Redacció | 28/01/2016 a les 14:18h
TSJC
L'actual president de la secció vuitena de l'Audiència Provincial de Barcelona haurà de gestionar el judici de la consulta del 9-N
En el procés de selecció va considerar la ruptura com a "molt previsible"
Ha superat Miguel Ángel Gimeno per tres vots
Rafael Catalá considera que el nou president del TSJC «no tindrà cap problema» amb el 9-N.
 |
| Jesús Maria Barrientos, nou president del TSJC |
Jesús
Maria Barrientos serà el nou president del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC). Era el candidat més dur i partia com a
favorit. Finalment, l'actual president de la secció vuitena de
l'Audiència Provincial succeirà en el càrrec a Miguel Ángel Gimeno, que
també es presentava a la reelecció. Ha estat escollit per majoria simple
en el si del Consell General del Poder Judicial obtenint 12 vots per 9
de Gimeno.
El nou president del TSJC haurà d'afrontar durant el seu mandat la fase més resolutiva del procés d'independència de Catalunya. És per això que el procés de selecció ha estat molt marcat per aquest factor polític, que desborda els aspectes estrictament professionals i judicials. Barrientos, en el procés de selecció, va qualificar de "molt previsible" la ruptura.
El nou president del TSJC haurà d'afrontar durant el seu mandat la fase més resolutiva del procés d'independència de Catalunya. És per això que el procés de selecció ha estat molt marcat per aquest factor polític, que desborda els aspectes estrictament professionals i judicials. Barrientos, en el procés de selecció, va qualificar de "molt previsible" la ruptura.
El ministre Rafel Català ha assegurat avui, en una entrevista a RNE, que qui resultés escollit “no havia de tenir cap problema” amb causes com el judici a la consulta del 9-N perquè es tracta “d'aplicar l'estat de dret i les lleis”. La tria s'ha realitzat entre una terna formada per Miguel Ángel Gimeno Jubero, l'actual president que optava a la reelecció; Jesús Maria Barrientos Pacho, actual president de la secció vuitena de l'Audiència Provincial de Barcelona, i Fernando Lacaba Sánchez, president de l'Audiència de Girona.
| Biografia oficial de Jesús Maria Barrientos |
|---|
| El
nou president del TSJ de Catalunya va ingressar a la carrera judicial
el 1985, sent les seves primeres destinacions judicials els jutjats de
districte d'Astorga, a Lleó –localitat on va néixer-; el jutjat número
26 de Barcelona i el jutjat de primera instància i instrucció de San
Vicente de la Barquera (Cantàbria). Va ascendir a magistrat el 1988 i va
ser destinat a la secció setena de l'Audiència Provincial de Barcelona.
L’any 2002 va ocupar plaça a la secció vuitena de la mateixa audiència,
secció de la que n’era president. Jesús Maria Barrientos ha reforçat, en comissió de serveis i sense relleu de funcions, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i des de 2014 reforça la sala Civil i Penal del mateix TSJC, continuant en aquesta situació en aquests moments. Ha estat Consultor de la Unió Europea i de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament participant a diversos projectes d'enfortiment institucional i judicial de països iberoamericans com Colòmbia, Panamà i El Salvador. En l'àmbit docent, Jesús Maria Barrientos ha estat vocal del consellrector de l'Escola Judicial i ha col·laborat com a professor amb les universitats Pompeu Fabra i Central de Barcelona, amb el CEU i amb el Centre d'Estudis Jurídics de la Generalitat. També ha intervingut com a director, coordinador o ponent en més de cinquanta activitats docents o formatives, especialment en matèria penal i processal. És auto de diverses publicacions jurídiques. |
Barrientos veu la ruptura com a "molt previsible"
Barrientos, en el procés de selecció, que havia estat qui va introduir el tema de la parcialitat dels magistrats "autonòmics" i de la conducta davant d'un escenari de ruptura a Catalunya que, a diferència de Gimeno, ell considera com a "molt previsible".
Sota aquest punt de vista, el nou president del TSJC va dibuixar un escenari que a partir de les eleccions del 27-S porta a la formació d'un Govern català que fa seva la resolució de desconnexió del 9 de novembre, "tot i haver estat suspesa a tots els efectes". En aquest marc, "les relacions del TSJC amb el Parlament i la presidència de la Generalitat "serien molt delicades" però sempre sota "el sotmetiment a la llei", a la qual es va comprometre a defensar al límit.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada