espoli fiscal
“L’Estat espanyol té un munt de problemes que comencen al segle XVI i deriven a l’actualitat, quan no pintem res en el context internacional”
Sergi Quitian
 |
| L'economista Santiago Niño Becerra |
Santiago Niño Becerra va ser un dels primers
economistes que va pronosticar l’actual crisi econòmica. Corria l’any
2005 i una aparent bonança i abundància econòmica regnava als grans
estats d’Europa. Va ser llavors quan el catedràtic d’Estructura
Econòmica de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) de la Universitat Ramon
Lull va advertir els símptomes d’una malaltia ara greu i irreversible.
Vuit anys després recopila una completa antologia d’articles per formar "Diario del crash", llibre que ha presentat ara.
1. Un peix que es mossega la cua
Niño Becerra ha descrit amb cruel claredat la situació econòmica de
l’Estat espanyol: “Espanya té un model de baix valor afegit, de
rendibilitat curta. Això ha estat així des de fa molts anys”. Un punt de
partida que genera els mals endèmics de les finances espanyoles: “El
PIB espanyol va créixer a base de deute. D’uns diners que no eren seus,
sinó dels potents països de l’Europa central. I el problema d’això és
que els deutes s’han de pagar”.
Això provoca que Espanya estigui ara per ara “totalment
col·lapsada”: “L’Estat necessita créixer per pagar el deute, però no ho
fa i quan creixi només ho farà ens xifres tan baixes que només donarà
per pagar els interessos del deute”, pronostica.
2. Espanya no té veu
El catedràtic d’Estructura Econòmica insisteix en la idea d’una
Europa més unida i amb més col·laboració. En aquest context, però,
lamenta la invisibilitat i poc poder d’Espanya a la taula on es prenen
les grans decisions: “L’Estat espanyol té un munt de problemes que
comencen al segle XVI i deriven a l’actualitat, quan no pintem res en el
context internacional”.
3. Les empreses catalanes
Santiago Niño Becerra ha estat clar a l’hora de definir les
debilitats i fortaleses del teixit empresarial català: “El principal
desavantatge és que el català, per norma, és molt individualista i
necessita canviar el xip. En canvi, el gran avantatge és que disposa de
pimes amb bones possibilitats. Superant l’individualisme, innovant i
treballant per a altres, el teixit empresarial català integrar-se en
clústers potents i tirar endavant”.
4. L’arrel de la independència és econòmic
L’economista barceloní ha valorat el procés sobiranista català en
declaracions a VIAempresa i l’ha considerat un tema d’origen econòmic:
“Penso que Catalunya té un problema d’autonomia econòmica. La demanda
d’independència política és un subproducte de la independència
econòmica”, ha subratllat el catedràtic, abans d’exemplificar que no
s’imagina “una Via Catalana amb tant suport popular fa vuit anys, quan
la gent considerava que hi havia bonança econòmica”.
El professor de l’IQS School of Manegement, en aquest sentit, ha
apuntat que el que reclama Catalunya és independència econòmica: “Crec
que si a Catalunya li donessin el concert econòmic basc més algunes
competències com les que està reclamant el País Basc, es dissoldria en
bona mesura part d’aquest sentiment sobiranista”.
5. El sistema resistirà
Niño Becerra veu una Europa en problemes, però una Europa que no es
trencarà: “No esclatarà res. El caos no li interessa a ningú. Sempre
s’arribaran a acords i consensos”. Per exemplificar-ho, ha assenyalat el
cas de Grècia, en una situació molt delicada però a les portes d’un
tercer rescat econòmic. Per resistir, però, el catedràtic no té cap
dubte que “els països que estan en una situació menys dolenta hauran de
posar més diners sobre la taula”.
De fet, el professor de l’IQS ha pronosticat que s’acabaran per
assumir –encara que no agradi, en especial als bancs– les quitances de
deute en els elevadíssims deutes públics i privats que mantenen els
estats i els particulars.
6. Un euro fort
El catedràtic d’Estructura Econòmica ha trobat curiós que des de fa
mig any s’hagi deixat de parlar de l’euro i dels seus suposats
problemes i ha predit una moneda única europea cada cop més important:
“Anem cap a més euro, amb més integració i major unificació.
S’aprofundirà en la moneda única, però amb més regulacions”.
7. Sense rastres d’optimisme
Va pronosticar la crisi però no en veu el final. Consultat sobre
els primers símptomes de recuperació econòmica, dels primers brots verds
dels qui algunes institucions parlen, Niño Becerra ha esborrat
qualsevol rastre d’optimisme: “Jo no en veig símptomes per enlloc, al
contrari, l’atur puja, el deute públic creix, i la taxa de pobresa no es
redueix”.
8. Viurem com als anys 80
“El nivell de vida que hem conegut no el recuperarem”. Santiago
Niño Becerra ha volgut deixar clar que estem en un punt de no retorn,
que l’època de bonança que hem conegut ja no la tornarem a trobar:
“L’estàndard de vida baixarà. Hi ha estudis que apunten a que el nivell
de vida dels espanyols retrocedirà fins l’estat dels anys 80”.
De fet, ha destacat que “l’economia dels últims 25 anys s’ha basat
molt en les expectatives. I ara mateix, les expectatives són molt
dolentes”.
9. Una Europa de clústers
Quin serà, doncs, l’escenari econòmic i social d’Europa en un
horitzó d’aquí cinc anys?: “Les conseqüències de la crisi fa que cada
vegada hi hagi més coordinació. Els polítics i els estats pintaran cada
cop menys. Passarem d’una Europa dels països a una Europa dels clústers i
es crearan xarxes de coordinació entre aquestes zones amb més
possibilitats i recursos econòmics”. En resum, “els estats tindran menys
competències, els grans protagonistes seran els clústers”.
10. Problema de crèdit
Finalment, Santiago Niño Becerra també ha resseguit la crisi
financera del país. El catedràtic barceloní ha expressat que “els bancs
tenen dos megaproblemes: un deute propi bestial i uns actius que tenen
molt menys valor del que reflecteix el seu balanç. Els bancs no tenen
diners”.
A més, davant la sequera del crèdit, el professor de l’IQS ha
asseverat que un dels grans problemes és que a Espanya tampoc “no hi ha
demanda solvent de crèdit”. En aquest sentit, “el crèdit a l’Estat
espanyol ha caigut més de 300.000 milions els últims anys i seguirà de
cap a caiguda”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada