Tant
que ens ho compliquen i després de llegir aquest article, te n'adones
de que pot ser molt més senzill del que ens fan creure. Tu què en penses
?
La trampa del referèndum
Després de l’èxit sonat
de la convocatòria de la manifestació a favor de la independència de
Catalunya de l’11 de setembre de 2012, se senten nombroses veus a favor
de la convocatòria d’un referèndum per decidir democràticament el destí
de Catalunya. I em pregunto: per què cal un referèndum?
Des de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya sempre hem defensat
que, malgrat la visió de la història del nostre país que espanyols i
francesos ens han volgut imposar, Catalunya –la part que pertany a
l’estat espanyol- no és Espanya, ÉS D’ESPANYA, fruit d’una conquesta
militar. No va ser una adhesió o una unió voluntària de la qual ara ens
en penedim.
Un país ocupat com ho van ser, posem per cas França,
Bèlgica, Holanda, Noruega 0 Polònia des de 1939-1940 com a conseqüència
de la invasió per part dels exèrcits alemanys. Després de la derrota
dels nazis, l’any 1945, tots aquests estats van recuperar automàticament
la seva sobirania. A ningú se li va acudir proposar un referèndum per
legitimar la nova situació.
Si Catalunya és un país que va perdre
la seva sobirania per la força de les armes i va ser ocupat militarment
des del 1714, hauria de tenir la mateixa consideració que els països
ocupats pels alemanys durant la segona guerra mundial. L’annexió de
Catalunya va ser conseqüència d’una agressió militar i va anar seguida
d’un tracte de país conquerit amb execucions, tortures, exili, presó i
espolis de tota mena que, amb petits intervals, s’ha perllongat la major
part d’aquests tres-cents anys.
L’oblit de la nostra història
explica l’acceptació acrítica d’un procediment independentista que
implica la legitimació de les raons dels ocupants segons les quals
Catalunya és una part indestriable d’Espanya de la qual forma part per
pròpia voluntat i des de temps immemorials.
Els catalans, per
tant, de cap manera hauríem de sentir-nos obligats a sustentar el nostre
dret mitjançant una consulta popular. Simplement, caldria una
proclamació del nostre parlament, consensuada amb les potències europees
i mundials, que restituís, automàticament, la sobirania perduda fa 300
anys.
A part de ser un acte d’absoluta justícia històrica, aquesta
via ens estalviaria un desagradable procés previ a la consulta, atiat
per l’estat espanyol amb tots els seus recursos, ple de paranys,
d’amenaces i de mentides, que tindria com a objectiu sembrar la por i la
divisió entre la població catalana.
Carles Camp
17 de setembre de 2012
Un país ocupat com ho van ser, posem per cas França, Bèlgica, Holanda, Noruega 0 Polònia des de 1939-1940 com a conseqüència de la invasió per part dels exèrcits alemanys. Després de la derrota dels nazis, l’any 1945, tots aquests estats van recuperar automàticament la seva sobirania. A ningú se li va acudir proposar un referèndum per legitimar la nova situació.
Si Catalunya és un país que va perdre la seva sobirania per la força de les armes i va ser ocupat militarment des del 1714, hauria de tenir la mateixa consideració que els països ocupats pels alemanys durant la segona guerra mundial. L’annexió de Catalunya va ser conseqüència d’una agressió militar i va anar seguida d’un tracte de país conquerit amb execucions, tortures, exili, presó i espolis de tota mena que, amb petits intervals, s’ha perllongat la major part d’aquests tres-cents anys.
L’oblit de la nostra història explica l’acceptació acrítica d’un procediment independentista que implica la legitimació de les raons dels ocupants segons les quals Catalunya és una part indestriable d’Espanya de la qual forma part per pròpia voluntat i des de temps immemorials.
Els catalans, per tant, de cap manera hauríem de sentir-nos obligats a sustentar el nostre dret mitjançant una consulta popular. Simplement, caldria una proclamació del nostre parlament, consensuada amb les potències europees i mundials, que restituís, automàticament, la sobirania perduda fa 300 anys.
A part de ser un acte d’absoluta justícia històrica, aquesta via ens estalviaria un desagradable procés previ a la consulta, atiat per l’estat espanyol amb tots els seus recursos, ple de paranys, d’amenaces i de mentides, que tindria com a objectiu sembrar la por i la divisió entre la població catalana.
Carles Camp
17 de setembre de 2012
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada