“Avui ERC, tota sola, no pot canviar res” El líder d'ICV insisteix en la idea de crear un front d'esquerres contra l'austeritat amb Esquerra i la CUP Demana no tenir pressa i fer bé el procés
Canals relacionats
Cal carregar-nos de raó abans de debatre si la consulta és el 2013 o el 2014
Un procés de consulta sense comptar amb l'espai d'ICV estaria escapçat
Joan Herrera inicia la segona legislatura com a líder d'ICV-EUiA al
Parlament. S'explica que després del debat electoral a TV3 el mateix
Artur Mas li digués en secret que s'havia guanyat el rol de cap de
l'oposició.
Quin paper vol tenir ICV aquesta legislatura?
El
primer serà construir una alternativa a les polítiques d'austeritat. En
segon lloc, volem que el dret a decidir sigui una realitat, però que
donar suport a la consulta no estigui supeditat a l'aval a les
retallades. I, en tercer lloc, volem un pacte anticorrupció per la
transparència i per una democràcia amb parets de vidre. I, a més, farem
una dura oposició.
El problema per a ICV-EUiA és que hi ha tres líders de l'oposició, ERC, el PSC i el PP, amb més vots que vostès.
Això
no va d'autoproclamar-te líder de l'oposició sinó de fer oposició real.
Abans teníem deu diputats, tres menys que ara, i vam liderar
l'oposició. És una qüestió d'actituds. En aquesta legislatura hi haurà
rols diferents dins l'oposició: hi haurà qui voldrà fer esmenes a la
política de CiU i hi haurà qui, com nosaltres, vol un canvi radical de
la política.
Abans, però, tenien carril lliure per l'esquerra, i ara entre el PSC, ERC i la CUP serà més difícil.
No ho crec. ERC probablement investirà Artur Mas i el PSC no descarta donar suport als pressupostos si hi ha algun canvi.
Què opina de la CUP? Els roba espai per l'esquerra?
És
una realitat nova. És una expressió política que canalitza un malestar.
Ells han aparegut amb èxit al Parlament coincidint amb el millor
resultat d'ICV-EUiA de la història. Per tant, som compatibles. Potser hi
ha antics votants d'Iniciativa que han passat a les CUP, però crec que
la CUP ha mobilitzat un electorat que abans no es mobilitzava o que
votava en blanc. El que és molt positiu és que gent de l'esquerra que no
hi creia ara sí que hagi fet el pas a la política institucional. Segur
que és una bona notícia. Sumem actius per canviar l'estat actual de les
coses.
És bona notícia també per construir el front d'esquerres que ICV i EUiA han plantejat?
Espero que sí. Si hi ha esperit unitari, sens dubte.
No creu que el front d'esquerres amb ERC i la CUP és ara mateix més difícil?
Estem
en millors condicions que mai. Un front d'esquerres ha de comptar amb
un actiu principal, el més important: el carrer, la protesta social, la
societat civil. És a dir, el que hi ha fora dels partits polítics. Però
la unitat d'acció en política passa per aprendre d'experiències
històriques. Cadascú des de la seva singularitat i la seva identitat ha
d'establir ponts per sumar. O no ens adonem del que està passant? Ens
estan arrabassant drets sagrats i bàsics. Coses que ens ha costat molt
conquerir i que ara perdem. Som en un escenari de transició des d'un
estat del mig-estar a un estat que depreda els drets socials com mai.
Davant d'una situació excepcional, necessitem mecanismes excepcionals i
una unitat excepcional.
Si ERC pacta uns pressupostos de retallades amb CiU, quedarà fora?
Hem
ofert a ERC i al PSC, i al conjunt de les forces socials d'esquerres,
una cimera per plantejar una alternativa a les polítiques d'austeritat
imperants. Creiem que amb aquestes polítiques no ens en sortirem: cada
dia hi ha més atur, més pobresa, més desigualtat. Avui ERC, tota sola,
no pot canviar res. Iniciativa, sola, tampoc. Necessitem la unió de les
forces polítiques i dels agents socials.
Li ho torno a preguntar: si ERC pacta retallades estarà fora del front?
És
obvi. Ells s'autosituaran fora d'un front d'esquerres contra
l'austeritat. Ells triaran. Nosaltres els diem que les retallades no han
de ser moneda de canvi per poder fer una consulta. No hem de barrejar
les coses. Ja hi ha una majoria àmplia pel dret a decidir. La qüestió és
si optem per construir un projecte d'esquerres nacional o si supeditem
l'esquerra al projecte nacional. Aquest és el debat.
Es reunirà amb Junqueras per convèncer-lo?
Ja
he parlat amb ell. Jo li he proposat el marc d'una reunió de les
esquerres per reorientar les polítiques. Ell m'ha respost el que ja ha
dit públicament.
La consulta sobre la independència ha de ser d'aquí a un any o dos, com plantegen ERC o CiU?
A
l'últim ple de la legislatura passada, ICV-EUiA va plantejar fer la
consulta aquesta legislatura, i CiU i ERC van pactar fer-la
“prioritàriament aquesta legislatura”. Paradoxes de la vida, ara tenen
pressa. Però jo crec que cal carregar-nos de raó i fer el procés legal
necessari. Haurem d'anar a Madrid a demanar-ho per la via de la
transferència, i quan ens diguin que no, tirem endavant la llei de
consultes. El que és important és guanyar legitimitat de cara a
l'exterior i sobretot internament a Catalunya. Quan polaritzes el país,
els extrems pugen, i després de les eleccions hi ha 28 diputats
espanyolistes al Parlament que no hi havia abans. No és tan important si
fem la consulta el 2013 o el 2014 com carregar-nos de raó.
ICV està a favor o en contra de fer-la el 2013?
No
em penso posar a fixar una data. Ho sento, però des d'Iniciativa no
entrarem en una guerra de dates. Els que creguin que el debat és si es
fa el setembre del 2013 o el setembre del 2014 estan devaluant el
procés. No podem fer d'aquest debat una qüestió de dates. El que cal fer
és guanyar majoria, guanyar legitimitats i fer bé el procés. No es
tracta del quan es fa sinó del com ho fem. Per fer-ho molt bé i per
guanyar tota la legitimitat no es pot fer la consulta d'aquí a sis
mesos.
Demana més calma?
No.
Però demano que s'entengui com s'han de fer les coses. Si volen seguir
en lògica de campanya electoral, tirem endavant, però no ho farem bé.
S'ha de fer sense electoralisme, sense instrumentalitzar. L'actitud de
Mas ha instrumentalitzat el tema del dret a decidir.
Quina és la clau per fer-ho bé, segons vostè?
El
debat no s'ha de fer des d'una lògica identitària sinó sobre quina és
la comunitat política que volem. Potser ens en sortirem millor. La
lògica identitària no ens du enlloc. No es tracta que ens discutim sobre
qui és més català o més espanyol, perquè Catalunya és un país
d'identitats creuades. Hi ha gent que se sent més catalana, o més
espanyola, o només catalana... L'important és construir la comunitat
política que volem en un futur. Tots junts. Si ho fem des d'aquesta
lògica podem construir una majoria més gran que amb la lògica d'haver de
triar entre identitats. Nosaltres, l'espai d'ICV-EUiA, representem una
part significativa del país, i sobretot en barris populars o barris
castellanoparlants. Ningú ens ha vingut a preguntar què creiem que s'ha
de fer. El procés a la independència sense nosaltres està escapçat.
ICV-EUiA
no és verge en política. Ja ha governat i no va poder solucionar l'atur
i la crisi. El seu pas pel govern dificulta el reclam contra
l'austeritat?
Tothom que ha rentat plats
n'ha trencat algun. Però crec que el moment històric necessita solucions
excepcionals. No entenc que el fet d'haver governat ens impedeixi ser
avui alternativa.
L'assemblea d'ICV vol refundar l'espai ecosocialista amb noves aliances socials. Per què?
ICV
té bons fonaments, però ha de canviar algunes coses. Què hem de
guanyar? Hem de guanyar encara més en activisme, amb presència als
moviments socials i en els conflictes. No volem estar-hi per dirigir,
sinó per empapar-nos i empapar. I, després, hem
d'introduir noves maneres de fer política a la institució i al carrer.
L'esquerra social ha de pensar els instruments per fer política: un 10%
de consumidors conscienciats poden tenir una incidència igual o superior
que un 10% de votants compromesos. Això va més enllà d'Iniciativa. Hem
de construir petites hegemonies en els espais socials, polítics i de
consum.
El Punt Avui
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada