Florentino Pérez va aixecar un imperi empresarial del no-res gràcies a l'endeutament. Ara, precisament, els deutes ofeguen ACS i han obligat la companyia a desprendre's de participacions històriques a Abertis i Iberdrola.
IGNASI PUJOL | Actualitzada el
06/05/2012 00:00
Florentino Pérez no viu un moment econòmic plàcid. El seu imperi empresarial, creat pràcticament del no-res als anys 80, té una situació econòmica molt fràgil.
Els problemes financers del seu consorci empresarial, ACS, no són aliens a la resta del sector de la construcció, que està a l'epicentre de la crisi d'Espanya (la licitació d'obres a l'Estat es va reduir en un 48% durant el primer trimestre de l'any, segons dades de la patronal Seopan). Però no s'acaba aquí. Les dificultats també tenen bastant a veure amb el caràcter de Florentino Pérez i la seva particular aposta per fer-se fort al grup elèctric Iberdrola.
Florentino Pérez, que el 2011 va cobrar 4,45 milions d'euros com a president d'ACS, és la desena fortuna d'Espanya i ocupa el lloc 804 del rànquing mundial, segons la revista
Forbes , amb un patrimoni personal de 1.200 milions d'euros. La prestigiosa publicació el defineix com un
self-made man , aquest qualificatiu que tant agrada als anglosaxons per descriure els empresaris fets a si mateixos.
Enginyer de camins, Pérez va comprar Construcciones Padrós amb uns companys, una empresa des de la qual van prendre el control de la constructora Obras y Construcciones Industriales (Ocisa), que va acabar integrant amb Padrós.
El 1997 es fusiona amb la constructora Ginés Navarro i junts creen Actividades de Construcción y Servicios (ACS).
El boom espanyol
ACS és, juntament amb FCC, Ferrovial, Acciona, OHL i Sacyr, una de les sis grans constructores espanyoles que alhora -gràcies al boom immobiliari espanyol- s'han convertit en gegants de l'obra pública i el negoci concessional al món, amb el permís dels grans grups francesos, xinesos i altres poques excepcions.
ACS -com la resta de líders del sector- van intentar diversificar el seu risc de dues maneres: entrant en nous negocis i en nous mercats geogràfics. És aquí on Florentino Pérez, com els va passar a alguns dels seus col·legues constructors, es va deixar enlluernar pel negoci energètic.
Ell coneixia el sector perquè hi havia treballat com a contractista en nombroses ocasions. Hi va veure l'oportunitat d'entrar en un àmbit de futur amb uns marges de rendibilitat molt més atractius que els de la construcció. Diverses empreses del sector van fer el mateix, successivament: Sacyr amb Repsol i Acciona amb Endesa, per exemple. ACS va optar primer per Unión Fenosa i més tard per Iberdrola (aprofitant els recursos obtinguts amb la venda de Fenosa a Gas Natural l'any 2009).
És justament amb Iberdrola que a Florentino Pérez li han arribat els principals maldecaps financers i jurídics. Pérez té en Ignacio Sánchez Galán, el president d'Iberdrola, el seu principal adversari empresarial.
ACS ha dedicat una quantitat ingent de recursos per obtenir de mica en mica el 20% d'Iberdrola i convertir-se en l'accionista de referència de l'elèctrica basca. Tot i així, la constructora no ha aconseguit una cadira al consell d'administració de l'elèctrica. Això indigna Florentino, que va decidir anar als tribunals per aconseguir aquesta entrada al consell. De moment, Sánchez Galán està guanyant la partida. I els deutes collen ACS.
Amb l'aigua al coll
ACS va tancar l'any passat amb un deute net de 9.849 milions d'euros. Durant els últims dies el grup presidit per Florentino Pérez s'ha vist obligat a fer dos moviments que mostren fins a quin punt està amb l'aigua al coll.
A finals d'abril, ACS va vendre una participació del 3,7% d'Iberdrola per 800 milions d'euros, amb unes minusvàlues de 540 milions. Pocs dies després es va desprendre d'una participació històrica i que poc temps abans era considerada intocable: el 10% que conservava al grup d'infraestructures Abertis. Amb aquesta operació, ACS va ingressar 875 milions d'euros i va registrar una plusvàlua de 165 milions abans d'impostos. El destinatari d'aquestes accions d'Abertis va ser una altra constructora, OHL. Florentino Pérez es desvinculava així d'Abertis, de la qual ACS va ser sòcia fundadora l'any 2003 gràcies a la fusió de les concessionàries Áurea (controlada per ACS) i Acesa (que era propietat de La Caixa).
Es desfeia així l'equilibri accionarial d'Abertis, que havia nascut fruit de la boníssima sintonia personal entre Florentino Pérez i el president de La Caixa, Isidre Fainé. Sempre deien, en públic i en privat, que el que decidís l'un ho acataria l'altre. La retirada parcial d'ACS va obligar La Caixa a buscar un nou company de viatge per a Abertis. Primer van trobar CVC i ara han pactat amb OHL.
Primer senyal
El 2010 ACS ja s'havia desprès d'un 15,5% d'Abertis a favor del fons del capital risc britànic CVC. Era un primer senyal que indicava que Florentino estava disposat a tot en el seu assalt a Iberdrola, fins i tot a deixar en el camí les joies de la corona més preuades.
La venda del paquet del 3,7%, d'Iberdrola es pot interpretar com un pas enrere d'ACS en la seva batalla per influir en les decisions de l'elèctrica basca. L'empresa de Florentino ara hi controla un 14,85% de les accions.
L'any passat ACS va aconseguir refinançar part del préstec de 900 milions d'euros que tenia associat a la compra d'accions d'Iberdrola. Tot i així, fa pocs dies es va haver de vendre part de la seva participació a l'elèctrica per poder reduir l'import total del seu deute.
Aleshores, ¿s'ha acabat la batalla per Iberdrola? Des d'ACS asseguren fermament que no. La constructora es manté com a primer accionista de l'elèctrica i subratlla la vocació de soci estable a llarg termini. I, a més, ha reiterat el seu objectiu de seure al consell d'administració de l'elèctrica i ha afirmat que no té previst seguir desinvertint. A partir d'ara, es veurà com s'articula aquesta pretensió i com es desenvolupa l'enfrontament entre Florentino Pérez i Ignacio Sánchez Galán, un conflicte que ja s'ha convertit en batalla judicial i que, pel que sembla, encara viurà nous episodis.
Desinversions
Els plans d'ACS per reduir deute passen per fer desinversions d'actius no estratègics al llarg d'aquest any, amb l'objectiu de desprendre's d'actius per valor de 3.000 milions d'euros. Actualment el deute triplica l'
ebitda (benefici brut d'explotació) i aquestes vendes permetran rebaixar aquesta ràtio. Entre les desinversions previstes hi figuren línies d'alta tensió al Brasil, plantes termosolars, actius eòlics i participacions en concessions d'autopistes.
L'única gran operació corporativa dels últims mesos que li ha suposat a ACS guanyar dimensió ha estat l'opa a l'alemanya Hotchief. Tot i així, per digerir la nova filial la constructora espanyola ha hagut de posar a la venda la xarxa d'aeroports del grup alemany.
ACS també va vendre l'any passat la seva participació del 50% de la carretera de peatge I-595, a Florida (als Estats Units), per 589 milions d'euros. A més, es va desprendre de 760 megawatts (MW) de parcs eòlics i dues plantes termosolars.
Entre les últimes desinversions pactades hi ha la venda de la filial de serveis Clece als fons de capital risc Permira i Mercapital per un import de 608 milions d'euros.
ACS va facturar 28.472 milions i va obtenir un benefici net de 962 milions el 2011. Florentino Pérez n'és el primer accionista individual, amb un 12,5% de les accions. La família March (a través de Corporación Financiera Alba) és la principal accionista de la constructora, amb una participació del 18,3%.