Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #ELECCIONS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #ELECCIONS. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de juny del 2024

Clauida Sheinbaum arrasa en el recompte i serà la primera presidenta de Mèxic

 

 

MÓN - AMÈRICA

 

 

Amb el recompte en marxa, acumula el 60% dels vots i treu trenta punts d'avantatge a la seva rival, Xóchitl Gálvez

 

 


 

 

REDACCIÓ

03.06.2024 - 04:22

Actualització: 03.06.2024 - 12:14

 

 

 

La candidata del partit presidencial Morena, Claudia Sheinbaum, arrasa en les eleccions i es proclama presidenta de Mèxic: amb gairebé el 70% dels vots escrutats, Sheinbaum ha aconseguit el 60% dels vots, trenta punts per sobre de la seva principal rival, Xóchitl Gálvez, que solament ha aconseguit el 28,6%. Així doncs, amb aquests resultats, Sheinbaum serà la primera dona que presideix els Estats Units Mexicans.

Noranta-vuit milions de mexicans van elegir ahir senadors, diputats i més de vint mil càrrecs públics de tots els nivells de l’administració. Si es confirma la victòria, Sheinbaum serà la primera presidenta de l’Amèrica del Nord.

De fet, ella mateixa ja ha celebrat la victòria electoral. En una publicació al seu compte de Twitter, ha donat les gràcies a tots els mexicans que l’han votada, i ha declarat que,

divendres, 5 d’abril del 2024

Puigdemont deixa Waterloo i es trasllada a viure a Catalunya Nord


 

 

PAÍS

 

 

S'ha instal·lat a la comarca del Vallespir, on es va traslladar aquesta Setmana Santa

 

 

 

 

 



Redacció

05.04.2024 - 17:23

Actualització: 05.04.2024 - 18:02

 

 

 

Carles Puigdemont ha deixat la Casa de la República a Waterloo (Bèlgica) per instal·lar-se a la comarca del Vallespir, a Catalunya Nord, on s’ha traslladat aquesta Setmana Santa. Tot i el trasllat, la Casa de la República de Waterloo continuarà com a institució, segons que han confirmat fonts de l’entorn de Puigdemont a VilaWeb.

Així ho expliquen fonts de Junts, que assenyalen que el president i candidat de la formació a les eleccions a Catalunya té intenció de fer bona part de la campanya electoral de forma presencial i sense pantalles, a diferència de convocatòries electorals anteriors. De fet, Puigdemont ja va anunciar la seva candidatura el passat 21 de març a Elna, i demà presentarà la seva llista –que ja s’ha sabut avui– en aquest mateix municipi.

El president s’ha traslladat a viure en una casa a la comarca del Vallespir, en un municipi a concretar, que es troba a aproximadament tres quarts d’hora en cotxe d’Amer (Selva), on tenia la residència abans de marxar a l’exili l’octubre del 2017. Segons fonts de Junts, el candidat de la formació a les eleccions a Catalunya ja ha mantingut reunions sectorials diàriament i ha rebut personalitats de diversos sectors a la casa del Vallespir d’ençà que s’hi traslladà.

Retorn des de la Catalunya del Nord

dilluns, 1 d’abril del 2024

L'oposició socialdemòcrata s'imposa al partit d'Erdogan a les eleccions municipals de Turquia

 

 

TURQUIA

 

Els socialdemòcrates laics del CHP guanyen amb un marge ampli a Istanbul i Ankara 

 

Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 31 de març de 2024. 19:48
Actualitzat: Diumenge, 31 de març de 2024. 22:31
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 





El partit socialdemòcrata CHP, la formació que encapçala l'oposició al govern del president turc Recep Tayyip Erdogan, s'ha proclamat vencedor de les eleccions municipals d'aquest diumenge a Turquia, en liderar el recompte a les ciutats més importants del país i també en el percentatge total de vots. Amb el 58 % de les paperetes escrutades, el CHP manté un avantatge de 250.000 vots a tot el país respecte a la formació d'Erdogan, l'islamista AKP, que ha patit una gran patacada en comparació dels anteriors comicis locals.

El CHP, sigles del Partit Republicà del Poble, ha aconseguit mantenir les grans ciutats d'Istanbul i Ankara, a les quals ja va assolir la victòria el 2019, i ha sumat vots en municipis com Bursa, quarta ciutat del país i on l'AKP s'acostuma a imposar amb força. "Avui, els votants han decidit canviar i posar fi al desequilibri del poder. El CHP ha obtingut una victòria històrica", ha afirmat en roda de premsa el president de la formació, Özgür Özel, que ha assegurat que amb els comicis d'aquest 31 de març "s'ha donat un missatge clar al govern". "Volem que ens tornin l'Estat de dret, un país de tots els colors, on les diferències són riquesa", ha subratllat Özel, en un discurs transmès en directe per la cadena NTV.

Malgrat el to desafiant, el líder del CHP ha llançat un missatge a Erdogan, estenent-li la mà. 

dilluns, 19 de febrer del 2024

Puigdemont s'imposa al Consell per la República amb un 10% de participació

 

 

ENTITATS

 

 

El líder moral de Junts tornarà a liderar l'entitat després de vèncer amb el 92% dels vots davant dels dos candidats alternatius

 

 

 

Carles Puigdemont, en l'acte per l'1-O organitzat pel Consell per la República. | Hugo Fernández

 

 

 

 

per Oriol March, Barcelona | 19 de febrer de 2024 a les 12:4

 

Cap sorpresa en la votació per escollir president del Consell per la República. Carles Puigdemont, líder moral i eurodiputat de Junts, ha rebut el 92% dels vots en la tria que han fet els afiliats a l'entitat. La baixa participació, una vegada més, ha estat una de les claus del procés, perquè s'ha quedat a les portes del 10%. En alguna consulta anterior, vinculada a la reestructuració interna del Consell, la quantitat de vots va ser encara menor -menys d'un 7%- i, en la votació sobre si bloquejar la investidura de Pedro Sánchez només es va arribar al 4%.

En total, Puigdemont ha sumat 8.263 suports, mentre que el segon candidat amb més vots, Jordi Castellà, n'ha aplegat 493, un 5,5% dels emesos. Pel que fa al tercer aspirant, Lluís Felipe, només ha arribat als 66 sufragis, menys d'un 1% del global. En un comunicat, el Consell recorda que els resultats

dilluns, 19 de juny del 2023

Sílvia Orriols: ha nascut una estrella?

 

 

OPINIÓ

 

"Tots estaven venent-se l’ànima i pactant amb Satanàs, mentre assenyalaven el dimoni de V🤢x. I ara resulta que a Ripoll els surt a tots plegats un gra al cul"

 

 

 

 

 

 

 

 

Els nens no venen de París. El reis són els pares i les mares. La política és dura i bruta, cosa que no vol dir pas que sigui inútil. Però benvinguts i benvingudes a la crua realitat després de la descàrrega elèctrica, del «shock» brutal de Barcelona i de Ripoll.

 

Sort en tenen de V🤢x. Sap greu dir-ho. Si Vox no existís, hauríem d’inventar-lo. Que bé que ens va V🤢x per dissimular la decadència d’una política democràtica avariada, en descomposició.

 

Sort en tenen de V🤢x… i que malament acabarà tot, si caiem en totes les trampes partidistes, de professionals de casino, que ens estan posant.

 

No hi ha millor dolent de la pel·lícula que V🤢x. Són els dolents, sí, però no cal que ens mamem el dit més del compte… Que bé li va a tothom per fer grans brindis al sol per la democràcia, les llibertats, la convivència… i a la ceguesa. Que bé li va al PP, que bé li va al PSOE i a la seva franquícia catalana (sempre lligada ben curt) que bé li va a ERC, a Junts, a la CUP… 

 

Ja tenen i potser tenim, en diferents graus, un enemic comú. Pocs invents millors que el dimoni.

 

Que bé que va V🤢x perquè no veiem el que passa realment. Així ens poden despistar en discussions bizantines

Oda als polítics . Per Albert Donaire

 

 

OPINIÓ

 

 

Perquè el lingüicidi i l’etnocidi que porten executant des de fa segles, no s’aturi. Al País Valencià, l’etnocidi està molt avançat. A Balears, avança sense fre. Catalunya va al darrere. Ja ho deien: “Antes roja que rota”.

 

 

Dissabte, 17 de juny de 2023

 

 

 


 

 

 

 

 

Albert Donaire Malagelada 




No tenia clar com titular aquest article, però sí que tenia molt clar l’orientació que li volia donar: una orientació didàctica i explicativa perquè els partits polítics que han governat el país i les institucions reflexionin.

 

Emulant i adaptant les paraules de Joan Maragall al seu poema “Oda a Espanya”, als polítics els diria “Escolta, polític, la veu d’un ciutadà, que et parla en llenguatge no polític”. Vull fer unes reflexions perquè s’entengui què ha passat i què pot passar el 23 de juliol d’aquest any.

 

En primer lloc, els ciutadans estan cansats d’una classe política que es percep allunyada de la voluntat popular, del poble que els vota. Com pot ser que s’hagi perdut un gruix important dels votants independentistes? S’ha perdut per les constants picabaralles entre partits, perquè la gent s’ha cansat de sentir-se enganyada. Els ciutadans d’aquest país es van trencar la cara literalment el primer d’octubre del

dilluns, 15 de maig del 2023

Alliberen Isa Chacón i Jon Inarritu, retinguts mentre feien d'observadors a Turquia

 

 

Havien estat detinguts el passat diumenge 14

 

 

|

Inarritu, en una imatge recent. Foto: Europa Press

 

 

 

La secretària de la CUP, Isa Chacón, i el diputat al Congrés d'EH Bildu, Jon Inarritu, es dirigeixen aquest dilluns 15 a Istanbul després de ser retinguts per les autoritats turques mentre exercien d'observadors internacionals de les eleccions del passat diumenge 14 de maig.

 

 

Fonts del partit català han detallat a Europa Press

dimarts, 9 de maig del 2023

L’abstenció, el vot nul i el vot en blanc: els altres candidats independentistes

 

 

PAÍS - PRINCIPAT 

 

L'afartament d'alguns votants amb ERC, Junts i la CUP fa créixer les crides a boicotar-los a les eleccions municipals

 

Una de les propostes que més corre per a castigar ERC, Junts i la CUP és la de fer vot nul amb una butlleta del Primer d'Octubre.

 

 

 

Arnau Lleonart

08.05.2023 - 21:40

|Actualització: 09.05.2023 - 10:09

 

Les crides de l’independentisme a l’abstenció, el vot nul i el vot en blanc han crescut considerablement abans de les eleccions municipals. Són campanyes que es van difonent, sobretot, a partir del boca-orella i les xarxes socials, on gent diversa proposa d’expressar l’afartament amb les polítiques d’ERC, Junts i la CUP renunciant a votar-los. A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, la fotografia més comentada va ser el 52% del vot independentista, que va sumar 1.459.084 vots. Aquest resultat es va traduir en 74 escons independentistes, més que mai, però la xifra rècord n’amagava una altra: l’independentisme va perdre 620.256 vots en comparació amb les eleccions anteriors, quan n’havia obtinguts 2.079.340. I, encara més, també va recollir 507.424 vots menys que a les eleccions plebiscitàries, quan 1.966.508 persones van votar Junts pel Sí o la CUP.

De fet, l’abstenció a les eleccions del 2021 va ser la més alta de la història del parlament. Es van abstenir 2.739.222 persones (un 48,71%), als quals es poden afegir els 41.430 vots nuls (1,44%) i els 24.087 blancs (0,83%). És a dir, pràcticament la meitat del cens no va votar cap dels partits que s’hi presentava. El principal motiu que es va donar per a aquesta xifra de rècord va ser que les votacions s’havien fet en un moment de pandèmia, però també hi va tenir a veure la desmobilització del votant unionista que ja no veia tan urgent de frenar l’independentisme i la desconnexió de part dels votants independentistes respecte dels partits polítics. Aquest darrer argument és el que ara, a mitjan mandat de Pere Aragonès i amb el trencament absolut de les relacions entre ERC, Junts i la CUP, torna amb força des d’alguns sectors de l’independentisme.

La posició més explícita ha estat la del Cercle Català de Negocis, que ha instat els socis, seguidors i simpatitzants a fer vot nul amb la butlleta del referèndum del Primer d’Octubre en aquells municipis on no es presentin partits independentistes alternatius a ERC, Junts i la CUP. Distribuiran les butlletes de vot a la seva pàgina web. I, amb vista a les eleccions espanyoles, fins i tot estudiaran d’imprimir-les ells mateixos i distribuir-les. Si la campanya reïx, podrien continuar promovent el vot nul indefinidament –diuen– “fins que el Parlament de Catalunya aixequi la suspensió de la declaració d’independència i apliqui el resultat del referèndum d’autodeterminació sense més dilacions”.

Una de les opinions favorables a no votar ni ERC, ni Junts, ni la CUP que ha tingut més ressò ha estat la de Clara Ponsatí, que quan li van demanar qui votaria a les eleccions de Barcelona va dir que s’abstindria. “Les candidatures que es presenten no ofereixen un projecte que m’il·lusioni”, va dir, i va afegir que tot i que Barcelona necessita una sacsejada, els partits que es presenten “o tenen poca energia o són d’adscripció espanyola”.

Ara fa quatre anys Ponsatí va donar suport a Barcelona és Capital, la llista promoguda pel moviment Primàries Catalunya i que encapçalava Jordi Graupera. Enguany Primàries torna a presentar una llista amb Roger Mallola com a candidat a la batllia, però Ponsatí no s’hi ha involucrat i opta, directament, per no participar en les eleccions. El candidat d’ERC, Ernest Maragall, ho criticava en una entrevista a VilaWeb: “L’abstenció sempre ens preocupa. Per això parlava de recuperar un major grau de confiança en l’acció política que jo voldria representar. Jo dic als abstencionistes que promou la senyora Ponsatí que la política val la pena.”

En oposició a la desconfiança envers els partits, Maragall reivindica: “Una política institucional que doni la cara, que reti comptes, que adopti compromisos i sigui capaç d’explicar si els compleix o no.” Qui també ha fet una crida a combatre l’abstencionisme actiu dels independentistes ha estat Carles Puigdemont, que en un acte de Junts amb candidats i càrrecs locals va demanar d’omplir de vots les urnes: “El vot a una de les vostres candidatures s’aprofita del tot. És un vot que, passi el que passi, no es llença, va a parar a una cistella que l’estat espanyol –i malauradament alguns de casa– voldrien que s’anés buidant, però hem de dir el contrari. Hem d’ensenyar que és una cistella que continua plena, que s’anirà emplenant tantes vegades com calgui.”

 

 




Com afecta els resultats l’abstenció, el vol nul i el blanc?

Les diverses maneres de no votar els partits té efectes diferents en el resultat final, segons si és abstenció, vot nul o vot en blanc. L’abstenció, no votar, pot tenir efectes polítics si és molt acusada, oimés si es concentra en un espai polític concret: les formacions que hom vol castigar noten una baixada en la seva base electoral i, en canvi, els seus competidors aguanten o augmenten el suport, cosa que es tradueix en una pèrdua de representació dels primers.

Un vot és nul quan el sobre té més d’una butlleta de partits diferents o conté material o símbols no prevists en el procediment electoral en qüestió, com ara la butlleta del Primer d’Octubre que proposa el Cercle Català de Negocis. El vot es compta com a vot emès, però com a no vàlid: no es tenen en consideració en el repartiment de la representació dels partits, de manera que, en el recompte, no beneficien ni perjudiquen cap partit més enllà del fet que una formació perdi un antic votant.

El vot en blanc, en canvi, sí que es compta com a vàlid i s’inclou en la participació. És per això que es diu que afavoreix els partits grans, perquè encareix l’obtenció de representants. A les eleccions municipals cal un mínim del 5% dels vots per a ser elegit. Per tant, com més vot en blanc hi ha, més creixen els vots totals i, en conseqüència, cal un nombre de vots més alt per a arribar al 5%. A les formacions grans, que superen folgadament el 5%, el vot en blanc no els és cap problema, però per a les petites pot significar la diferència entre ser als ajuntaments o no.

dilluns, 8 de maig del 2023

Editorial Vicent Partal : Votar amb un somriure o somriure i no anar a votar

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El vot somrient no solament ens fa feliços sinó que conforma una societat sana, però si no és possible somriure no anar a votar també és una alternativa vàlida

 

 

Un grup d'electors votant Chirac amb una agulla d'estendre al nas, l'any 2002.

 

 

 

Vicent Partal

07.05.2023 - 21:40

Actualització: 08.05.2023 - 08:05-2023

 

 

 

Aquesta setmana comencen oficialment les campanyes de les eleccions a les Corts Valencianes, al Parlament Balear i als consells insulars, al Parlament de l’Aragó per als ciutadans de la Franja i a tots els municipis del país, tret dels de Catalunya Nord i Andorra.

 

Són unes eleccions evidentment importants, per moltes coses, però que arriben també en un moment especialment complicat. Molta gent està decebuda amb els polítics, especialment amb aquells que els haurien de representar més. Al País Valencià, per exemple, el balanç en termes nacionals del pas de Compromís pel govern és ben trist, especialment en relació amb el requisit lingüístic, la reciprocitat televisiva i sobretot la destrucció de les línies escolars en català. I al Principat no cal dir que la decepció i la indignació envers els tres partits que es proclamen independentistes, amb matisos entre ells, es fa impossible d’amagar.

 

En aquest darrer cas, hi ha un factor que causa un dolor especial a molts ciutadans: el record dels dies que votàvem amb un somriure a la cara. El 27-S, el Primer d’Octubre, evidentment, i potser fins i tot a les