques, aquest és el compromís. I s’han de buscar les alternatives per afrontar els obstacles que ens posi l’Estat. Ara bé, amb la mateixa raó que diem que hi ha d’haver una certa discreció en el diàleg amb l’Estat, tampoc hem de ser ingenus ara i començar a explicar alternatives davant les negatives que ens poden venir. És un tema que s’ha de treballar tenint en compte que evidentment no ens esperaran amb els braços oberts.
Estan disposats a proclamar la independència des del Parlament després d'unes eleccions?
De moment estem en la fase d’intentar esgotar tot els marcs legals que hi hagi. Tenim legitimitat per fer-ho, hi ha legalitat per poder-ho fer i hem de trobar el marc legal més apropiat per tirar-ho endavant. Aquest plantejament seria dels últims recursos.
L’actuació del PSC en la votació de la declaració de sobirania no va ser gaire afortunada...
Va ser trist que el PSC no hi pogués ser, tot i que no va sorprendre massa. Fa temps que el PSC ha engegat una estratègia que té servituds, no és estrictament dependre d’ells mateixos en funció del que pot interessar a la seva trajectòria i amb el que s’ha compromès amb els ciutadans de Catalunya. La prova és que en un acord on hi estem còmodes des de CiU, fins a un sí crític de la CUP, passant per ICV, no s’entén que el PSC aquí al mig no hi càpiga. El PSC com a força catalanista hi hauria d’haver estat.
El president Mas quan es reunirà ara amb el president Rajoy?
Sí, de fet, s’hauria de fer la reunió que toca una vegada ha estat investit president. El president Mas ja ha dit que hi haurà contactes amb l’Estat, però de manera discreta perquè no tot ho hem de fer sota el focus mediàtic, i després que hi comencin a aterrar tecnicismes. Cal fer-ho a l’alçada del moment històric que vivim. Sí que hi haurà contactes.
Rajoy ha parlat de portar Mas als tribunals si tira endavant el procés. Des d’Europa els arriben comentaris?
Des d’Europa com que hi ha a Escòcia un procés paral·lel, amb totes les diferències que pugui haver-hi, queden sorpresos de les contrarietats i de la manca de salut democràtica que hi ha a l’Estat espanyol. Mentre nosaltres, els catalans, parlem de preguntar, a l'Estat Espanyol parlen de prohibir preguntar. Mentre els catalans parlem d’oferir un projecte per Catalunya, els espanyols ens intenten barrar qualsevol avenç per Catalunya. Segur que a Europa, cada vegada aniran veient més la salut democràtica del Govern espanyol que, en contrast amb Escòcia i el Regne Unit, hi té una diferencia abismal.
La UE es mourà en favor del dret a decidir dels catalans?
La base d’Europa és la radicalitat democràtica. Per tant, en el marc que nosaltres iniciem, també ens hem de carregar de raons. Nosaltres tenim un aval ciutadà, un aval del Parlament de Catalunya, que representa la sobirania del poble, i l’encàrrec és: dialoguem amb aquells que en primera instància ens han de poder permetre fer això. Ja hi ha una llei catalana que va ser impugnada però no suspesa, la 4/2010, que ens permetia poder fer aquesta consulta als ciutadans de Catalunya. Altra cosa és que l’Estat torni a fer el mateix de sempre, enviar-nos als Tribunals i la Guardia Civil.
Com pretenen ampliar la majoria social de cara a la consulta?
Evidentment hi ha d’haver una acció capil·lar al conjunt del territori, fent entendre les bondats que els catalans puguem decidir el nostre futur. Nosaltres, a diferència d’altres països, tenim la nostra pròpia sortida d’aquest forat econòmic i social en què ens trobem, i si disposéssim dels nostres recursos no hauríem de retallar. Hi ha altres països que únicament trobaran la sortida amb l’ajuda externa. Catalunya, en canvi, gestionant el que és seu se’n podria en sortir.
Quina seria la pregunta per la qual apostaria CDC de cara la consulta?
El president ho ha dit. La pregunta que ens agradaria, però que volem consensuar, és: “Vostè vol que Catalunya sigui un nou Estat dins la Unió Europea? Sí o no?”
Vostè cada dilluns es reuneix amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Com funciona el pacte parlamentari CiU-ERC?
Estem molt contents perquè el clima és de confiança i per tant tots sóm conscients del moment que vivim. Quan treballes des de la confiança i la complicitat, les coses van bé. No vol dir que estiguis d’acord en el 100% de les coses, però són reunions que no em fan cap mandra. A més, les persones que hi anem, jo parlo per l’altra part, doncs són molt cordials i sinceres. No juguem a cuit i a amagar.
Els problemes amb Unió ja estan tancats?
Jo al Parlament aquests problemes no els he viscut. En la dinàmica parlamentària s’ha vist que CiU anava a la una i no tenim diferències de plantejaments o en la línia discursiva. Excepte en alguns casos concrets en què ja és conegut i notori, i tots el ciutadans ho saben, que Unió té fixada una posició i Convergència democràtica dóna llibertat de vot als seus diputats.
Els casos de suposada corrupció poden frenar el procés sobiranista?
Si no hi ha confiança entre la societat i les institucions, en el cas de Catalunya, per avançar en un procés com aquest és indispensable que tothom tiri endavant, societat i institucions. La societat és la que ha accelerat tot aquest procés a partir de la manifestació de la Diada. I, per tant, ara les institucions hem d’estar a l’alçada del moment.
La societat demana mesures. Quines presentaran per intentar frenar la corrupció?
Primer hem de ser conscients que tenim un problema. Si no reconeixes el problema no pots actuar. Segon, hi ha molts mecanismes per evitar la corrupció; això vol dir que si hi ha aquests mecanismes hem de pujar l’autoexigència de cadascú. I tercer, mirar on grinyolen aquests mecanismes i mirar què hi podem fer. En comptes de parlar d’això i d’allò, ens hem de preguntar com podem ajudar a restablir la confiança entre la societat i les institucions. I ja hem constituït la ponència parlamentària de la transparència i l’accés a la informació.
Aquesta llei ha de ser la solució?
Hi ha la màxima, en la qual hi crec molt, que a més informació menys rumorologia. Per tant, hem de donar totes les garanties i informació al ciutadà, de tot allò que té a veure amb la gestió de diner públic o càrrec públic.
I aprovar definitivament una llei electoral que Catalunya no té?
També una llei electoral, en dues vessants; una que és on estem més encallats, que és el regim electoral, i d’una altra l’administració electoral de Catalunya, que vol dir control sobre els partits polítics.
Es veritat que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria i la secretària general del PP María Dolores de Cospedal estan al darrera de la guerra bruta contra el president Mas i l'expresident Pujol?
Hem de separar el que és corrupció, de la guerra bruta de les clavegueres de l’Estat. També ens faria mal al procés posar al mateix sac actituds possiblement corruptes, amb el que és una guerra bruta descarada per part de l’Estat. De tot el que s’ha fet, per acció o per omissió, estic segur que [les dues] n’estan al cas. No pot ser que passi una cosa d’aquesta magnitud i hi hagi silenci per resposta. No pot ser que coneguin un petit detall de l’administració i que tots aquests informes, no. No pot ser que neguin o que no sàpiguen què estan fent aquests senyors [del CNI] que s’han instal·lat a la Diagonal. Aquestes persones que em deies, han de saber per força què passa: A qui escolten? Per què els escolten? El silenci del PP en tota aquesta guerra bruta que hi ha hagut, de desprestigiar persones, els delata absolutament.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada