Aena bonificarà les aerolínies que obrin noves rutes
Passatgers de la terminal 1 de l'aeroport del Prat Foto: JUDIT FERNÁNDEZ / ARXIU. |
A l'agost van passar per Barcelona 3,9 milions de passatgers, un 0,8% més que en el mateix període de l'any passat, mentre que Barajas va rebre poc més de 3,8 milions d'usuaris, gairebé un 12% menys. El mateix director general d'Aena, Javier Marín, destacava ahir que l'aeroport de Barajas, en tractar-se d'un hub de recepció i sortida de vols, serà el més beneficiat pel pla.
La rebaixa de taxes era una vella reclamació de les companyies aèries, i fins i tot Ryanair ho ha posat diverses vegades sobre la taula com a requisit per no reduir la seva activitat a Girona. És ara, quan Barajas perd pistonada, però, que arriben els incentius. “No vull entrar en baralles futbolístiques i apostar per Madrid o Barcelona, però no deixa de ser curiós que tantes mesures arribin després que se sàpiga que Barajas ha perdut passatgers”, reflexionava ahir a aquest diari Ricard Font, secretari d'Infraestructures i Mobilitat del govern i president del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona. En tot cas, el que més preocupa Font és que el pla d'ajudes no doni marge de maniobra als diferents aeroports per decidir quins són els millors incentius depenent de la seva estratègia.
La idea de Foment és que es bonifiquin al 100% les taxes de passatgers en les noves rutes i al 75 % els vols existents que aconsegueixen generar viatgers addicionals. “Les mesures del tipus cafè per a tothom no són les que
més ens ajuden; nosaltres reclamem una gestió individualitzada”, va recordar ahir Font. Amb marge de maniobra, el Prat podria bonificar o bonificar més els vols transoceànics, la seva gran aspiració, “o Girona i Reus impulsar mesures per desestacionalitzar la seva oferta”, posa com a exemple.
LA XIFRA
50
milions d'euros
és el pressupost del pla d'incentius per al 2014; un any després es reduirà a la meitat.
Entre el favoritisme i l'estratègia comercial
També la Cambra de
Comerç de Barcelona lamentava ahir que “quan el 2005 l'estratègia
d'Iberia va suposar un daltabaix per al Prat, la reacció de Foment no va
ser tan immediata com la que s'està visualitzant ara que Iberia té
problemes a Barajas”. Ho explica el seu director d'infraestructures,
Cristian Bardají: “És evident que la resposta actual, la implicació de
l'Estat, no té res a veure amb la donada fa vuit anys, quan Aena va dir
que no hi podia fer res perquè era el mercat el que manava.” Un cop dit
això, Bardají assenyala que hi ha una altra raó de pes que justifica
l'estratègia del gestor aeroportuari i que no té res a veure amb
possibles favoritismes. “Aena es vol fer atractiva per al mercat de cara
a la seva venda, i entenc que vol demostrar que s'estan fent els deures
i que pot ser rendible en el seu conjunt.”
Des de Madrid, el conseller d'Economia, Enrique Ossorio, reclamava mesures específiques per al seu aeroport, ja que assegura que “l'enorme baixada de l'oferta de seients de Barajas coincideix amb el moment en què es van incrementar més les taxes a Madrid que al Prat”.
Darrera actualització ( Dimarts, 15 d'octubre del 2013 02:00 ) Des de Madrid, el conseller d'Economia, Enrique Ossorio, reclamava mesures específiques per al seu aeroport, ja que assegura que “l'enorme baixada de l'oferta de seients de Barajas coincideix amb el moment en què es van incrementar més les taxes a Madrid que al Prat”.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/685426-un-pla-fet-a-la-mida-de-barajas.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada