dilluns, 30 de setembre del 2013

Niño Becerra: “L'estàndard de vida baixarà fins a nivells dels 80”

30/09/2013

espoli fiscal

“L’Estat espanyol té un munt de problemes que comencen al segle XVI i deriven a l’actualitat, quan no pintem res en el context internacional”


Sergi Quitian

L'economista Santiago Niño Becerra

Santiago Niño Becerra va ser un dels primers economistes que va pronosticar l’actual crisi econòmica. Corria l’any 2005 i una aparent bonança i abundància econòmica regnava als grans estats d’Europa. Va ser llavors quan el catedràtic d’Estructura Econòmica de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) de la Universitat Ramon Lull va advertir els símptomes d’una malaltia ara greu i irreversible. Vuit anys després recopila una completa antologia d’articles per formar "Diario del crash", llibre que ha presentat ara.
 
1. Un peix que es mossega la cua
Niño Becerra ha descrit amb cruel claredat la situació econòmica de l’Estat espanyol: “Espanya té un model de baix valor afegit, de rendibilitat curta. Això ha estat així des de fa molts anys”. Un punt de partida que genera els mals endèmics de les finances espanyoles: “El PIB espanyol va créixer a base de deute. D’uns diners que no eren seus, sinó dels potents països de l’Europa central. I el problema d’això és que els deutes s’han de pagar”. 
 
Això provoca que Espanya estigui ara per ara “totalment col·lapsada”: “L’Estat necessita créixer per pagar el deute, però no ho fa i quan creixi només ho farà ens xifres tan baixes que només donarà per pagar els interessos del deute”, pronostica.
 
2. Espanya no té veu
El catedràtic d’Estructura Econòmica insisteix en la idea d’una Europa més unida i amb més col·laboració. En aquest context, però, lamenta la invisibilitat i poc poder d’Espanya a la taula on es prenen les grans decisions: “L’Estat espanyol té un munt de problemes que comencen al segle XVI i deriven a l’actualitat, quan no pintem res en el context internacional”.
 
3. Les empreses catalanes
Santiago Niño Becerra ha estat clar a l’hora de definir les debilitats i fortaleses del teixit empresarial català: “El principal desavantatge és que el català, per norma, és molt individualista i necessita canviar el xip. En canvi, el gran avantatge és que disposa de pimes amb bones possibilitats. Superant l’individualisme, innovant i treballant per a altres, el teixit empresarial català integrar-se en clústers potents i tirar endavant”.
 
4. L’arrel de la independència és econòmic
L’economista barceloní ha valorat el procés sobiranista català en declaracions a VIAempresa i l’ha considerat un tema d’origen econòmic: “Penso que Catalunya té un problema d’autonomia econòmica. La demanda d’independència política és un subproducte de la independència econòmica”, ha subratllat el catedràtic, abans d’exemplificar que no s’imagina “una Via Catalana amb tant suport popular fa vuit anys, quan la gent considerava que hi havia bonança econòmica”.
 
El professor de l’IQS School of Manegement, en aquest sentit, ha apuntat que el que reclama Catalunya és independència econòmica: “Crec que si a Catalunya li donessin el concert econòmic basc més algunes competències com les que està reclamant el País Basc, es dissoldria en bona mesura part d’aquest sentiment sobiranista”.
 
5. El sistema resistirà
Niño Becerra veu una Europa en problemes, però una Europa que no es trencarà: “No esclatarà res. El caos no li interessa a ningú. Sempre s’arribaran a acords i consensos”. Per exemplificar-ho, ha assenyalat el cas de Grècia, en una situació molt delicada però a les portes d’un tercer rescat econòmic. Per resistir, però, el catedràtic no té cap dubte que “els països que estan en una situació menys dolenta hauran de posar més diners sobre la taula”.
 
De fet, el professor de l’IQS ha pronosticat que s’acabaran per assumir –encara que no agradi, en especial als bancs– les quitances de deute en els elevadíssims deutes públics i privats que mantenen els estats i els particulars.
 
6. Un euro fort
El catedràtic d’Estructura Econòmica ha trobat curiós que des de fa mig any s’hagi deixat de parlar de l’euro i dels seus suposats problemes i ha predit una moneda única europea cada cop més important: “Anem cap a més euro, amb més integració i major unificació. S’aprofundirà en la moneda única, però amb més regulacions”.
 
7. Sense rastres d’optimisme
Va pronosticar la crisi però no en veu el final. Consultat sobre els primers símptomes de recuperació econòmica, dels primers brots verds dels qui algunes institucions parlen, Niño Becerra ha esborrat qualsevol rastre d’optimisme: “Jo no en veig símptomes per enlloc, al contrari, l’atur puja, el deute públic creix, i la taxa de pobresa no es redueix”.
 
8. Viurem com als anys 80
“El nivell de vida que hem conegut no el recuperarem”. Santiago Niño Becerra ha volgut deixar clar que estem en un punt de no retorn, que l’època de bonança que hem conegut ja no la tornarem a trobar: “L’estàndard de vida baixarà. Hi ha estudis que apunten a que el nivell de vida dels espanyols retrocedirà fins l’estat dels anys 80”.
 
De fet, ha destacat que “l’economia dels últims 25 anys s’ha basat molt en les expectatives. I ara mateix, les expectatives són molt dolentes”.
 
9. Una Europa de clústers
Quin serà, doncs, l’escenari econòmic i social d’Europa en un horitzó d’aquí cinc anys?: “Les conseqüències de la crisi fa que cada vegada hi hagi més coordinació. Els polítics i els estats pintaran cada cop menys. Passarem d’una Europa dels països a una Europa dels clústers i es crearan xarxes de coordinació entre aquestes zones amb més possibilitats i recursos econòmics”. En resum, “els estats tindran menys competències, els grans protagonistes seran els clústers”.
 
10. Problema de crèdit
Finalment, Santiago Niño Becerra també ha resseguit la crisi financera del país. El catedràtic barceloní ha expressat que “els bancs tenen dos megaproblemes: un deute propi bestial i uns actius que tenen molt menys valor del que reflecteix el seu balanç. Els bancs no tenen diners”.
 
A més, davant la sequera del crèdit, el professor de l’IQS ha asseverat que un dels grans problemes és que a Espanya tampoc “no hi ha demanda solvent de crèdit”. En aquest sentit, “el crèdit a l’Estat espanyol ha caigut més de 300.000 milions els últims anys i seguirà de cap a caiguda”.