225.000 milions o rescat

Espanya haurà de captar el 2013 fins a 36.000 milions més que aquest any

La prima de risc a la baixa allunya la necessitat de l'ajut

 

FRANCOIS LENOIR / REUTERS

La llum al final del túnel que veu l'economia espanyola no és la sortida, sinó un tren que ve de cara. Concretament, el dels 225.000 milions d'euros de deute públic, entre venciments i noves necessitats de finançament, que el Tresor haurà de col·locar al mercat aquest 2013, uns 36.000 més que l'any passat i, de fet, el volum més elevat de la història. I això en plena recessió, de l'1,4% del PIB aquest any, segons preveu la Comissió Europea, i amb l'atur batent tots els rècords fins al 26,2%. Tot plegat fa pensar que és inevitable que Mariano Rajoy acabi demanant el rescat, però el president espanyol (encara) no ho veu necessari i els analistes li donen la raó. França el pressiona perquè llanci la tovallola mentre Alemanya el frena, sobretot a mesura que s'acosten les eleccions federals de la tardor.

Blackrock, la gestora de fons més gran del món (2,8 bilions d'euros, amb b, en actius!), augura que la situació actual, en què sembla que l'executiu del PP estigui a punt de demanar el rescat però no ho acaba de fer, s'eternitzarà. Aquest equilibri inestable, que es basa en la promesa de Mario Draghi de comprar bons espanyols massivament si Rajoy demana l'ajuda, es podria perpetuar en el temps: els inversors no s'atreveixen a especular contra el deute espanyol per por que, en qualsevol moment, el president del BCE dispari el bazuca. “És com ballar tango eternament: quan la prima de risc puja, Rajoy s'acosta a Draghi insinuant que li podria demanar ajuda, però quan els interessos es relaxen se'n distancia de seguida, i descarta el rescat.”

A poc a poc

Els interessos que paga el deute espanyol són encara insostenibles, però s'han abaratit molt notablement: si al juny el Tresor pagava un 5,07% pels bons a un any, aquest desembre li ha costat la meitat, un 2,56%. Del sostre dels 630 punts bàsics de l'estiu passat, la prima de risc hauria de continuar caient, fins a situar-se en els 320 aquest any i en 280 l'any que ve, segons augura Bankinter (i això no vol dir només que el Tresor espanyol pagui menys, sinó també que els inversors deixaran de pagar per refugiar-se al bund alemany i obtindran alguna rendibilitat). El mateix director del fons de rescat, l'alemany Klaus Regling, assegura que l'Estat se'n sortirà sense haver de demanar més ajuda: “Els inversors estrangers han tornat a Espanya i si el seu govern continua fent esforços no tindran cap raó per deixar de comprar-li bons.”
Siguin o no brots verds, algunes dades són encoratjadores i allunyen el rescat. Per exemple, s'ha frenat per fi la sagnia de la fugida de capitals: des de l'estiu passat, entre 40.000 i 50.000 milions d'euros han tornat a Espanya, segons calcula l'economista en cap del BCE, Peter Praet, que ho atribueix sobretot a la creació de la unió bancària (que pren al Banc d'Espanya gairebé tots els poders de supervisió). Només en els vuit primers mesos del 2012, l'Estat havia tingut una fuga de capitals gegant, de fins a 300.000 milions d'euros, el 30% del seu PIB, mentre que en tot el 2011 només havien sortit 10.000 milions.
“La desconfiança era tan gran que fins i tot els dirigents dels mateixos bancs espanyols col·locaven la liquiditat en filials a l'estranger i a això calia afegir els dipòsits dels particulars, que també emigraven”, recorda Praet. Al setembre, l'Estat va registrar un ingrés net de capitals privats de 31.000 milions, i trencava una ratxa de catorze mesos consecutius de números vermells.
Una altra bona notícia, que Rajoy i De Guindos s'han fet un fart de repetir, és que l'Estat ha recuperat l'equilibri de la balança comercial i, per primer cop en catorze anys, ha tingut un superàvit de 1.400 milions d'euros el tercer trimestre. Les exportacions funcionen, sobretot per l'empenta de les empreses catalanes, l'ajustament del sector privat està molt avançat i s'ha recuperat la competitivitat perduda durant la bombolla.

50.000

milions

han tornat a l'Estat des de l'estiu, després d'una fugida de capitals per valor de 300.000 milions.

1,4

per cent del PIB

es contraurà l'economia espanyola aquest 2013, amb un atur del 26,2%, segons Brussel·les.

320

punts bàsics

de prima de risc hauria de pagar el Tresor espanyol aquest any, segons calcula Bankinter.

L'Estat, entre França i Alemanya

El Tresor espanyol tornarà a apostar per emetre sobretot deute a curt termini, lletres a tres, sis, dotze i divuit mesos, per valor de 96.800 milions d'euros, per mirar de contenir els tipus d'interès, tot i l'efecte bola de neu que aquesta mena d'actius comporten. D'aquesta manera, la vida mitjana dels bons espanyols continuarà baixant fins a 5,7 anys, des dels 6,1 del 2012 i els 6,5 del 2011. Abans de la crisi, el 2007, Espanya només tenia en circulació 32.500 milions de lletres. Ara aquest deute a curt termini representa un 41% del total. L'interès mitjà que paga el deute espanyol se situa en el 4,13%, una mica per sobre del 4,07% amb què va tancar el 2011. Aquest 2013, Alemanya haurà de captar gairebé el mateix que Espanya, uns 250.000 milions d'euros (un 2% menys que el 2012). I França preveu subhastar 170.800 milions en deute públic, una mica menys que els 177.900 d'aquest any passat.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/606458-225000-milions-o-rescat.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui