La disposició que obligava a equiparar la inversió de l'Estat al PIB català entra en l'últim any amb un balanç desastrós
Canals relacionats
La disposició addicional tercera de l'Estatut aprovat el 2006, que
obligava a equiparar durant set anys el volum d'inversió estatal al pes
del PIB català, entra en el darrer any d'aplicació amb un balanç
desastrós en les xifres que ja s'han liquidat, i unes expectatives
encara pitjors en les que falten per conèixer. I és que, amb els quatre
primers exercicis tancats, el deute de l'Estat amb Catalunya per
inversions no realitzades puja ja a 1.689 milions d'euros, segons
confirma un estudi dels professors Joan Ridao i M. Àngels Cabasés per a
la Fundació Catdem, afí a CDC. Serien ni més ni menys que els 759
milions que la Generalitat reclama del 2008 –el deute del 2007 s'havia
incorporat al pressupost següent–, els 211 del 2009 i els 719 del 2010,
si bé la Cambra de Comerç de Barcelona ja augmentava a final del 2012
fins als 2.658 milions, segons els seus càlculs, el deute acumulat.
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut el 2010, és cert, relativitza la norma –que després també va ser inclosa, per cert, en els estatuts andalús, aragonès i balear– perquè “no vincula l'Estat en la seva política d'inversions”, però de la mateixa manera aclareix que no és que no les hagi de dotar, sinó que ho ha de fer en el marc d'un acord previ amb el govern català. I aquest acord ja havia arribat en la comissió bilateral d'octubre del 2007, quan es va pactar que, si no arribava al llistó fixat, l'Estat hauria d'abonar a la Generalitat el deute generat en cada exercici, d'acord amb les xifres de la liquidació definitiva que, dos anys després, publica la Intervenció General de l'Estat.
Els 1.689 milions, en tot cas, previsiblement es multiplicaran en els tres anys que falten oficialment per liquidar si s'atenen dos fets objectius: el nivell d'execució pressupostària del 2011 (que va ser del 35% a Catalunya, el més baix de totes les comunitats) i l'escassa dotació prevista en els pressupostos generals de l'Estat del 2012 i el 2013, que amb prou feines supera l'11% del total d'inversió, quan s'hauria d'haver aproximat al 19%. Enguany, per exemple, l'Estat ha pressupostat obres per valor de 1.262 milions a Catalunya (un 11,9%), d'un total de 10.643 milions. És a dir, 728 milions menys dels 1.990 que li pertocarien aplicant el 18,7% que representa del PIB estatal.
El que havia de ser, doncs, una clàusula per corregir l'històric dèficit inversor de l'Estat en infraestructures ha quedat en paper mullat, vist l'incompliment tant del govern del PSOE com del PP. Si bé les quantitats assignades, així, han estat sempre molt inferiors a les que correspondrien, és entre el 2007 i el 2010 quan s'hi acosten una mica més, i es liquida una inversió total de 15.284 milions. Res fa pensar que aquest atansament persisteixi en els tres anys següents, quan les previsions cauen en picat. Fins al punt, segons la Catdem, que la inversió a Catalunya baixa dels 338 euros per càpita liquidats el 2010 als només 192 pressupostats el 2012, molt per sota de la mitjana de l'Estat (de 415 i 276 euros respectivament), on passa, a més, de la vuitena a la catorzena posició en el rànquing de comunitats.
El mateix estudi, això sí, admet que la inversió estatal, fins i tot si es complís, incidiria poc en la millora de la balança fiscal, així que recomana negociar un nou pacte amb una major quota de “corresponsabilitat fiscal” i redefinir una política d'inversió pública “amb vocació de permanència i criteris d'eficiència”. En canvi, el PSC i la mateixa diputada Carme Chacón han demanat compensar l'incompliment allargant dos anys, fins al 2015, la vigència de l'addicional tercera.
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut el 2010, és cert, relativitza la norma –que després també va ser inclosa, per cert, en els estatuts andalús, aragonès i balear– perquè “no vincula l'Estat en la seva política d'inversions”, però de la mateixa manera aclareix que no és que no les hagi de dotar, sinó que ho ha de fer en el marc d'un acord previ amb el govern català. I aquest acord ja havia arribat en la comissió bilateral d'octubre del 2007, quan es va pactar que, si no arribava al llistó fixat, l'Estat hauria d'abonar a la Generalitat el deute generat en cada exercici, d'acord amb les xifres de la liquidació definitiva que, dos anys després, publica la Intervenció General de l'Estat.
Els 1.689 milions, en tot cas, previsiblement es multiplicaran en els tres anys que falten oficialment per liquidar si s'atenen dos fets objectius: el nivell d'execució pressupostària del 2011 (que va ser del 35% a Catalunya, el més baix de totes les comunitats) i l'escassa dotació prevista en els pressupostos generals de l'Estat del 2012 i el 2013, que amb prou feines supera l'11% del total d'inversió, quan s'hauria d'haver aproximat al 19%. Enguany, per exemple, l'Estat ha pressupostat obres per valor de 1.262 milions a Catalunya (un 11,9%), d'un total de 10.643 milions. És a dir, 728 milions menys dels 1.990 que li pertocarien aplicant el 18,7% que representa del PIB estatal.
El que havia de ser, doncs, una clàusula per corregir l'històric dèficit inversor de l'Estat en infraestructures ha quedat en paper mullat, vist l'incompliment tant del govern del PSOE com del PP. Si bé les quantitats assignades, així, han estat sempre molt inferiors a les que correspondrien, és entre el 2007 i el 2010 quan s'hi acosten una mica més, i es liquida una inversió total de 15.284 milions. Res fa pensar que aquest atansament persisteixi en els tres anys següents, quan les previsions cauen en picat. Fins al punt, segons la Catdem, que la inversió a Catalunya baixa dels 338 euros per càpita liquidats el 2010 als només 192 pressupostats el 2012, molt per sota de la mitjana de l'Estat (de 415 i 276 euros respectivament), on passa, a més, de la vuitena a la catorzena posició en el rànquing de comunitats.
El mateix estudi, això sí, admet que la inversió estatal, fins i tot si es complís, incidiria poc en la millora de la balança fiscal, així que recomana negociar un nou pacte amb una major quota de “corresponsabilitat fiscal” i redefinir una política d'inversió pública “amb vocació de permanència i criteris d'eficiència”. En canvi, el PSC i la mateixa diputada Carme Chacón han demanat compensar l'incompliment allargant dos anys, fins al 2015, la vigència de l'addicional tercera.
1,3
per cent
més
hauria crescut el PIB català en aquests quinze anys sense aquesta
infrainversió, per l'efecte multiplicador en la productivitat que
generen les infraestructures.
191,67
euros per càpita
va pressupostar l'Estat en inversions a Catalunya el 2012, lluny dels 276 de la mitjana, i és la 14a comunitat en el rànquing.
1.689
milions
és
el deute acumulat entre 2007 i 2010, ja liquidats, que reclama la
Generalitat en virtut de l'aplicació de la disposició addicional
tercera.
21.369
milions d'euros
és
el dèficit acumulat entre 1995 i 2009 si l'Estat hagués invertit a
Catalunya l'equivalent al pes del seu PIB. La xifra es va situar de
mitjana 5,5 punts per sota.
La infrainversió penalitza el PIB
Segons l'informe de
Catdem, que es remet a diversos estudis empírics publicats per al
període entre el 1995 i el 2009, els efectes de les inversions en
infraestructures es poden quantificar en el 0,23% del PIB. És a dir, que
del 3,3% que va créixer Catalunya en aquest temps, un 0,8% és imputable
als efectes del capital públic. Com que en el mateix període la
inversió estatal a Catalunya es va situar 5,5 punts de mitjana per sota
del seu pes en el PIB –el que equival a una infrainversió d'uns 21.000
milions–, segons això es conclou que el creixement català hauria estat
1,3 punts superior en aquests 15 anys, d'un 4,6%, si l'Estat hagués
invertit el que tocava. I és que està demostrat que en els territoris
amb un PIB més alt, i per tant més dinàmics econòmicament, l'ús de les
infraestructures és més intens, i l'efecte sobre la productivitat,
major.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/607149-incompliment-addicional.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada