INTERNACIONAL
14/05/2024
A pocs dies perquè arrenqui la campanya electoral per a les eleccions europees, una nova enquesta revela l’escassa satisfacció popular arreu de la Unió respecte de les polítiques migratòries actuals.
D’acord amb el sondeig elaborat per BVA Xsight, 7 de cada 10 ciutadans de la Unió Europea (UE) consideren que el seu país percep un nombre excessiu d’immigrants.
La proporció varia entre els diferents estats membres. El percentatge més alt es registra a
MÓN - EUROPA
Europa Press
Les autoritats de Rússia han anunciat preparatius per a unes maniobres militars que inclouran pràctiques sobre l’ús d’armes nuclears “no estratègiques”, enfront d’allò que descriuen com a afirmacions provocatives i amenaces contra Rússia per part de funcionaris occidentals.
El Ministeri de Defensa rus ha assenyalat que l’exercici es farà per ordre del president, Vladímir Putin, per “augmentar la preparació de les forces nuclears no estratègiques a l’hora de dur a terme missions de combat”.
Ha remarcat que l’estat major de les forces armades havia començat els preparatius per fer aquestes maniobres aviat amb formacions de míssils del Districte Militar Sud, amb la participació d’aviació i forces de la marina.
“Durant les maniobres es faran un seguit d’activitats per practicar els preparatius i l’ús d’armes nuclears no estratègiques”, ha manifestat. I tot seguit ha incidit en el fet que l’objectiu és mantenir la preparació del personal i l’equipament per “garantir de manera incondicional la integritat territorial i la sobirania de l’estat rus”.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/putin-maniobres-armes-nuclears-amenaces-occident/
FUTBOL - INTERNACIONAL
 |
| César Luis Menotti, després de guanyar el Mundial del 1978 | Rosario Central |
Joan Cebrián
06/05/2024 11:57
El futbol, tant l’argentí com l’internacional, ha començat maig amb notícies molt tristes. L’Associació de Futbol Argentí (AFA) ha anunciat aquest diumenge la mort de César Luis Menotti, exentrenador del Futbol Club Barcelona la temporada 1983/1984 i guanyador del Mundial de 1978 com a seleccionador argentí, als 85 anys. Com a tècnic blaugrana va guanyar la Supercopa, la Copa de la Lliga i la Copa. Va dirigir l’equip culer quan al planter hi havia figures de renom com Diego Armando Maradona, Julio Alberto, Quini o Bernd Schuster. D’altra banda, internacionalment el Flaco va aconseguir la primera Copa del Món d’Argentina a l’edició que es va celebrar al seu propi país sota la dictadura de Jorge Rafael Videla, amb totes les implicacions que tenia per a ell.
Menotti va ser una figura molt estimada al Barça per com defensava un futbol molt més creatiu i ofensiu, un fet que va arribar a influir a figures com l’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola. “Per a mi era un geni per les seves idees. Va ser el seductor més gran del futbol argentí, escoltar-lo era càtedra“, ha assegurat el tècnic a Olé. Com a jugador va guanyar la Lliga argentina del 1965 amb Boca Juniors, però tot i no aconseguir gaires trofeus, va destacar per ser a la dècada del 1960 un mig centre que prioritzava la tècnica per davant del físic. Tal com assenyalen el periodista Fermín Suárez i l’historiador Ángel Iturriaga a L’estil del Barça, “el simple fet d’atacar d’una manera més ordenada reportava molts beneficis“.
Al Barça, juntament amb Rinus Michels (1928-2005), va ser un dels entrenadors que va desenvolupar un estil determinat al voltant del joc i de la pilota com a factor més important abans de l’arribada de Johan Cruyff com a tècnic. La seva sortida del club blaugrana, però, va estar marcada per motius aliens als esportius. “Me’n vaig anar per raons personals: la meva mare va morir i no estava bé; sentia una gran tristesa i confusió. Haver marxat del Barça és de l’únic que em penedeixo al futbol. Vaig ser feliç al Barça“, va escriure Menotti a una columna per a Sport. A més, la seva sortida va provocar la marxa de Maradona al Nàpols, un fet que li va pesar al tècnic.
Fins sempre, Flaco 💙❤️🩹🇦🇷 pic.twitter.com/BIi7I8g7rF
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) May 5, 2024
UCRAÏNA
Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 29 d'abril de 2024. 15:44
Actualitzat: Dilluns, 29 d'abril de 2024. 16:08
Temps de lectura: 2 minuts
El nombre de desercions està creixent a les files de l'exèrcit rus a la Ucraïna ocupada, segons una informació publicada aquest dilluns per la intel·ligència militar ucraïnesa (GUR). "Les desercions augmenten entre les formacions armades del districte militar sud de l'exèrcit d'ocupació rus", es llegeix a la nota publicada pel GUR a les seves xarxes socials. "En total, més de 18 soldats russos han deixat voluntàriament les seves unitats militars en aquest districte", destaca el text.
Segons el GUR ucraïnès, uns 12.000 d'aquests desertors pertanyien al 8 exèrcit d'armes combinades de les Forces Armades russes, que participa en les hostilitats a l'est d'Ucraïna. D'aquests 12.000, uns 10.000 han estat mobilitzats entre la població russa, mentre que la resta s'han enrolat signant contractes amb l'exèrcit, segons les informacions del GUR. Segons informacions publicades recentment per la publicació dissident russa Mediazona, els tribunals militars russos van condemnar aquest mes de març 64 persones per deserció.
El nombre total de condemnes des de la mobilització parcial decretada pel Kremlin el setembre del 2022 s'eleva a 7.400, segons la font, que al·ludia també al nombre “rècord” de russos que eludeixen el servei militar i que estan demanant asil a països d'Occident.
INTERNACIONAL
25/04/2024
El 5 d’abril de 2023, el lobbista Frédéric Baldan registrava davant els tribunals belgues una denúncia contra la presidenta de la Comissió Europea (CE) per presumptes irregularitats en l’adquisició de vacunes contra la Covid-19.
L’acció penal fou interposada després de conèixer-se que les negociacions s’havien dut a terme per mitjà de missatges de text, intercanviats entre Ursula von der Leyen i el director executiu de Pfizer, Albert Bourla.
El denunciant atribueix a la presidenta de la CE
INTERNACIONAL
 |
| Un dels moments de l'atac de l'Iran a Israel d'aquest dissabte / Europa Press |
Antón Rosa
15-04-2024 10:09
L’ofensiva de l’Iran contra el territori d’Israel podria no haver acabat. Aquesta nit s’hauria viscut un nou episodi d’atacs amb míssils i drons que ha pogut ser repel·lit per les forces armades de Jerusalem. Així ho ha assegurat el portaveu de l’exèrcit d’Israel, Roni Kaplan, en una entrevista aquest dilluns a El Matí de Catalunya Ràdio, on ha qualificat aquest conflicte com una guerra “entre el món lliure i el fanatisme islàmic”.
“Som un país democràtic. Com exèrcit estem preparats per qualsevol mena de contingència i no volem utilitzar una narrativa bel·ligerant. Això no és una lluita entre Israel i Hamàs“, ha insistit Kaplan, tot indicant que les tropes israelianes ja han aconseguit desmantellar 19 dels 24 batallons del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs). En la mateixa línia s’ha pronunciat ambaixadora d’Israel a l’estat espanyol Rodica Radian-Gordon, que ha negat de forma rotunda que s’estigui cometent un “genocidi” a Gaza i que ha situat l’escalada internacional del conflicte com el gran perill que es podria derivar del clima de tensió actual.
En una entrevista al mateix programa, Radian-Gordon ha assenyalat que els atacs patits en els darrers dies són una situació “sense precedents” perquè és el primer cop que s’ha vist una ofensiva directa per part de l’Iran contra el territori israelià. “Ara el perill és que la guerra es converteixi en un conflicte regional i internacional“, ha avisat i ha remarcat que l’ofensiva a la franja de Gaza continuarà mentre no s’aconsegueixi eliminar les tropes de Hamàs i alliberar les persones segrestades. Tot plegat en paral·lel a les declaracions que ha fet en les darreres hores el primer ministre del país jueu, Binyamín Netanyahu, on ha advertit que “multiplicarà per deu” els atacs que rebi com a resposta per part dels israelians.
MÓN
Europa Press
10.04.2024 - 20:04
Actualització: 10.04.2024 - 20:19
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat que estudien de posar fi a la persecució judicial de Julian Assange, programador i fundador de WikiLeaks, tal com els ha sol·licitat el govern australià, que demana que pugui tornar al seu país d’origen. “Ho estudiem”, ha dit avui Biden quan li ho han demanat.
A mitjan febrer, el parlament australià va votar a favor de demanar als Estats Units i al Regne Unit l’alliberament d’Assange,
 |
TURQUIA
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 31 de març de 2024. 19:48
Actualitzat: Diumenge, 31 de març de 2024. 22:31
Temps de lectura: 2 minuts
El partit socialdemòcrata CHP, la formació que encapçala l'oposició al govern del president turc Recep Tayyip Erdogan, s'ha proclamat vencedor de les eleccions municipals d'aquest diumenge a Turquia, en liderar el recompte a les ciutats més importants del país i també en el percentatge total de vots. Amb el 58 % de les paperetes escrutades, el CHP manté un avantatge de 250.000 vots a tot el país respecte a la formació d'Erdogan, l'islamista AKP, que ha patit una gran patacada en comparació dels anteriors comicis locals.
El CHP, sigles del Partit Republicà del Poble, ha aconseguit mantenir les grans ciutats d'Istanbul i Ankara, a les quals ja va assolir la victòria el 2019, i ha sumat vots en municipis com Bursa, quarta ciutat del país i on l'AKP s'acostuma a imposar amb força. "Avui, els votants han decidit canviar i posar fi al desequilibri del poder. El CHP ha obtingut una victòria històrica", ha afirmat en roda de premsa el president de la formació, Özgür Özel, que ha assegurat que amb els comicis d'aquest 31 de març "s'ha donat un missatge clar al govern". "Volem que ens tornin l'Estat de dret, un país de tots els colors, on les diferències són riquesa", ha subratllat Özel, en un discurs transmès en directe per la cadena NTV.
Malgrat el to desafiant, el líder del CHP ha llançat un missatge a Erdogan, estenent-li la mà.
MÓN
25.03.2024 - 18:04
Actualització: 26.03.2024 - 13:12
El Tribunal Superior de Londres ha donat la raó a Julian Assange en el recurs que va presentar contra l’extradició del Regne Unit als Estats Units. La resolució judicial no entra a valorar el fons de la qüestió, si ha de ser extradit o no, però demana més garanties als EUA que no li vulneraran els drets humans. Si no les dóna, es farà una audiència d’apel·lació en què Assange podrà tornar a presentar els seus arguments contra l’extradició. Si perd, tan sols li restarà l’opció de presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans.
El tribunal ha considerat adequat d’aturar temporalment el lliurament d’Assange perquè veu “possibilitats reals” que li vulnerin els drets humans, i ha donat tres setmanes al govern dels EUA perquè doni “garanties reals” que es respectarà el seu dret de llibertat d’expressió, que tindrà un judici just i que no li aplicaran la pena de mort. En cas contrari, el tribunal farà una vista per a valorar el recurs d’apel·lació sense necessitat de tornar-lo a demanar. I si es donen aquestes garanties, obriran un nou termini perquè les parts presentin més arguments abans de prendre una decisió final sobre si autoritzen una vista d’apel·lació o no.
WikiLeaks remarca que, encara que ara
 |
| Vladímir Putin, durant el discurs posterior a l’atac de Moscou (fotografia: cedida pel govern de Rússia). |
The Washington Post · Catherine Belton i Robyn Dixon
24.03.2024 - 21:40 Actualització: 24.03.2024 - 22:31
Quan Vladímir Putin finalment va parlar sobre el pitjor atac terrorista que ha patit Rússia d’ençà de fa vint anys, va passar per alt la clamorosa fallada del seu servei de seguretat per evitar l’assalt, que ha deixat almenys 137 morts, malgrat haver-hi un avís clar dels Estats Units del 7 de març que avisava que un atac en una sala de concerts podria ser imminent.
Tampoc va fer cap referència a l’Estat Islàmic, que va reivindicar l’atac a la sala de concerts Crocus City divendres i que Putin va denunciar repetidament com a enemic durant els anys de la intervenció militar de Rússia a Síria i sobre el qual, el 2017, Putin mateix va declarar victòria.
En compte d’això, va fer servir el discurs televisiu de cinc minuts de dissabte per destacar que els quatre autors directes
RÚSSIA - 🎗
D.E.P.
Anna Solé Sans
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 1 de març de 2024. 13:46
Actualitzat: Divendres, 1 de març de 2024. 15:50
Temps de lectura: 1 minut
Milers de russos s'han congregat davant de l'església moscovita, on aquest divendres té lloc el comiat del líder opositor Aleksei Navalni, mort fa dues setmanes en una presó àrtica en circumstàncies no aclarides. Entre els moscovites que han acudit a donar l'últim adeu a Navalni, desafiant els advertiments de les autoritats, es pot veure persones de totes les edats, algunes de les quals sostenen clavells i roses vermelles i blanques a les mans. Quan s'ha acabat la cerimònia, a l'Arquebisbat de la Mare de Déu a Moscou, el fèretre ha estat traslladat fins al cementiri de Borisov, per enterrar-lo. Durant aquest moment, centenars de persones que eren fora de l'església han cridat el nom de "Navalni" i alguns s'han atrevit, fins i tot, a cridar "Putin és un assassí".
“Putin is a murderer” chant the mourners pic.twitter.com/G9unkToYKf
— OVD-Info English (@ovdinfo_en) March 1, 2024
As church bells ring mourners chant Navalny’s name. pic.twitter.com/wYO06IeeO2
— OVD-Info English (@ovdinfo_en) March 1, 2024
Diverses persones s'han acostat també a la mare de Navalni per donar-li suport i per agrair-li la tasca del seu fill.
RÚSSIA
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 26 de febrer de 2024. 12:38
Actualitzat: Dilluns, 26 de febrer de 2024. 13:23
Temps de lectura :2 minuts
El líder opositor rus, Aleksei Navalni, va morir a la presó dies abans del seu canvi pel txetxè Vadim Kràsikov, condemnat a Alemanya per l'assassinat d'un ciutadà georgià, segons ha informat aquest dilluns l'equip del polític i recull Efe. "Navalni hauria d'haver estat posat en llibertat al cap de pocs dies, ja que nosaltres vam aconseguir un intercanvi", va assegurar María Pévtxikh, estreta col·laboradora de Navalni, a Telegram.
От этого ролика вам станет хуже. Но мы обязаны говорить вам правду. Мой рассказ о том, как мы два года пытались обменять Навального. Ничего уже не изменить, но я хочу, чтобы вы поняли насколько Путин поехавший психопат. Вся история по порядкуhttps://t.co/nZij8BRhpN
— Maria Pevchikh (@pevchikh) February 26, 2024
Pévtxikh ha explicat que, a principis de febrer, el president rus, Vladímir Putin, va rebre la proposta de bescanviar el seu enemic número u i dos ciutadans nord-americans més per Kràsikov, que va assassinar l'agost del 2019 a Berlín el georgià Zelimjan Jangoshvili. "Jo vaig rebre la confirmació que les negociacions estaven en marxa i es trobaven a la seva fase final la tarda del 15 de febrer", és a dir, un dia abans de l'"assassinat" de l'opositor, ha subratllat.
En aquest sentit, han destacat que els ajudants de Navalni van dedicar
INTERNACIONAL
 |
| La seu del BCE, a Frankfurt / EP |
Frankfurt s’ha imposat a Madrid i serà la seu de l’oficina antiblanqueig de la Unió Europea (UE). En concreta, la ciutat acollirà l’Autoritat Europea contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. Així es va decidir aquest dijous a la tarda en una votació en la qual van participar representants dels 27 països de la UE al Parlament Europeu.
Frankfurt va quedar en primera posició, amb 28 vots, per davant de la capital espanyola, que va aconseguir 16 vots. Per darrere d’aquestes dues ciutats, es van situar París i Roma. Altres municipis que aspiraven a albergar l’oficina europea antiblanqueig eren
 |
| Julian Assange s'adreça als periodistes des del balcó de l'ambaixada equatoriana el maig de 2017. EPA/Facundo Arrizabalaga |
