BARÇA
Després d’un primer temps de domini italià, Leo Messi desperta amb dos gols a Buffon i l’equip de Valverde acaba divertint-se i golejant (3-0).
TONI PADILLA Barcelona
 |
| Messi celebrant el primer gol del partit, el que va permetre a l’equip de Valverde començar a canviar un partit complicat. / ALBERT GEA / REUTERS |
En tres partits, Messi mai li havia fet cap gol a
Gianluigi Buffon. Però el veterà porter toscà va descobrir finalment el
que han sentit desenes de porters i es va convertir en la nova víctima
d’un Leo Messi que va encendre el Camp Nou en una primera nit europea
per emmarcar. Si la Juve va ser millor a la primera part, el Barça se la
va cruspir a la segona. Els italians, que havien tancat la temporada
anterior jugant un gran primer temps en la final de la Champions abans
de desaparèixer a la segona, van fer exactament el mateix al Camp Nou.
Una víctima il·lustre per encendre els ànims del barcelonisme, tan trist
fa unes setmanes i tan satisfet ara. I tot gràcies a Messi.
Messi ha marcat 8 gols en 7 partits a les ordres de Valverde, cinc en
tot just quatre dies. Valverde, que treballa a l’ombra sense abandonar
aquella ganyota de gat vell que sap que no cal refiar-se mai, ha
aconseguit acostar l’argentí a l’àrea rival i l’ha convertit en l’inici i
final d’un Barça que de moment sembla que no enyora Neymar.
I això
malgrat que en el primer partit com a titular, Dembélé no va fer res de
l’altre món. De fet, quan més presència tenia, a la segona part, ja amb
espais, va ser substituït per Sergi Roberto. A la primera, en canvi,
quan la Juve se sentia forta, el jove francès va deixar detalls, però va
patir tant com els
seus companys, incapaços en alguns moments de portar
el ritme del partit. En una època de judicis que duren poc, de
sentències exagerades que caduquen ràpid, el resultat condiciona els
estats d’ànim. I el Barça, tot i que va acabar presentant candidatura
europea golejant un gran rival, no va jugar un bon primer temps.
Per entrar a Europa cal vestir-se elegant i pentinar-se. La Champions
és un club selecte on pocs entren. A la porta, molts són rebutjats.
Molts miren aquesta competició des de fora, amb enveja. I va ser la Juve
qui, després de tres triomfs a la Lliga relativament còmodes, li va
recordar al Barça que després d’aquell himne de la Champions que sol
emocionar -malgrat que al Camp Nou es xiula més fort perquè ara ja no et
multen per fer-ho- cal patir per acabar disfrutant.
L’equip piemontès
va jugar un primer temps molt seriós, tancant passadissos a un Barça
incòmode que va veure com Dybala i De Sciglio avisaven amb xuts llunyans
que gairebé van fer saltar d’emoció els aficionats italians presents a
l’estadi. Però quan més incòmode se sentia el Barça amb el seu vestit
europeu d’estrena, Messi va canviar-ho tot. Una genialitat seva va
transformar un partit que semblava destinat a ser un nou triomf de la
Juve en una petita revenja després del desastre contra els piemontesos
de la temporada passada.
Un cop Messi va fer el
primer gol, just abans del descans, el partit va canviar. El Barça va
sentir-se més còmode, més unit. I de mica en mica la Juve va començar a
sentir-se observada per la mirada obsessiva de Messi i Suárez, dos homes
que fan por quan se senten ferits. En un joc tan tàctic, amb detalls
per estudiar, de vegades ho canvia tot una emoció, un crit, una
picabaralla. A la segona part, Pjanic va fer un falta clara a Messi i el
col·legiat va decidir amonestar l’argentí perquè va considerar que
havia demanat la targeta per al bosnià d’una manera poc adequada.
Skomina va fer sortir de polleguera Messi i el damnificat va ser l’equip
juventí, ja que quan s’enfada, el davanter blaugrana és doblement
perillós. Una jugada seva va acabar amb Rakitic fent el segon gol del
Barça, i poc després l’argentí es va inventar un altre xut d’aquells des
de la frontal per batre altre cop un Buffon que de sobte es va sentir
vell.
Una jornada rodona
Per a Valverde va ser una jornada rodona. Va apostar per Semedo al
lateral dret i el portuguès va excel·lir, agressiu en defensa i encertat
en atac. Al mig del camp, Iniesta va associar-se amb Messi i cada cop
que tocava la pilota convertia el futbol en poesia, amb aquells girs
dolços que deixen enrere rivals que sembla impossible que el puguin
tocar. I quan la Juve va acostar-se, Ter Stegen va respondre. La Juve,
que a la primera part -amb un Pjanic excels, un Dybala atrevit i detalls
del jove Betancour- va creure-hi, va acabar plena d’esgarrapades cada
cop que Messi entrava en contacte amb la pilota. Va ser ell qui va
convertir un duel igualat en una festa blaugrana. Va ser qui va fer
possible que es portin quatre partits seguits guanyant, qui va perpetuar
la tradició de debutar a Europa guanyant i qui, de passada, va entregar
als responsables de la UEFA la candidatura europea blaugrana. També el
Chelsea i el PSG van golejar. Però al davant no hi tenien la Juve.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada