CAS CATALUNYA CAIXA
La Fiscalia demana quatre anys de presó per a l'exdirigent socialista i per a Adolf Todó, exdirector de l'entitat financera
Estan acusats d'administració deslleial per fixar-se sobresous al marge en plena crisi bancària
Narcís Serra, la resistència d'un omnipresent
Redacció | 10/04/2017 a les 12:15h
 |
| Narcís Serra, expresident de Caixa Catalunya | ACN |
El jutjat d'instrucció 30 de Barcelona ha decretat l'obertura del judici oral contra l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra i el seu exdirector Adolf Todó per la seva gestió de l'entitat financera
i els sobresous que van fixar en plena crisi. En total, hi ha 41
acusats de la cúpula de l'entitat a qui el jutjat demana una fiança
civil solidària de 2.568.000 euros per al Fons de Restauració Ordenada
Bancària (FROB) i 7.000.000 milions en favor de Catalunya Caixa en
previsió de les responsabilitats civils que es podrien depurar. A més a
més, a Todó li reclamen 808.563 euros. Els acusats ara tenen 30 dies per
presentar els seus escrits de defensa.
La Fiscalia va demanar quatre anys de presó per a Serra –que
va ser alcalde de Barcelona, ministre de Defensa i vicepresident del
govern espanyol socialista. En el seu escrit, el ministeri públic també
demanava la mateixa pena per a Todó, exdirector general de l'entitat
bancària per sengles delictes d'administració deslleial. L'acusació del
ministeri públic afecta els 41 antics membres del consell
d'administració de Catalunya Caixa. D'aquests, a 17 se'ls atribueix dos delictes i als 24 restants, només un i una pena de dos anys de presó.
d'administració de Catalunya Caixa. D'aquests, a 17 se'ls atribueix dos delictes i als 24 restants, només un i una pena de dos anys de presó.
"Retribucions i indemnitzacions desproporcionades"
El ministeri públic sosté que a Catalunya Caixa hi van haver "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real d'insolvència", tenint en compte, a més, que es van produir "en un entorn de greu crisi econòmica". Així, veu "sorprenent" que, d'una banda, se subscrivissin aquests contractes i, de l'altra, "demanés la injecció de diner públic per part del FROB".
El ministeri públic sosté que a Catalunya Caixa hi van haver "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real d'insolvència", tenint en compte, a més, que es van produir "en un entorn de greu crisi econòmica". Així, veu "sorprenent" que, d'una banda, se subscrivissin aquests contractes i, de l'altra, "demanés la injecció de diner públic per part del FROB".
A més de la Fiscalia, també demanen presó per als 41 exdirectius la
Confederació Intersindical de Caixes (CIC) i la CUP. La primera demana
sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i
quatre anys per als altres 40 acusats per administració deslleial. Per
la seva banda, la CUP demana set anys de presó per a Serra i Todó i 5
anys i mig per a la resta d'acusats per administració deslleial i
apropiació indeguda.
Un altre front judical
Narcís Serra va sumar un nou front judicial el març passat. Un jutge de l'Audiència Nacional espanyola el va imputar per haver causat presumptament un forat a la companyia de 720 milions d'euros en una quinzena d'operacions immobiliàries entre els anys 2000 i 2007. El cas també afecta l'ex-director general Adolf Todó i 13 ex-alt càrrecs mes per un presumpte delicte d'administració deslleial.
Narcís Serra va sumar un nou front judicial el març passat. Un jutge de l'Audiència Nacional espanyola el va imputar per haver causat presumptament un forat a la companyia de 720 milions d'euros en una quinzena d'operacions immobiliàries entre els anys 2000 i 2007. El cas també afecta l'ex-director general Adolf Todó i 13 ex-alt càrrecs mes per un presumpte delicte d'administració deslleial.
La interlocutòria del jutge Ismael Moreno data de l'1 de març i respon a un escrit de la Fiscalia Anticorrupció,
que va iniciar les diligències a instàncies del Fons de Reestructuració
Ordenada Bancària que, ara té l'opció d'executar accions civils o
penals en la qualitat d'entitat pública que va comprar l'entitat.
El fiscal Fernando Maldonado distingeix dos períodes, el primer entre
2000 i 2007, quan l'aleshores Caixa Catalunya es van prendre decisions
d'inversió i d'adquisició de compromisos econòmics "rellevants", i entre
2008 i 2013 –el 2009 es va transformar en Catalunya Caixa-, moment en
el qual ja es va fer patent la impossibilitat de desenvolupar els
projectes. Serra va presidir l'entitat en ambdós períodes investigats.
La Fiscalia assenyala que la direcció de Catalunya Caixa va aprovar
intervenir en promocions immobiliàries a l'estat espanyol i també a
Polònia i Portugal en les que s'adquirien terrenys no urbanitzables o
fins i tot afectats per resolucions legislatives que els qualificaven
d'especial interès, la qual cosa suposava "un risc en la inversió".
L'entitat, segons la versió del fiscal, va adquirir immobles i
"compromisos econòmics rellevants" i va concedir crèdits
"desproporcionats"; també, la Fiscalia ha detectat irregularitats en els
pactes de separació dels socis de les esmentades participacions
empresarials.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada