García-Margallo prepara una llei per a la unitat de l'acció exterior que pretén que les CCAA que no compleixin amb el dèficit no puguin obrir oficines de promoció exterior
L'esborrany de l'avantprojecte de la Llei d'Acció Exterior exigeix que les autonomies passin un examen que realitzarà Hisenda, i que serà vinculant, sobre els seus compromisos d'estabilitat pressupostària abans que el Ministeri d'Afers Exteriors permeti obrir una oficina de promoció exterior. Amb la mesura, el ministre vol aconseguir la unitat de l'acció exterior que tant desitja l’Estat espanyol, la norma recull també que les oficines a l’exterior s’instal·lin dins de les ambaixades. Amb nom de l’austeritat i passant per alt l’ingent dispendi de les ambaixades espanyoles, el Govern espanyol avança en la seva missió última; la indivisible unitat d’Espanya.
El dispendi de les ambaixades espanyoles mostra el propòsits real de Margallo: la unitat d’Espanya
Segons el govern espanyol, les ambaixades autonòmiques a l’estranger suposen un dispendi que a l’actualitat no es pot permetre l’Estat. El que no menciona, però, és el dispendi que suposen les ambaixades espanyoles. El números contradiuen les proclames d'austeritat que l'executiu de Rajoy repeteix constantment. L'Estat es va gastar, per exemple, més de sis milions en la nova residència de l'ambaixada a Rabat, més de 300.000 en subministrament d'hosteleria, serveis de taula i coberteria a les representacions diplomàtiques a l'exterior, o 115.000 euros en el 'subministrament de banderes, pals i escuts'.
El cos de diplomàtics espanyols acomodats es pot gastar 50.000 euros en una piscina a la delegació espanyola de l’Aràbia Saudita o 6 milions d’euros en la nova residència de l’ambaixador al Marroc. En canvi, és una despesa excessiva gastar 2 milions d’euros en les delegacions catalanes que tenen una gran rendibilitat econòmica.
Segons el govern espanyol, les ambaixades autonòmiques a l’estranger suposen un dispendi que a l’actualitat no es pot permetre l’Estat. El que no menciona, però, és el dispendi que suposen les ambaixades espanyoles. El números contradiuen les proclames d'austeritat que l'executiu de Rajoy repeteix constantment. L'Estat es va gastar, per exemple, més de sis milions en la nova residència de l'ambaixada a Rabat, més de 300.000 en subministrament d'hosteleria, serveis de taula i coberteria a les representacions diplomàtiques a l'exterior, o 115.000 euros en el 'subministrament de banderes, pals i escuts'.
El cos de diplomàtics espanyols acomodats es pot gastar 50.000 euros en una piscina a la delegació espanyola de l’Aràbia Saudita o 6 milions d’euros en la nova residència de l’ambaixador al Marroc. En canvi, és una despesa excessiva gastar 2 milions d’euros en les delegacions catalanes que tenen una gran rendibilitat econòmica.
Absorbir les delegacions autonòmiques és en benefici de la “unitat d’Espanya”, no en benefici de l’economia.
La potenciació de la “marca España” requereix eliminar qualsevol marca autonòmica, per més rendible que sigui. Les exportacions catalanes s’han vist reforçades per la presència de delegacions. Les xifres –veritables– parlen per sí soles. A França, les exportacions es mouen en 8.500 milions; a Alemanya, en uns 4.500 i als Estats Units, en uns 1.110. Per tant, absorbir les delegacions autonòmiques és en benefici de la “unitat d’Espanya”, més que en benefici de l’economia.
El PP no escatima recursos en la seva projecció exterior, amb una veritable xarxa de delegacions a l’estranger amb l’objectiu de captar vots
L'obsessió del PP i d’Alícia Sánchez Camacho per liquidar la presència exterior de la Generalitat de Catalunya, amb l’excusa de reduir despeses i evitar duplicitats, contrasta amb la obsessió del PP per la seva projecció exterior en la què inverteix ingents recursos, part dels quals són públics. Les retallades que no fa el PP en la seva acció exterior, les reclama al Govern de Catalunya, en el què es podria considerar un exercici de cinisme extrem.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada