A Europa i al món occidental entendrien
que una llei no pot frenar la voluntat d'un poble, però això només
passaria si aquest poble fa la independència. En qualsevol altre
context la regla és més aviat la contrària: les constitucions són un
límit a la democràcia. Es considera que hi ha aspectes essencials en
una comunitat (com la protecció de drets fonamentals, per exemple) que
ni la voluntat de la majoria pot transgredir. Per això és decisiu que,
si en el litigi entre Catalunya i Espanya, Catalunya pretén apel·lar a
la comunitat internacional, quedi ben clar que la majoria invocada, el
títol democràtic, és per crear un estat independent. Si en algun moment
les forces sobiranistes tenen la temptació de fer servir la majoria
per reclamar un canvi de marc polític que no sigui la independència, o
si la proposta política manté algun rastre d'ambigüitat, hi ha moltes
possibilitats que les potències occidentals se'n rentin les mans i donin
la raó a una Espanya que al·lega la vulneració de la seva Constitució.
Davant de qualsevol projecte que no
impliqui la ruptura de l'ordre constitucional espanyol per fundar
l'ordre constitucional català (que en comptes de declarar la
independència la majoria promogui, per exemple, una hisenda pròpia, un
estat associat o una apropiació de facto de recursos i de
competències...) Espanya es trobarà en condicions d'activar les
clàusules d'execució forçosa i de desplaçar el govern de la Generalitat
sense que la comunitat internacional mogui un dit en favor de les
pretensions catalanes. Em sembla que ni el president Mas ni CiU, en el
seu suposat gir sobiranista, són gaire conscients d'aquest risc. De la
mateixa manera com em sembla que no són gens conscients que si es
pretén construir alguna mena de legitimitat per la ruptura, a saber,
per celebrar un referèndum no autoritzat pel govern espanyol, cal
presentar-se a les properes eleccions del 25-N amb la independència al
programa. No l'estat propi ni cap altre succedani. La independència.
Només així, la majoria que sorgeixi dels propers comicis es trobarà en
condicions de demanar al poble una “resposta clara a una pregunta clara”
(tal com en el seu dia va exigir la Cort Suprema del Canadà als
sobiranistes quebequesos) malgrat la prohibició constitucional
espanyola. Certament el president Mas en una de les seves intervencions
en el curs del darrer debat de política general va arribar a afirmar
que volia que Catalunya fos un estat “com Dinamarca o Eslovènia”,
estats sobirans en el marc de la Unió Europea. Però també és veritat
que en d'altres intervencions ha esmentat el concepte d'estat propi tot
referint-se a Massachusetts (estat membre de la federació dels EUA) o
fins i tot a Puerto Rico, un estat associat a la federació dels EUA el
qual, no obstant això, manté una situació de caràcter gairebé colonial
si tenim en compte que Puerto Rico es troba subjecte a les lleis
federals nord-americanes sense que aquesta illa pugui enviar
representants al legislatiu dels EUA. Insisteixo: presentar-se a unes
eleccions amb qualsevol ombra de dubte que permeti insinuar altres
solucions que no siguin la plena sobirania i la subjectivitat
internacional i que, per contra, signifiquin un desafiament a l'ordre
constitucional espanyol però sense acabar de trencar amb Espanya, dotarà
el govern espanyol d'arguments suficients per avortar el projecte
català davant la indiferència del món.
A banda del tema cabdal de la
legitimitat internacional, en un altre sentit, l'imperatiu de
referir-se a la independència en la campanya electoral també serà un
element determinant per a la credibilitat de les diverses forces
polítiques davant la ciutadania i davant dels actors socials que
reclamen el canvi de cicle, una credibilitat que, constituït el nou
Parlament, permetria identificar la majoria parlamentària amb la majoria
independentista. Tampoc aquí no valen subterfugis en els lemes. La
transcendència del moment demana que no s'invoquin confusions per
satisfer la voluntat de poder partidista, una confusió que continua
envoltant termes com estat propi (o fins i tot república catalana)
mentre puguin denotar tant pels emissors com pels receptors realitats
polítiques equivalents a Massachusetts, Puerto Rico, Baviera o fins i
tot al fallit pla Ibarretxe d'estatut polític per a la comunitat
d'Euskadi. Per tal d'il·lustrar fins a quin punt arriba a ser absurd
aixoplugar-se en aquesta mena de vaguetats cal destacar que si entenem
inclosos en el concepte d'estat propi també els estats membres d'una
federació, i formacions com CiU es refugien en aquesta expressió
precisament per no tancar portes a alguna altra alternativa que no sigui
la independència, en el fons estan defensant el mateix que el PSC de
Pere Navarro: el federalisme amb Espanya que, com ja he esmentat, o es
fa a través d'una reforma en profunditat de la Constitució espanyola o,
com li succeí a Ibarretxe, està destinat a estavellar-se contra el mur
de les Corts Generals o del Tribunal Constitucional.
El més inquietant és que aquesta
paradoxal (i fins i tot inesperada) coincidència de projectes de
reforma entre CiU i PSC, una afinitat de fons que aquestes dues
formacions també poden compartir, i de fet han compartit, amb ERC i
ICV, no es tradueixi després del 25-N en una complicitat que regeixi la
praxi política quotidiana. Podria obrir-se pas la nova fantasia de
simular que Catalunya es constitueix per la via dels fets en una
entitat federada dins una Espanya obligada a reinterpretar la seva
Constitució de manera que es permetés a l'estament autonomista (amb la
connivència dels poders fàctics) anar alimentant un altre deliri durant
una llarga legislatura dedicada a encobrir incompetència, retallades,
corrupció i a endolcir la fallida financera. De moment l'aproximació de
CiU i el PSC a l'Ajuntament de Barcelona, que continua sense
adscriure's a l'AMI, sembla confirmar aquests temors. Les grans
proclames sobiranistes per part de CiU de vegades semblen dirigides a
acomplir la màxima del príncep de Lampedusa segons la qual cal
aparentar que canvia tot perquè tot segueixi igual.
* Article publicat al diari El Punt-Avui
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada