dijous, 15 d’agost del 2013

El castellà es perd a Gibraltar

15/08/2013 a les 14:30h

 

Diversos estudis i reportatges periodístics destaquen que els joves gibraltarenys prefereixen l'anglès perquè el consideren la llengua de prestigi

 


Les banderes de Gibraltar i de la Gran Bretanya, onejant al penyal.


La llengua espanyola comença a manifestar símptomes de diglòssia a Gibraltar. Aquests dies s'han publicat diversos reportatges que destaquen que el castellà està reculant entre la població menor de trenta anys fins el punt que, en algun cas, mitjans de comunicació de Madrid arriben a escriure que "el castellà està en perill a Gibraltar". Segons El Confidencial, "els nens gibraltarenys, que reben una educació monolingüe, arriben a casa i no desconnecten l'anglès: veuen els dibuixos animats, els informatius i els concursos en l'idioma de Shakespeare".
 
Aquesta impressió es veu confirmada, amb matisos, per un estudi de la New Jersey City University orientat a investigar els usos i actituds lingüístiques entre la població jove. L'estudi constata que "els gibraltarenys no volen ser associats amb l'espanyol i, per conseqüència, volen mantenir els seus llaços culturals, polítics i lingüístics amb Gran Bretanya. Si l'espanyol adquirís estatut oficial, es debilitarien les relacions amb aquest país". Així doncs, els joves creuen que l'anglès és la llengua de més prestigi i la que té més importància tant a l'escola com en les activitats socials i lúdiques.
 
L'espanyol, per contra, es reserva més per a les relacions entre els alumnes o la família i per a les situacions més informals. Segons l'estudi, "els joves gibraltarenys valoren positivament la situació bilingüe a Gibraltar. Tot i així, la majoria no estaven d'acord amb que l'espanyol reemplacés l'anglès. És a dir, si l'espanyol adquireix estatus oficial, això posaria en qüestió la sobirania del Regne Unit sobre Gibraltar"
 
Llanito
 
El castellà que es parla a Gibraltar és una variant pròpia, amb una gran quantitat d'anglicismes. El treball de la New Jersey City University el descriu així: "El dialecte llanito de l'espanyol no és en absolut un crioll, ni tan sols una variant molt distorsionada de la parla andalusa, sinó un dialecte que amb prou feines es diferencia de la parla d'Algesires i Cadis". En aquest sentit, "el perfil lingüístic de Gibraltar s'assembla al de les societats on es parla una llengua acriollada, on una llengua metropolitana (postcolonial) d'origen europeu pugna amb un idioma crioll de menor condició social".