«Polo dereito a decidir»

El nacionalisme gallec respon al manifest d'El País amb un text solidari amb el procés sobiranista de Catalunya. Ja l'han signat més de 200 personalitats

 

 Els manifestos espanyolistes apareguts els últims dies als diaris 'El País' i 'El Mundo' han rebut la seva resposta des de la societat civil gallega, amb la publicació del manifest Polo dereito a decidir , una iniciativa creada des d'Internet per reclamar la solidaritat dels gallecs amb el procés sobiranista català, accelerat gràcies a la gran manifestació del passat Onze de Setembre a Barcelona, i la intenció de promoure un referèndum d'autodeterminació en la próxima legislatura que s'iniciarà passades les eleccions del 25N.

El manifest considera que davant l'actual procés polític i els manifestos antiindependentistes ha arribat el moment de fer una crida, "des de Galícia, des de l'esquerra i com a demòcrates" per "defensar el dret a decidir i donar suport a que Catalunya pugui sotmetre a referèndum la seva permanència a l'Estat espanyol".

L'historiador Dionisio Pereira, un dels tres promotors del manifest, reconeix que el text es va gestar "després de veure el manifest publicat per 'El País" i amb la voluntat de "donar suport a la societat catalana i al seu dret a decidir al seu futur", en el benentés que "des del nacionalisme i l'esquerra gallega, ajudar el procès català és ajudar-nos a nosaltres mateixos".

En aquest context, amb un nacionalisme gallec "dividit" després de les eleccions del 21 d'octubre, Pereira recorda que "tot i que la societat gallega és molt diferent a la catalana, tenim la voluntat de no perdre el rumb que segueixen Catalunya i el País basc", tot considerant que aquest manifest pot "activar la societat gallega".

Amb poc més de 24 hores a la xarxa, a la iniciativa ja s'hi han sumat personalitats com Ana Miranda (eurodiputada del BNG i representant dels interessos d'ERC), Belén Quintáns (productora de teatre), Carlos Taibo (professor), Cesáreo Sánchez Iglesias (poeta), Dionisio Pereira (historiador), Elvira Souto (activista), Francisco Pillado (editor), Henrique Harguindey (traductor), Lois Diéguez (escriptor), Luís Bará (professor i regidor), Manuel Mera (sindicalista), Manuel Monge (socióleg), Marga Romero (escriptora), Marta Dacosta (escriptora i sindicalista), Néstor Rego (professor), Rafa Vilar (escriptor), Teresa Moure (professora), Uxío-Breogán Diéguez (historiador), Xabier Queiruga (editor), Xoán Carlos Garrido (professor), Xoán Costa (professor), Xosé-Henrique Costas (professor).