.gif)
Milers de manifestants omplen els carrers de Palma per la independència dels Països Catalans
 |
| Foto: @Guillem29Caldes |
Palma va viure ahir la manifestació més
multitudinària dels últims anys per la diada del 31 de desembre, que
enguany portava per lema: 'Els Països Catalans decidim:
autodeterminació'. Els més de set mil assistents, que van sortir a
quarts de set del vespre d'un passeig del Born ple de gom a gom,
portaven estelades i pancartes a favor de l'autodeterminació. El crit
més corejat fou el d'independència. Joan Mateu Ferrando, portaveu de la Plataforma 31-D formada
per entitats socials i polítiques de Mallorca,va explicar en
declaracions als mitjans de comunicació que cada vegada hi havia més
motius per a reclamar l'autodeterminació i va defensar la importància
que la independència fos conjunta, de tots els Països Catalans.
Entre
més personalitats, a la capçalera de la manifestació hi havia el
portaveu del PSM-IV-ExM al parlament, Biel Barceló, que va destacar que,
a més de tots els motius que any rere any el porten a participar en la
Diada, enguany calia reivindicar els drets dels ciutadans respecte als
atacs constants dels presidents balear i espanyol, José Ramón Bauzá i
Mariano Rajoy, i va insistir que les Illes tenen 'tot el dret de
decidir'. També hi era el president d'Esquerra Republicana a Mallorca,
Joan Lladó, i Oriol Junqueras, que a migdia havien participat en un acte
del partit a Inca.
La manifestació volia reivindicar 'la plenitud dels drets
nacionals' dels Països Catalans, la llengua, la cultura, el territori i
l'autodeterminació, com també expressar el malestar respecte a 'la
situació de submissió nacional del país'. Després de recórrer els
principals carrers de Palma, la marxa va acabar a la plaça dels Patins,
on unes quantes persones i col·lectius que durant el 2012 havien sofert
alguna mena de repressió van llegir un manifest
que carregava contra la política empresa pels governs de Bauzá i Rajoy i
es lamentava que els Països Catalans patissin 'un dels atacs més durs a
la identitat nacional des del final del franquisme'. En aquest sentit,
es va fer referència explícita a mesures com l'eliminació del català com
a requisit per a accedir a l'administració o a l'espanyolització del
nom d'alguns municipis de les Illes.
El text del manifest posa èmfasi en el fet que actualment
hi ha més de vuitanta persones a les Illes encausades i immerses en
processos judicials 'per la seva lluita contra la política del PP'. Amb
tot, s'hi destaca també que tot plegat ha generat la històrica
construcció de plataformes i entitats que lluiten per a mostrar-hi
rebuig.
Un cop llegit el manifest la marxa es donà per tancada
amb la Muixeranga, els Segadors i la Balanguera, i els concerts
d'Al-Mayurqa, Valtònic, Eixut i els PD Manex i Puc.
La manifestació es fa cada any en commemoració de la Festa
de l’Estendard, considerada la festa cívica més antiga d’Europa i que
té lloc tradicionalment dilluns. La festa recorda l'origen dels
mallorquins i balears com a poble, amb la conquesta catalana del 1229, i
per a retre homenatge a la bandera de les quatre barres. La festa s’ha
fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per
diverses vicissituds depenent de l’època històrica.
Des de principi dels anys 1980, el nacionalisme mallorquí ha assumit
la diada com una jornada reivindicativa i amb això la Festa de
l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles
tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa.
La Plataforma 31-D és formada per Arran, Associació Diada
de Mallorca, ANC-Mallorca, Endavant, Entesa, Esquerra, Grup Blanquerna,
Iniciativa-Verds, JEN-PSM, JERC, PSM-EN, SEPC, SI i STEI-Intersindical.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada