Ara necessitem gent que pensi

Ara, Necessitem, Gent, Pensi, Madrid

Fa uns mesos, quan a CiU encara hi havia qui creia que l'entesa amb Madrid era possible, Cristóbal Montoro va acusar els nacionalistes de crear "països artificials". Avui ja entenem què volia dir: la maquinària del PP està decidia a convertir Catalunya en allò que no és i no ha estat mai. Estan intentant redissenyar-nos. Reprogramar-nos. Ara més que mai, passades les eleccions del 25 de novembre, sabem que –com acostuma a dir l'exlehendakari Carlos Garaikoetxea– el nacionalisme és com el colesterol, n'hi ha un de bo, defensiu (el dels qui no tenen estat) i un de dolent, invasiu (dels qui el practiquen des dels vells estats centralistes).

Albert Gea / Reuters.

Madrid � Davant d'aquesta ofensiva, Catalunya necessita com el pa que menja preparar l'endemà del referèndum. Ara necessitem gent que pensi i que ho faci de manera organitzada per garantir que l'operació –d'un risc enorme, no ens enganyem– sigui feta des de la màxima precisió i assegurant l'èxit. L'estat espanyol ha demostrat que té un full de ruta marcat i que no l'abandonarà, mantenint activada l'artilleria política, mediàtica, jurídica i amb l'amenaça militar plantant de forma constant.

A Madrid hi ha la convicció que el nou govern serà fràgil, menystenint el suport ferm d'ERC a CiU amb l'horitzó nacional molt clar. Per això, intentarà fer-lo volar pels aires com va fer amb el primer tripartit, el de Pasqual Maragall. Davant d'aquest escenari, és convenient un executiu fort, competent i lleial, que treballi amb encert al dia a dia, fent una bona gestió i donant consistència al discurs polític sobiranista. Això els ocuparà prou de temps i, per tant, necessitem que al seu voltant s'articuli un grup dels millors per pensar, amb antelació, les respostes a les trampes i obstacles que anirà posant Espanya al mig del camí.

Cal prioritzar l'acció diplomàtica per tenir les espatlles cobertes a l'exterior"

Advocats, economistes, sociòlegs, periodistes... han de vetllar per tenir el vestit a punt per quan calgui saltar-se el semàfor vermell. És a dir: sota quina legalitat es farà la consulta? És millor, arribat el cas, un referèndum, una declaració unilateral o una nova convocatòria electoral? Com es finança aquesta operació, probablement la més important de la història recent de Catalunya?

En aquest capítol caldrien tres coses essencials: a) una enorme sintonia entre el Govern i l'equip de pensadors i una immensa discreció, b) seria bo que poguessin treballar a l'ombra, en un segon pla, protegint-los de les embranzides de l'Estat, que s'accentuaran quan s'apropi el moment decisiu, i c) prioritzar l'acció diplomàtica per tenir les espatlles cobertes a l'exterior perquè, a ulls del món, la causa catalana sigui avalada i protegida. Ara, més que mai, cal fer les coses ben fetes. Cal fer-les, com a mínim, millor que Espanya.

http://www.tribuna.cat/cronica/madrid/ara-necessitem-gent-que-pensi-14-12-2012.html