Després que el Barça anunciés que Sergi Pàmies és el guanyador de la X edició dels Premis Internacionals de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, el locutor de Catalunya Ràdio ha pronunciat un emotiu discurs sobre el Barça i el paper dels mitjans de comunicació
ARA Barcelona |
 |
| Joaquim Maria Puyal |
Després que el Barça anunciés que Sergi Pàmies és el guanyador de la X edició dels Premis Internacionals de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, Joaquim Maria Puyal (Catalunya Ràdio) ha pronunciat aquest dijous un emotiu discurs sobre el paper dels mitjans de comunicació.
"El que hem de demanar als esportistes i dirigents és que no vegin
sistemàticament en qualsevol crítica o comentari de disconformitat una
raó interessada fosca, inconfessable, corrupta. La directiva no és el
club. El club som tots els socis i els seus dirigents han d’integrar
l’acceptació crítica com una part de la garantia de joc democràtic basat
en la llibertat d’expressió. El nostre és un ofici extraordinari que
proporciona enormes gratificacions. Jo les he experimentades i li estaré
agraït fins que em mori. El Barça és un club excepcional, únic, també a
ell estic i estaré agraït. Crec honradament, que tots nosaltres
hauríem de saber estar a l’alçada que la grandesa del club i del nostre
ofici exigent", ha dit.
"El foc creuat. És
inevitable? Potser no, però potser pot ser menys intens. Qualsevol
persona o grup que gestiona o administra interessos del grup col·lectiu
ha d’acceptar la crítica. Però també és clar que els que valorem la
gestió pública hem de fer-ho amb responsabilitat. El periodisme s’ha
d’exercir amb responsabilitat. És cert que l’època en què estem vivint
no és gaire bona per al nostre ofici", ha dit el locutor de Catalunya
Ràdio.
Segons Joaquim Maria Puyal, "el màxim
damnificat d’aquesta tenalla d’interessos és el ciutadà en tant que
receptor. La pèrdua de pes de la figura professional d’un periodista
curiós, compromès, amb mirada pròpia i més o menys lliure, exigent,
rigorós, incòmode, que vetlla abans que per cap altre pels interessos
del receptor, pot ser irreparable si el conjunt de la professió no hi
fem front. Però com podem fer-hi front? Em permeto suggerir una
resposta. Exigim-nos responsabilitats i protegim-nos, fem-nos
imprescindibles. Acreditar i consolidar el nou periodisme del futur vol
dir fer-nos necessaris per la nostra qualitat basada en la utilitat,
l’expertesa, l’honradesa, el rigor, l’eficiència i la confiança. És a
dir, per la nostra responsabilitat".
"Seria
interessant que entre tots plegats, més enllà del desànim i la
desconfiança que planen, exploréssim si som capaços d’oferir un millor
servei de comunicacions als socis i una millor informació als
barcelonistes. És a dir, que exercint una bona praxi professional
periodística, comptéssim amb una millor acceptació crítica dels
al·ludits. Això és bàsic. Ens hem de trobar en tot allò que afavoreixi
aquests objectius, hem de col·laborar de manera lleial", ha dit.
"No és el meu propòsit quedar bé. No he vingut aquí ni a quedar bé ni a
donar lliçons de res a ningú. No es tracta d’això. Es tracta d’impedir
que progressi aquesta espiral de malfiança i distanciament que
retroalimentada pels greuges argumentats per les parts, només serveix
per perjudicar el club, augmentar les tensions, empobrir els discursos
públics i per tant, empitjorar el servei que la societat i els
barcelonistes esperen de nosaltres, de la directiva i dels gestors del
club, dels periodistes i de les nostres empreses. De nosaltres depèn.
Només de nosaltres depèn assolir un marc de relacions respectuoses i
responsables que ens permetin guanyar un futur millor amb rendiment
informatiu per a tots els barcelonistes. Al cap i a la fi, és l’única
cosa essencial, que el lector, oient, espectador, que el soci o
seguidor, tingui ben cobertes les seves necessitats comunicatives", ha
explicat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada