Mas sosté que “no hi ha alternativa”, i hi recorrerà al 2013 per evitar l'“autoliquidació”
Critica que la intransigència de l'Estat “porta” a incomplir els límits de dèficit i afectarà l'estat del benestar
“Ens acollim al fons de liquiditat autonòmic perquè tenim dret
d'utilitzar-lo, i en tenim necessitat.” El president de la Generalitat,
Artur Mas, no només justificava, ahir, en la compareixença davant la
diputació permanent del Parlament forçada per la resta de grups, que el
govern hagi recorregut enguany al mecanisme de rescat estatal, sinó que
admetia que al 2013 ho tornarà a fer per poder atendre tots els
pagaments compromesos. “L'alternativa és no pagar”, justificava Mas, que
advertia de les conseqüències socials que se'n derivarien si no, i
recordava que l'Estat és l'únic a qui poden recórrer les comunitats per
tenir crèdit.
El govern ha demanat enguany 5.370 milions (dels quals ja n'ha cobrat un 90%) per pagar operacions de crèdit que vencien, sobretot amb banca estrangera, i les emissions de bons propis, a més de finançar el dèficit “fins allà on té autoritzat”, és a dir, l'1,5%. “El fons no és cap regal”, recordava Mas, ja que només els interessos pujaran el 2013 i el 2014 a uns 300 milions, i prop de 1.000 des del 2015. El president, però, defensava el rescat per evitar “l'autoliquidació” de la Generalitat i, paradoxalment, per espolsar-se la dependència de l'Estat: “L'única manera de deixar de dependre'n és poder complir per nosaltres mateixos, i no només queixar-nos”, deia. Això sí, tornava a lamentar que l'Estat no hagi volgut crear un sistema ordinari de finançament; que apliqui al fons autonòmic un deute 3 punts superior al que li apliquen a ell, i que es quedi totes les rebaixes que aconsegueix de la UE en els límits de dèficit, escanyant així les comunitats i obligant-les “a uns desajustaments molt durs que no tenen sentit”. “La dinàmica del govern espanyol ens porta a no poder complir aquests límits amb normalitat”, advertia el president, per a qui això afectarà “qüestions bàsiques” de l'estat del benestar. De fet, Mas no va poder assegurar que la Generalitat compleixi enguany el límit fixat, fet que complicaria l'accés al rescat del 2013, condicionat precisament al compliment del dèficit i a la presentació d'un pla d'ajust, que és el primer que haurà d'afrontar el nou executiu. I ho tindrà difícil, perquè CiU creu que no hi ha marge per apujar impostos, ja que l'esforç fiscal català ja és dels més alts d'Europa.
El govern ha demanat enguany 5.370 milions (dels quals ja n'ha cobrat un 90%) per pagar operacions de crèdit que vencien, sobretot amb banca estrangera, i les emissions de bons propis, a més de finançar el dèficit “fins allà on té autoritzat”, és a dir, l'1,5%. “El fons no és cap regal”, recordava Mas, ja que només els interessos pujaran el 2013 i el 2014 a uns 300 milions, i prop de 1.000 des del 2015. El president, però, defensava el rescat per evitar “l'autoliquidació” de la Generalitat i, paradoxalment, per espolsar-se la dependència de l'Estat: “L'única manera de deixar de dependre'n és poder complir per nosaltres mateixos, i no només queixar-nos”, deia. Això sí, tornava a lamentar que l'Estat no hagi volgut crear un sistema ordinari de finançament; que apliqui al fons autonòmic un deute 3 punts superior al que li apliquen a ell, i que es quedi totes les rebaixes que aconsegueix de la UE en els límits de dèficit, escanyant així les comunitats i obligant-les “a uns desajustaments molt durs que no tenen sentit”. “La dinàmica del govern espanyol ens porta a no poder complir aquests límits amb normalitat”, advertia el president, per a qui això afectarà “qüestions bàsiques” de l'estat del benestar. De fet, Mas no va poder assegurar que la Generalitat compleixi enguany el límit fixat, fet que complicaria l'accés al rescat del 2013, condicionat precisament al compliment del dèficit i a la presentació d'un pla d'ajust, que és el primer que haurà d'afrontar el nou executiu. I ho tindrà difícil, perquè CiU creu que no hi ha marge per apujar impostos, ja que l'esforç fiscal català ja és dels més alts d'Europa.
Crida i picabaralles
Mas
va fer una crida a l'oposició per fer front comú a Madrid per defensar
un relaxament del dèficit, i fins i tot ICV i el PP s'hi van mostrar
d'acord. Els populars, això sí, li recordaven que el moment era abans de
convocar eleccions, i ICV va emmarcar el front comú en una cimera que
també serveixi per modificar les lleis d'estabilitat catalana i estatal.
En un debat amb pocs arguments nous, l'oposició en general va retreure a Mas que no tingui “una agenda per avançar”, segons el PSC, i que no fes autocrítica, fet que va generar una picabaralla amb els populars, que l'havien acusat que durant la seva gestió s'ha generat més deute i més desocupats. “Vagin amb compte amb alguns judicis que fan, perquè si aquesta és la mesura per jutjar un govern se n'haurien d'anar cap a casa”, va respondre Mas, que també es va mostrar obert a estudiar el nou model fiscal que ara proposa el PP “si l'ensenyen abans del debat d'investidura”. Molt menys dura va ser ERC, que no va fer sang més enllà de criticar-li que ha tingut “mals socis” els dos últims anys, que han posat “unes bases febles de la fiscalitat”, i va centrar-se a criticar la “deslleialtat contínua” dels governs estatals, que deuen 8.600 milions a Catalunya. Un punt en què va trobar tota la complicitat de CiU.
En un debat amb pocs arguments nous, l'oposició en general va retreure a Mas que no tingui “una agenda per avançar”, segons el PSC, i que no fes autocrítica, fet que va generar una picabaralla amb els populars, que l'havien acusat que durant la seva gestió s'ha generat més deute i més desocupats. “Vagin amb compte amb alguns judicis que fan, perquè si aquesta és la mesura per jutjar un govern se n'haurien d'anar cap a casa”, va respondre Mas, que també es va mostrar obert a estudiar el nou model fiscal que ara proposa el PP “si l'ensenyen abans del debat d'investidura”. Molt menys dura va ser ERC, que no va fer sang més enllà de criticar-li que ha tingut “mals socis” els dos últims anys, que han posat “unes bases febles de la fiscalitat”, i va centrar-se a criticar la “deslleialtat contínua” dels governs estatals, que deuen 8.600 milions a Catalunya. Un punt en què va trobar tota la complicitat de CiU.
LA FRASE
La millor política per treure'ns la dependència és arribar al punt que no necessitem l'Estat
Artur Mas
president de la generalitat
Comentari del article que m'ha agradat :
Rubèn D. Andrés (Vinaròs)
El primer acte legislatiu del nou Parlament de Catalunya, amb
clara majoria independentista sorgida de les urnes, hauria d'ésser la
redacció de la DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LA NACIÓ CATALANA,
en la qual s'expliqués a Europa, a Amèrica i a totes les nacions
civilitzades, els motius de Catalunya per rebutjar la Constitución i la
barbàrie espanyoles. Tot seguit, convocatòria d'un Referèndum d'Autodetermina ció tal com exigeix el poble; un referèndum que ja seria legal, ja que sortiria de la legalitat democràtica catalana. No es pot menar endavant el referèndum que el poble ha exigit en les urnes sense trencar prèviament amb la legalitat espanyola. I si això no es fa, Catalunya serà reduïda a pols per la casta dominant espanyola en poc temps. I si no, temps al temps!.
Totalment d'acord amb Rubèn.