Griselda Vergés, candidata per SI |
Com a resposta a la manifestació de juliol del 2010 i davant la manca de reacció dels partits amb representació parlamentària i l’augment de la desconnexió entre la ciutadania i la classe política, aquell mateix mes va néixer Solidaritat Catalana per la Independència. El seu propòsit era centrar el debat en la independència de Catalunya i en la necessària regeneració democràtica del sistema. Pas necessari per assolir amb èxit les reformes estructurals que caldria afrontar per esdevenir un Estat democràtic i pròsper i convertir-nos en l’Holanda del Mediterrani.
Ha estat una legislatura curta però intensa. Immersos en polítiques de retallades, pujades impositives i recàrrecs en serveis. L’evidència esclatà en boca d’Alfons López Tena al Parlament, “Espanya ens roba”. El vertader problema de les finances catalanes, l’espoli fiscal de més 17.000 milions d’euros anuals, i els anomenats “èxits” dels diferents governs anteriors en matèria de finançament, només fum. Fets que ens han portat a la situació insostenible actual.
En aquests dos anys, Solidaritat Catalana per la Independència ha fet feina, tot i no prosperar moltes de les seves iniciatives per manca de suport. Denunciant casos de corrupció com el cas de sobresous de la Diputació de Barcelona, defensa de la Dació en pagament que afecta a moltes famílies, fer públics els vertaders sous de diputats i alts càrrecs, salvar el català a l’escola, supressió dels peatges amortitzats, denunciar venda de patrimoni i serveis a empreses privades i el full de ruta per assolir la independència de Catalunya, entre d’altres.
El silenci mediàtic i difamatori ha estat un continu. Sabem que no som un partit còmode, el fet que no tinguem cap deute amb cap entitat financera comporta incertesa. Som lliures de dir allò que creiem i només ens devem a la ciutadania que en el seu vot de confiança ens reafirma.
I per tot això som darantia. Garantia d’independència i garantia de regeneració democràtica.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada