“El govern espanyol creu que pot evitar el procés sobiranista català sent autoritari, aplicant polítiques recentralitzadores i utilitzant el joc brut”
La catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona Núria Bosch en un article al diari ARA titulat “ Objectiu: ofegar i parar Catalunya” explica el llarg procés de negociacions infructuoses de Catalunya amb Espanya que ens ha dut a mirar cap a un estat propi i la reacció del Govern espanyol davant el fet. Per Bosch un cop superat l’estadi de la incredulitat, aplica l’autoritarisme i el joc brut per evitar-lo, malgrat ser una actitud “ poc intel·ligent” que esdevé “un bumerang” que fa que cada vegada hi hagi més catalans a favor del procés sobiranista, i alerta de la possibilitat que finalment l’estat s’adoni de l’error i canviï d’estratègia. La pressa ve per l’ofec i també pel possible canvi.
35 anys acceptant les regles del joc del govern espanyol no ens han dut enlloc
Després de 35 anys d’intentar arribar a pactes amb Espanya per incrementar l’autogovern, de reivindicacions que sempre s’han acabat diluint en el cafè per a tothom, i dels atacs constants contra Catalunya, la sentència contra l’Estatut va suposar un punt d’inflexió i avui molts catalans aposten per que Catalunya sigui un nou estat europeu. En aquest nou escenari, l’únic diàleg i pacte amb l'Estat és per tal que permeti portar a terme una consulta d'autodeterminació i crear les noves estructures d'estat.
Espanya ja ha entès que Catalunya va de debò i aplica mesures per parar i ofegar el procés sobiranista
Diun Bosch que als espanyols els costa entendre el canvi d'actitud dels catalans i molts pensen que el procés cap a l’estat propi és una estratègia per aconseguir més autogovern però que no és de veres. Al govern espanyol també li ha costat entendre el canvi, però finalment ho ha entès i ha començat a actuar en conseqüència, fins el punt que “el procés sobiranista està condicionant moltes de les seves actuacions” i moltes mesures econòmiques del Govern espanyol “estan pensades per parar i ofegar el procés sobiranista” malgrat afectin a totes les comunitats –més cafè per a tothom, ara amarg-.
Res és gratuït i té una funció clara: liquidar el procés cap a l’estat propi
La catedràtica assegura que l’objectiu és ofegar Catalunya financerament i posa d’exemples la política de fixar nivells de dèficit inassolibles i la inflexibilitat a l'hora de relaxar-los, el boicot a l’impost sobre els dipòsits bancaris que “l’estat ha aplicat a escala a escala estatal -amb l'únic objectiu de paralitzar-lo-“ i les noves legislacions sobre la unitat de mercat i de representació exterior, i és demana si existirien aquestes mesures si no fos per frenar Catalunya?
Després de 35 anys d’intentar arribar a pactes amb Espanya per incrementar l’autogovern, de reivindicacions que sempre s’han acabat diluint en el cafè per a tothom, i dels atacs constants contra Catalunya, la sentència contra l’Estatut va suposar un punt d’inflexió i avui molts catalans aposten per que Catalunya sigui un nou estat europeu. En aquest nou escenari, l’únic diàleg i pacte amb l'Estat és per tal que permeti portar a terme una consulta d'autodeterminació i crear les noves estructures d'estat.
Espanya ja ha entès que Catalunya va de debò i aplica mesures per parar i ofegar el procés sobiranista
Diun Bosch que als espanyols els costa entendre el canvi d'actitud dels catalans i molts pensen que el procés cap a l’estat propi és una estratègia per aconseguir més autogovern però que no és de veres. Al govern espanyol també li ha costat entendre el canvi, però finalment ho ha entès i ha començat a actuar en conseqüència, fins el punt que “el procés sobiranista està condicionant moltes de les seves actuacions” i moltes mesures econòmiques del Govern espanyol “estan pensades per parar i ofegar el procés sobiranista” malgrat afectin a totes les comunitats –més cafè per a tothom, ara amarg-.
Res és gratuït i té una funció clara: liquidar el procés cap a l’estat propi
La catedràtica assegura que l’objectiu és ofegar Catalunya financerament i posa d’exemples la política de fixar nivells de dèficit inassolibles i la inflexibilitat a l'hora de relaxar-los, el boicot a l’impost sobre els dipòsits bancaris que “l’estat ha aplicat a escala a escala estatal -amb l'únic objectiu de paralitzar-lo-“ i les noves legislacions sobre la unitat de mercat i de representació exterior, i és demana si existirien aquestes mesures si no fos per frenar Catalunya?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada