CiU, ERC i ICV-EUiA impulsen l'inici del procés i la cambra es polaritza
Navarro entra en el bloc unionista amb el PP i Cs i els catalanistes del PSC se'n desmarquen
El Parlament va obrir ahir formalment el procés per a l'exercici del dret a decidir. Amb el reconeixement, solemne, que el poble de Catalunya té “caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà” per determinar el seu futur, la cambra catalana va inaugurar la legislatura de la consulta. La de la declaració de principis ha estat la primera de les moltes votacions que se sotmetran a la cambra si CiU i ERC segueixen al peu de la lletra el pacte de governabilitat. L'inici del procés ha sacsejat i polaritzat el Parlament. L'hemicicle es divideix ja en dos blocs: el dels 85 diputats del “sí” (la federació, els republicans, ICV-EUiA) i el dels 41 del “no” (el PSC, el PP i Ciutadans). Només la CUP navega amb un “sí crític” expressat amb un vot a favor i dues abstencions. El titular, però, se l'enduia el PSC. El partit de Pere Navarro passa a engreixar el bloc unionista.
La consigna de Nicaragua d'oposar-se a la declaració no va provocar tan sols un desmarcament puntual de cinc diputats del sector catalanista, que finalment van decidir no pronunciar-se. Aprofundeix, sobretot, en la crisi ideològica del partit i decanta el projecte nacional del PSC cap al del PSOE, marginant l'opció d'aprofundir en l'organització pròpia i diferenciada que van promoure des dels inicis Joan Reventós i Josep Pallach.
Un abans i un després
Navarro
defensa que els catalans només tenen dret a decidir en el marc de la
legalitat espanyola i supedita aquest dret al vistiplau de Madrid a la
consulta. El PSOE ja s'hi ha manifestat radicalment en contra. El
reconeixement de la sobirania del poble català desafia els fonaments de
la Constitució espanyola, segons la qual “la sobirania nacional resideix
en el poble espanyol”. Defugint qualsevol posició de confrontació amb
Madrid, Navarro insisteix en l'encaix federalista de Catalunya dins
d'Espanya mentre que Carme Chacón es prepara per a l'assalt de Ferraz.
El “nou PSC”, a la rereguarda, espera que CiU, ERC i ICV-EUiA
s'estavellin políticament en el procés.
Als passadissos del Parlament, la declaració sobiranista esventrava el PSC mentre que CiU s'esforçava a fer pinya. Amb el clar propòsit de no deslluir una jornada “històrica”, CDC i UDC van fer pinya per transmetre una imatge de normalitat. Les direccions dels dos partits es van comprometre a resoldre les discrepàncies en els òrgans de federació i van llançar missatges públics conciliadors en espera que l'executiva de Convergència es pronunciï formalment sobre la declaració del Consell de Barcelona contra Josep Antoni Duran i Lleida. Per al president de la Generalitat, Artur Mas, les “tensions” que afloren en els partits són “lògiques en els moments que estem vivint”.
El de la “sobirania”, no obstant això, és només el primer del rosari de principis que inclou la declaració. El text també fixa el “caràcter principal” de l'hemicicle en el procés. “Estem en un moment que en aquest Parlament es necessiten grans consensos, al més amplis possible”, va insistir Mas durant la compareixença del matí, en què va explicar el projecte i la composició del nou govern.
Als passadissos del Parlament, la declaració sobiranista esventrava el PSC mentre que CiU s'esforçava a fer pinya. Amb el clar propòsit de no deslluir una jornada “històrica”, CDC i UDC van fer pinya per transmetre una imatge de normalitat. Les direccions dels dos partits es van comprometre a resoldre les discrepàncies en els òrgans de federació i van llançar missatges públics conciliadors en espera que l'executiva de Convergència es pronunciï formalment sobre la declaració del Consell de Barcelona contra Josep Antoni Duran i Lleida. Per al president de la Generalitat, Artur Mas, les “tensions” que afloren en els partits són “lògiques en els moments que estem vivint”.
El de la “sobirania”, no obstant això, és només el primer del rosari de principis que inclou la declaració. El text també fixa el “caràcter principal” de l'hemicicle en el procés. “Estem en un moment que en aquest Parlament es necessiten grans consensos, al més amplis possible”, va insistir Mas durant la compareixença del matí, en què va explicar el projecte i la composició del nou govern.
Diàleg dins i fora
El
president va reiterar que el seu executiu ha nascut “amb vocació de ser
ampliat”, si cal, per superar les vicissituds, i allargava la mà als
partits per tirar endavant tant el full de ruta sobiranista com la
gestió diària, inclosos els pròxims pressupostos. El líder dels
republicans, Oriol Junqueras, hi va afegir un incís determinant: el
consens “no depèn només del govern, també de les forces polítiques”. Els
de Joan Herrera hi volen ser. Però no a qualsevol preu. ICV-EUiA demana
“modèstia” al govern i insisteix que s'han d'esgotar les vies de pacte
perquè es convoqui una consulta acordada amb la Moncloa. Aquesta opció,
compartida per CiU i ERC, queda reflectida en el text aprovat en el
principi del “diàleg”: “Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat
espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat
internacional.”
Ara bé, els d'Herrera no admeten que la llei es converteixi en una “arma” contra la voluntat d'un poble. “Espanya ha de triar si vol la democràcia o la Constitució”, va sentenciar Herrera des del faristol. A diferència del PSC, els ecosocialistes consideren que si el federalisme té alguna possibilitat pràctica de prosperar és des de l'exercici del dret a decidir. Per això combreguen amb un altre dels principis cabdals de la declaració, el que estableix que per a la convocatòria de la consulta “s'utilitzaran tots els marcs legals existents”.
La CUP s'afegeix al bloc del “sí”, però amb matisos. Es resisteix a donar un “xec en blanc” al procés mentre afronta, amb discussions internes, una nova etapa crucial al Parlament que posa a prova el seu funcionament a àmbit nacional com a força política assembleària.
Ara bé, els d'Herrera no admeten que la llei es converteixi en una “arma” contra la voluntat d'un poble. “Espanya ha de triar si vol la democràcia o la Constitució”, va sentenciar Herrera des del faristol. A diferència del PSC, els ecosocialistes consideren que si el federalisme té alguna possibilitat pràctica de prosperar és des de l'exercici del dret a decidir. Per això combreguen amb un altre dels principis cabdals de la declaració, el que estableix que per a la convocatòria de la consulta “s'utilitzaran tots els marcs legals existents”.
La CUP s'afegeix al bloc del “sí”, però amb matisos. Es resisteix a donar un “xec en blanc” al procés mentre afronta, amb discussions internes, una nova etapa crucial al Parlament que posa a prova el seu funcionament a àmbit nacional com a força política assembleària.
Rivalitats unionistes
El
PP i Ciutadans, mentrestant, van donar la benvinguda al PSC i
s'erigeixen com a garants de la pràctica “democràtica” que s'empara en
la legalitat espanyola. Els uneix l'oposició a la consulta, però
rivalitzen en la cacera de l'electorat unionista, que identifiquen sense
embuts amb bona part del votant castellanoparlant. Alícia
Sánchez-Camacho i Albert Rivera es van batre en un nou duel lingüístic:
el de Ciutadans va ser qui va parlar menys segons en català. Camacho,
que confia en la proposta de finançament que ofereixi Mariano Rajoy a
Catalunya per frenar el procés sobiranista, va abandonar la sala de
plens amb la resta de diputats populars després de la votació com a
senyal de protesta. Darrere dels escons de CiU, mentre les forces del
“sí” es desfeien en aplaudiments, les butaques del PP es quedaven
buides, la CUP s'aixecava en una expressió de respecte i el grup
parlamentari del PSC es mantenia assegut.
“Un sol poble”
En
un nou esforç de pedagogia, Mas i Junqueras van insistir que el país
podria sortir de la crisi sense amenaçar l'estat del benestar si no
depengués de Madrid. El de la “cohesió social” figura en la declaració
com un altre principi cabdal. És la sobirania com a oportunitat per
oferir als catalans un projecte pròsper que mantingui Catalunya unida,
com “un sol poble”.
La declaració atorga un paper central
al Parlament
És un dia històric. El marc legal no pot condicionar la democràcia
dels ciutadans
dels ciutadans
Oriol Junqueras
PRESIDENT D'ESQUERRA
L'Estat espanyol haurà de triar, si vol democràcia o si només vol Constitució
Joan Herrera
SECRETARI GENERAL D'ICV
No convocar la consulta seria el més gran frau
democràtic des
de la Transició
democràtic des
de la Transició
Quim Arrufat
DIPUTAT DE LA CUP
Aquest text trepitja, menysprea i
també trenca el
primer article de
la Constitució
també trenca el
primer article de
la Constitució
Albert Rivera
PRESIDENT DE CIUTADANS
El dret a decidir només podrà ser exercit a través
de la legalitat
i l'acord
de la legalitat
i l'acord
Pere Navarro
PRIMER SECRETARI DEL PSC
Amb aquesta resolució es divideix el Parlament i també
tot el poble
de Catalunya
tot el poble
de Catalunya
Alícia Sánchez-Camacho
PRESIDENTA CATALANA DEL PP
Cal prendre decisions de gran envergadura, de gran calat històric, i mirant cap al futur
Artur Mas
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Una portada premonitòria
L'endemà de les
eleccions del 25-N, la portada d'El Punt Avui albirava la correlació de
forces favorables al dret a decidir que ahir es va manifestar en la
primera votació decisiva del procés sobiranista al Parlament. Només la
CUP, que es donava per fet que s'alinearia amb els partits favorables a
la consulta, va optar per un ambigu ‘sí' crític.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/613137-el-poble-catala-sobira-per-decidir.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada