L’estratègia d’Espanya contra el sobiranisme
L’estratègia d’Espanya contra el sobiranisme
(Ramir De Porrata-Doria. Empresari i membre de la junta directiva del Cercle Català de Negocis)
El procés sobiranista anterior al 11 de setembre i el posicionament
posterior del president Mas i de CiU a favor de l’estat propi van agafar
a l’Estat espanyol a contrapeu. No s’esperaven que el centre de
gravetat de la política i de la societat catalana virés tan ràpidament i
de forma tan ferma cap a l’independentisme. Fins i tot van sorgir veus
dins dels poders mediàtics i polítics espanyols que van recriminar al
govern i als serveis d'intel·ligència espanyols la seva manca de
previsió i la seva pobra actuació durant aquelles setmanes.
Malgrat aquesta lentitud de reflexos, els poders de l’Estat van
reaccionar durant la campanya electoral catalana, i van desplegar tota
una bateria d'accions polítiques, mediàtiques, policials i
intimidatòries per tal de desestabilitzar el procés i provocar una
reculada electoral dels partits sobiranistes, especialment CiU. El
resultat, però, no fou el que esperaven. La reculada de CiU es va veure
més que compensada per un extraordinari creixement d’ERC, que l’ha
catapultat com a segona força política, i per una posició molt feble
dels dos partits d'àmbit estatal, PSC i PP, que han passat a tercera i
quarta posició.
Però el que realment ha superat totes les
línies vermelles admissibles per l’Estat espanyol ha estat el pacte
CiU-ERC. Amb aquest pacte, el desafiament sobiranista ja ha traspassat
la línia de no retorn. Es tracta duna confrontació explícita en tota
regla. L’Estat espanyol i els poders mediàtics que li són afins han
constatat que l’aposta secessionista va de debò, i que ja no n’hi ha
prou amb frenar CiU. Estem entrant, doncs, en una nova etapa de
l’enfrontament. Les tàctiques de dissuasió emprades per l’Estat fins ara
donaran pas a una batalla en tota regla, en múltiples fronts i
utilitzant totes les eines d'Estat disponibles, amb un objectiu
principal que es pot resumir en una paraula: “dividir”. L’estratègia
dels poders espanyols és dividir els catalans, el conegut “divide et
impera”. Saben que només podran aturar el procés si fracturen la
societat i la classe política catalana. El propi José María Aznar ho va
anunciar recentment: “Antes se romperá la unidad de Cataluña que la de
España”. Aquesta estratègia de divisió té cinc flancs d'atac.
El primer flanc d’atac és generar divisió entre la societat catalana i
el Govern de la Generalitat. L’eina principal per aconseguir-ho és
l’escanyament financer i econòmic de la Generalitat. L’Estat espanyol
continuarà centrifugant el dèficit públic i el deute cap a les
comunitats autònomes, sabent que la més perjudicada serà Catalunya, com a
comunitat més endeutada. Alhora, bloquejarà els intents de la
Generalitat per recaptar nous impostos, com el de les transaccions
financeres, begudes amb alt nivell de sucre i altres. Finalment,
transferirà amb comptagotes els fons que necessita la Generalitat per
pagar les nòmines dels funcionaris, tot i que aquests fons han estat
pagat anteriorment pels catalans a través de l’IVA, IRFP i impost de
societats. La pretensió final és que la Generalitat hagi d'aplicar unes
retallades tan dràstiques que minin l’estat del benestar a Catalunya, i
que això generi un esclat social contra el Govern de la Generalitat.
El segon flanc d'atac és generar divisió entre CiU i ERC. L’eina per
assolir-ho torna a ser l’ofec financer de la Generalitat per obligar a
aplicar dràstiques retallades. El govern espanyol sap que la principal
font de conflicte entre CiU i ERC són les polítiques socials. Si CiU es
veu obligat a retallar aquestes polítiques, ERC pot reaccionar en contra
i obrir així un conflicte entre els dos partits. La pretensió final és,
doncs, que ERC no recolzi els pressupostos de la Generalitat del 2014, i
que això faci caure el Govern de CiU.
El tercer flanc d'atac
és generar divisió entre CDC i la societat catalana. L’eina és en aquest
cas les acusacions de corrupció, siguin reals o falses. Alguns mitjans
afins al govern espanyol ja han començat a difondre acusacions de
corrupció contra càrrecs de CDC, com Artur Mas, Jordi Pujol i Oriol
Pujol. Aquestes acusacions es multiplicaran a mesura que el procés
sobiranista avanci, i cada cop es faran amb més virulència. El missatge
del govern espanyol és clar: si no atureu el procés, arruïnarem el
vostre nom i reputació. La pretensió és doble: fer xantatge als propis
polítics catalans, i posar a l’opinió pública catalana en contra dels
seus propis representants polítics.
El quart flanc d'atac és
generar divisió entre CDC i UDC. Les recents acusacions de corrupció
contra els polítics catalans s’han centrat en Convergència, però no en
Unió. El motiu no és un altre que pressionar als polítics d'Unió per a
que aturin als seus companys de CDC. Duran i Lleida i els seus saben que
si no aturen el procés, sortiran a la llum draps bruts d’Unió (recordem
el cas Pallerols i el cas Turisme), i que això tacarà els seus noms i
la seva reputació. Aquest xantatge de l’Estat persegueix dos moments de
trencament: El primer, quan l’Estat espanyol prohibeixi la consulta.
L’Estat pressionarà a Unió per a que els seus diputats al Parlament
votin en contra de continuar amb la consulta. El segon moment de
trencament seria el propi trencament de la federació CiU. Si després de
la negativa de l’Estat a celebrar la consulta, Convergència segueix
decidit a avançar cap a la independència, l’Estat pressionarà i farà
xantatge a Unió per a que trenqui amb Convergència.
El
cinquè flanc d'atac és generar divisió entre la pròpia societat
catalana. L’eina per aconseguir-ho és el conflicte lingüístic. El Govern
Espanyol, emparant-se en les sentències del Tribunal Constitucional i
del Tribunal Suprem, seguirà endavant en la seva lluita contra la
immersió lingüística. La nova llei d'educació, impulsada pel ministre
Wert, pretén generar divisió entre la societat catalana per motius
lingüístics i crear dues línies d'ensenyament una en català i l’altra en
castellà, seguint la mateixa estratègia emprada a València i Balears.
Creant dues comunitats lingüístiques diferents, esperen dividir la
societat catalana en dos bàndols: els catalanoparlants-catalanistes i el
castellanoparlants-espanyolistes.
Aquests cinc flancs d'atac del govern espanyol tenen, per tant, un únic
objectiu: dividir als catalans. Quina ha de ser, doncs, l’estratègia
dels catalans per contrarestar i anul·lar aquests atacs? Doncs la
mateixa que s’utilitza en arts marcials: aprofitar la pròpia envestida
de l’adversari per a fer-lo caure. Cal aprofitar tots aquests atacs de
l’Estat espanyol per aconseguir l’efecte contrari: unir a tots els
catalans més que mai. Si els catalans som conscients de les pretensions
de l’Estat Espanyol, si els catalans som conscients de qui és realment
el nostre enemic, si els catalans ens mantenim units i fem pinya,
l’estratègia espanyola caurà con un castell de cartes, i Catalunya
assolirà la tan anhelada llibertat. Si romanem units, som un país
imparable.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada