Amb criteri La gran mentida federalista

"Consideren que Catalunya no té dret a formar part d’aquesta Europa federal amb el seu nom ni a presidir-la cíclicament"

Víctor Alexandre

És comprensible que el PSOE de Catalunya estigui desesperat davant el cataclisme que patirà en les eleccions del proper dia 25. Si no ho estigués, no necessitaria dir mentides, ni insultar, ni desqualificar, ni estigmatitzar, ni fer espots televisius injuriosos contra l’independentisme. Però, és clar, per no fer tot aquest munt de coses, calen dos requisits bàsics. El primer és tenir principis ètics, i el segon tenir arguments. I el PSOE de Catalunya ja s’ha vist que no té ni principis ètics ni arguments. Un partit amb principis ètics no titlla de nazis aquelles persones que no demanen res més que decidir a les urnes el seu futur polític d’acord amb el dret internacional. I un partit amb arguments no insulta l’adversari. Posats a parlar de feixisme, caldria que ens diguessin qui és el feixista: aquell que vol expressar-se per mitjà de les urnes o aquell que li nega aquest dret?
 Sí, ja sabem que el PSOE de Catalunya diu que acceptaran un referèndum sempre que es faci d’acord amb la legalitat espanyola. Però això no fa res més que palesar el seu cinisme, ja que la legalitat espanyola la fan el PP i el PSOE. I aquesta legalitat prohibeix taxativament el referèndum. Per tant, el seu comportament és el mateix que el del carceller que diu al pres que pot abandonar la cel•la quan vulgui després d’haver-se assegurat que està ben tancada a pany i forrellat.

Un altra mostra d’hipocresia per part de la delegació catalana del PSOE la trobem en el manifest d’autosuport que han fet signar a uns quants acòlits. Afirmen que la independència “no és la resposta intel•ligent en una Europa que necessita avançar cap a nivells més elevats d’unitat política”. Ah, no? Aleshores, d’acord amb aquesta ‘unitat política’ com és que no redacten un manifest demanant que Espanya deixi de ser un Estat independent? O és que aquesta cantarella només serveix per a Catalunya? També diuen que volen “una Espanya federal en el marc d’una Europa federal”. De Catalunya, però, no en diuen res. I no ho diuen, perquè consideren que Catalunya no té dret a formar part d’aquesta Europa federal amb el seu nom ni a presidir-la cíclicament. I encara menys a tenir veu i vot a les Nacions Unides i a representar-se a si mateixa políticament, socialment, culturalment o esportivament arreu del món.

Tot s’aclareix, tanmateix, quan mirem quines són les persones signants de l’autosuport i hi descobrim la flor i nata catalana del nacionalisme espanyol més jacobí. Aquell nacionalisme que l’any 1997 ja va signar el manifest del Foro Babel en contra de la llengua catalana: Anna Maria Moix, Rosa Regàs, Victoria Camps, Isabel Coixet... De fet, vénen a dir el mateix que diu un altre manifest procedent de Madrid i signat per diversos nacionalistes espanyols de la mateixa corda: Almudena Grandes, Félix de Azúa, Pedro Almodóvar, Javier Mariscal, Elías Querejeta, Carlos Solchaga, Mario Vargas Llosa, Aitana Sánchez-Gijón, Elvira Lindo... Aquesta darrera, va ser la convidada de l’Ajuntament de Barcelona, sota govern socialista, com a pregonera de la Mercè l’any 2006.

Per cert, si de debò són federalistes i estimen tant Catalunya, com és que no van elaborar cap manifest quan José Luis Rodríguez Zapatero va incomplir les seves promeses electorals i quan el Tribunal Constitucional espanyol, passant el ribot per l’Estatut, va escopir al poble de Catalunya i al seu Parlament? Per altra banda, si la delegació catalana del PSOE és veritablement federalista, com és que no predica amb l’exemple començant per tenir grup propi al Congrés Espanyol? Com és que no han suprimit el punt 1 de l’article 145 de la Constitució espanyola? És aquell que diu això: “En cap cas s’admetrà la federació de Comunitats Autònomes”. Federalistes que prohibeixen la federació, doncs. Que curiós.

En tot cas, ja que amb l’esmentat manifest d’autosuport intenten frenar la independència catalana invocant les “interdependències i sobiranies compartides del segle XXI”, només dir-los que una Catalunya lliure estarà encantada de ser tan interdependent com Dinamarca, Suècia o Finlàndia i de compartir la seva sobirania amb Europa. Bàsicament, perquè només pot compartir sobirania aquell que és sobirà.