Brussel·les explica com Catalunya ha de ser independent dins la UE

Rcat promou una iniciativa d'abast europeu per tal que Brussel·les com integrar a la UE una Catalunya Independent. Foto: Arxiu ND.

"Premi". Així veuen des de Reagrupament la resposta que els ha fet arribar Brussel·les a la seva petició d’encetar un procés per impulsar una  Iniciativa Legislativa Ciutadana -iniciatives legislatives populars contemplades al Tractat de Lisboa-  per regular com integrar la part secessionada d'un estat membre de la Unió. La resolució, a la que ha tingut accés Nació Digital, malgrat que fa enrere la petició al·legant que aquest supòsit ja està regulat, dóna la pauta per trobar la "solució" d’integrar a la UE una virtual Catalunya independent.

El document signat per Catherine Day, Secretària General de la Comissió Europea, apunta tàcitament que no hi ha cap risc d’expulsió del territori secessionat així com tampoc cap tipus de sanció ni es remet al dret intern dels estats, ans al contrari, i apunta que la "solució s’haurà de trobar en l’ordenament jurídic internacional i en la negociació també internacional".

"No existeix cap base jurídica en els tractats de la Unió Europea que permeti que una legislació secundària -com la del Parlament Europeu- abordi les conseqüències d’una secessió d’una part d’un estat membre. En cas de secessió d’una part d'un estat membre, la solució caldrà trobar-la i negociar dins de l’ordenament jurídic internacional", segella el govern europeu de facto.

En aquest sentit, la resolució recorda que la nacionalitat europea és "secundària", ja que primer cal ser tenir la nacionalitat d’un estat membre per accedir a l'europea. Amb aquesta premissa, el text deixa entreveure que la secessió d’una part d'un estat membre no impedeix en cap cas que aquest s’adhereixi a la Unió pels processos establerts i s’obtingui la nacionalitat europea.

Per Joan Carretero, líder de Reagrupament i signant de la petició, la resolució demostra que "són falses les amenaces per part de polítics espanyols basades en l’expulsió o el càstig de la Unió Europea si Catalunya esdevé un estat independent". "El text deixa ben clar que un procés de secessió d’una part d’un estat membre no és cap conflicte per a la UE, ja que en tot moment parlen de 'solució' i no de conflicte, ens ensenyen el camí", ha sentenciat Carretero.

La Comissió Europea informa a Reagrupament del camí a seguir per "solucionar" la secessió d'una part d’un estat membre

l'europeisme s'alia amb l'independentisme

l'europeisme s'alia amb l'independentisme     08/04/2012 - 20:17:21

Nom: miquelscp De tant en tant, surten algunes declaracions que ens haurien d'animar. I molt. Fa temps vaig llegir que el vicepresident alemany afirmava que la solució a la crisi passava per fer de la Unió Europea un Estat al Món. Més tard, un altre alemany és escollit President de l'europarlament i declara que el català hauria de ser una llengua reconeguda a la cambra. I ara recentment hem sabut que aquest President de l'europarlament somia amb els Estats Units d'Europa. Molts hem llegit que Mas li va respondre que en aquest contexte Catalunya voldria ser Massachussets. Avui llegeixo a vilaweb que ni més ni menys que el President de la Comissió Europea, el Sr. D. Barroso,li va preguntar textualment a un eurodiputat català : "creix l'independentisme a Catalunya? " . Davant la resposta afirmativa el President de la Comissió Europea (no és un qualsevol,que quedi clar!) va concloure textualment : "Si Eslovènia és independent,també ho pot ser Catalunya.Té el PIB més alt que Portugal". També recordo haver llegit que europarlamentaris demanaven un exèrcit i defensa europea (uns italians,si mal no recordo). Tot plegat em porta a defensar la idea de que els sectors europeistes més avançats estan esperant una oportunitat per reformular la UE davant els fracassos de la Constitució i el Tractat de Lisboa. I aquesta oportunitat esperen tenir-la en el moment en que es desencadenin a Europa les independències d'Escòcia,Euskadi,Catalunya i Flandes. Amb aquestes independències, el debat de l'organització europea esdevé central. Si amb 27 no ha funcionat, ara que n'enten de nous...la èlite europeista voldrà aprofitar l'oportunitat de reformular la UE en la direcció de ser els Estats Units de la Unio Europea. Un Estat,vol dir política econòmica i fiscal,política exterior,política de defensa... això vol dir parlant en plata exèrcit europeu i ambaixades europees.Vol dir que a la ONU enlloc de 27 cadires,1 d'europea que tingui pes al món (la reforma de la ONU també haurà d'esperar a que la UE tingui una sola veu per aprofitar la situació.Una reforma necessària i justa per ser realistes del nou món que tenim) No pretenc dir que els obstacles a Europa no hi siguin: França,per exemple,viuen encara amb la grandeur de la República uniforme i avui per avui el seu europeisme és d'interessos econòmics i prou.Però a Alemanya,pel que em sembla,sí que pot ser un bon aliat per l'independentisme català. El Govern de Catalunya hauria de començar a fer diplomàcia de veritat amb els europeistes i a França anar-hi amb el cap ben alt. Em va agradar moltíssim llegir que en Mas a Le Monde deia que Catalunya podria ser com l'Holanda del sud. Potser si anem sense complexes,fins i tot a França podem trobar aliats si el plantejament és democàcia sí o democràcia no...perquè França seran democràtics i el tema d'independències internes com Còrsega encara estan molt lluny... Si d'aquí 25 anys,Còrsega,el Tirol,la Padània,Baviera...també són independents dins el marc europeu,no passa res. Potser de l'Europa dels Estats passem a l'Europa de les Nacions i de l'Europa de les nacions a l'Europa de les ciutats..... L'important és ser lliures i demòcrates. I l'independentisme està unit pel valor de la democràcia... Som una societat real,un poble real, i per això cap partit ens portarà a la independència,sinó que és la suma de tots ells els que ens portaran al referèndum. Perquè la independència la decidirem la gent. El debat final l'haurem de situar entre Democràcia Sí, Democràcia NO. I és aquí on tenim les de guanyar la simpatia europea. Si ens prohibeix Espanya un referèndum, i Catalunya fa un referèndum (es pot fer un referèndum clar fins i tot en unes eleccions al Parlament) i guanya el Sí (o les forces que porten explícitament la convocatòria d'un referèndum,model Escòcia,diguem-ne), cap país democràtic europeu rebutjaria Catalunya. Es impensable el silenci dels europeistes dels que parlava...França no diria que això és un problema intern espanyol,si els alemanys diuen que és absurd mantenir un país com Epanya on una part manifesta que no hi vol ser i que el problema s'ha de resoldre...si una majoria democràtica catalana vol, tindrem suport europeista. A ells els interessa per restar poder als Estats,i a nosalltres per ser europeus normals.... Europa ha de ser democràtica. Hem de votar a un President.........

Bankia i la caiguda de l’imperi

Joan Canadell

Secretari general del Cercle Català de Negocis

Afegeix la llegenda

Política

Actualitzat el 30/05/2012 a les 00:02h

Bankia i la caiguda de l’imperi

A tots els grans imperis diuen que els arriba el seu moment. Els romans en van ser un exemple, i l’espanyol n’és un altre. Molta literatura tracta la caiguda de l’imperi espanyol com la pèrdua de les seves colònies fa uns centenars d’anys. Doncs no, l’imperi espanyol encara està caient, i Bankia és una de les seves icones com ho va ser Cuba o Filipines. L’imperi espanyol està cridat a ser només una regió messetària que és el que mai hauria deixat de ser si no hagués espoliat a tort i a dret.


Bankia és de forma simbòlica la caiguda d’aquella Espanya que s’ho havia de menjar tot fa quatre dies, que havia superat a Itàlia en PIB per càpita i anava a per França, la que volia tenir cadira a totes les organitzacions internacionals on es decidien coses interessants. Espanya va tenir una revifada postdictadura que per alguns era la demostració que algun dia podien tornar a ser grans. Però el temps (poc) ha donat la raó als que pensem que de fet Espanya mai ha estat gran per si mateixa si no pel que ha robat a d’altres.


Bankia era el símbol de tot un Madrid econòmic que decidia quinzena a quinzena, asseguts al Bernabeu, quin món es menjarien. Van voler els millors jugadors de futbol del món, i Bankia els ho va facilitar. Van voler el major aeroport internacional del sud d’Europa i Bankia els hi va construir. Volien uns Jocs Olímpics i sort que no els els van concedir, perquè ara el forat seria encara molt pitjor.


Però el mateix que ha passat amb Bankia, abans es va viure a Caja Castilla la Mancha amb un aeroport de Ciudad Real finançat per aquesta entitat i que mai va tenir cap vol rendible, però que va costar tan com la nova terminal T1 del Prat, amb milers de passatgers diaris. També el finançament de milers d'habitatges avui plenes de teranyines i quantes coses més que no devem saber la majoria dels mortals. I el mateix amb la CAM, respecte a Terra Mítica i un litoral sobreexplotat de totxo i més totxo.

Aquest és el model de l’Estat espanyol per recuperar un lloc al món després de la suposada caiguda del seu imperi, però ara la patacada encara serà pitjor, i darrera Bankia cauran grans empreses espanyoles que no tenen sentit en un mercat competitiu global i no regulat. Tinguem clar que tot aquest joc de milions malbaratat per l’Estat espanyol d’aquests darrers anys és el que va crear un cert creixement nacional en termes de PIB, que ara per ara no tornarà mai més. A Espanya els ha caigut la construcció, la banca, i veurem quin camí seguiran les multinacionals de serveis com Repsol, REE, Telefònica, etc. En termes de PIB nacional l’impacte en els propers anys penso que podria arribar a les dues xifres, en negatiu, és clar.

Mentrestant a Catalunya hi ha qui encara pensa que els mateixos que han recolzat Bankia ens poden donar no se quin pacte fiscal, quan amb prou feines es refaran de les ferides de mort. Un malalt terminal pot ajudar a tirar endavant un ésser madur amb empenta i experiència com Catalunya? Només uns polítics venuts o inconscients poden pensar això. Si us plau que algú els posi el despertador.
Catalunya té encara el seu teixit empresarial, el que genera valor afegit, mantingut amb generacions d’empresaris responsables, sosté gran part dels valors de l’esforç, tot i que deteriorats pel síndrome de grandesa dels nostres veïns i colonitzadors dels mitjans de comunicació. Estem a temps de refer el nostre camí sols, amb molta il·lusió, creativitat i empenta. Però si us plau que algú posi seny, només podrà ser amb un estat propi. Encara no ho veuen?