El tot poderós president de Caixabank desesperat davant l’embranzida independentista i la passivitat del Govern espanyol per accedir a pactar una tercera via
Un dels estendards de les elits econòmiques
d’Espanya, amb influència en les més altes instàncies de l’estat, Casa
reial inclosa, viu hores baixes. De res li serveix gestionar
l’equivalent al que produeix l’economia espanyola en un any i haver ser
clau en el tauler polític i econòmic de l’estat durant molt de temps,
davant el moviment independentista Fainé no té res a fer, sap que serà
vençut per la democràcia i acostumat a manar sense passar per les urnes,
la nova situació el treu de polleguera. Últimament no amaga el seu
nerviosisme que comparteix amb el seu amic i vicepresident primer de La
Caixa, Javier Godó; el pols sobiranista els passa factura.
Preocupació per la debilitat dels socialistes i d’un Duran en descrèdit Fainé assisteix perplex davant una moviment democràtic que no compren i que se li escapa de les mans, de res serveix que suposats esquerrans de tota la vida, com alguns membres del PSC, utilitzin les elits contra la voluntat del poble i que un valor clàssic com Duran ara generi més urticària que adeptes, i viu amb desassossec que la vella formula de control econòmic dels mitjans no aconsegueixi imposar el seu “seny” davant la “rauxa” independentista.
El missatge de Mas i Corominas, la gota que ha fet vessar el got de la desesperació de Fainé
L’advertiment de Mas a les elits econòmiques del país la setmana passa, en el sentit de que el moviment independentista que viu Catalunya no l'aturaran les elits ni la política i que les urnes tenen la última paraula, ha posat un punt més de nerviosisme als lobbys de poder, Fainé inclòs. L’avís de CiU que si la societat es mou i elles no ho fan, "poc futur tenen", tal com va escriure el vicesecretari general de Coordinació Institucional de CDC, Lluís Corominas, en un article publicat al web de CatDem, on advertia les elits que no frenaran el procés, perquè "no tenen vot doble i numèricament són minoritàries", ha acabat per desesperar-los.
El control econòmic sobre la premsa no dóna els fruits esperats
La Caixa controla molta publicitat, però malgrat les inversions no aconsegueix l’objectiu últim de fer descarrilar el procés independentista, la vella fórmula serveix per netejat la seva imatge però poc pot per fer front a l’anhel del poble que es nodreix d’informació que amb el seu capital no controla. Fainé assisteix amb desesperació com les portades i opinions dels mitjans afins i en deute, no només no poden curtcircuitar el procés sinó que, a més, sovint tenen un efecte contrari.
http://directe.cat/320071
