«El govern espanyol practica, avui més que mai, i ja és dir, una política clara i contundent de terra cremada pel què fa a Catalunya»
 |
| Miquel Aguilar |
Fa just un any es produïren a l’Alt Empordà dos incendis devastadors
al nostre país. Iniciats en dos punts diferents, La Jonquera i Portbou,
van causar la mort de quatre persones i la crema de 14.000 hectàrees.
Mentre l’Empordà cremava i la cendra cobria el cel de la Garrotxa i
Osona, l’aleshores conseller d’interior, Felip Puig, ens explicava que
les causes dels dos incendis ( tots dos!) eren, literalment, la de
burilles de cigarreta. La del foc originat a Portbou, per una cigarreta
llençada des de la carretera al costat mateix d’una benzinera. A la
Jonquera, per l’acumulació de centenars de burilles de cigarrera en el
punt d’origen del foc. Mai s’han trobat els culpables.
Al mateix moment que s’encenia l’Empordà també s’encenien les xarxes socials, amb missatges d’ànims, suport i ajuda que venien de tot el territori català i que, de retruc, desfermaven la xenofòbia i l’odi de la part espanyola més visceral i animal amb perles de l’estil: “¿¿Los putos catalanes no saben pedir ayuda o agua en español?? Pues que se quemen y se jodan", “Cataluña pide ayuda al ejercito español, yo les enviaba unos cuantos bidones de gasolina, el fuego purifica ¡¡hay que joderse!!", o "Ya que estamos podría arder Cataluña entera y los catalanes y España sería un lugar mejor para vivir". Tota una amalgama de mostres d’estima, respecte i amor per part de milers d’espanyols, el pensament dels quals afortunadament és... minoritari. Oi?
El govern espanyol practica, avui més que mai, i ja és dir, una política clara i contundent de terra cremada pel què fa a Catalunya. Una asfixia econòmica sublim, lligada a un espoliació fiscal amb característiques clares de saqueig, que destrueix amb creixent virulència no ja el teixit productiu del nostre país sinó que redueixen l’estat del benestar i el possible progrés en justícia i igualtat de la societat a meres paraules buides i de retòrica cínica, gairebé criminal. Un indiscriminat atac constant sobre el poble català i les seves institucions, amb l’objectiu clar de destruir la cohesió als nostres barris i ciutats i provocar la inestabilitat que tot regim autoritari necessita per justificar l’actuació coactiva de l’estat opressor i anul•lar els drets de tot un poble.
Davant d’aquesta exhibició de bel·ligerància espanyolista, determinada definitivament a fer de Catalunya una terra cremada, el poble català ha de prendre seriosa consciència de la magnitud del conflicte i de l’estat de guerra latent al que és sotmès. Hem d’actuar amb fermesa i respondre a l’estat del espanyols, no tan sols amb resistència unitària i importants gestos simbòlics, com els organitzats per l’ANC i Òmnium amb tant d’encert. També hem de ser capaços de metoditzar contraatacs en defensa dels interessos de Catalunya i dels drets democràtics del poble català, basats en l’ intel·ligència, l’oportunitat i el coratge que la conjuntura exigeix. El procés polític que s’ha d’endegar a traves del Govern i del Parlament, amb la finalitat clara i nítida d’assolir un estat català sobirà, lliure i independent, ha d’anar acompanyat necessàriament d’accions contundents i indiscutiblement pacifiques, que damnegin els interessos de l’Estat espanyol. I més, mentre aquest es negui a comportar-se com un estat democràtic i privi al poble català de l’exercici més bàsic dels drets universals.
D’aquí la campanya destinada a boicotejar la candidatura de Madrid 2020, impulsada per Catalunya Acció i diverses entitats sobiranistes del país, que té com a objectiu fer veure al Comitè Olímpic Internacional que la capital d’un estat que nega els drets democràtics i nacionals dels catalans no pot acollir mai un esdeveniment de fraternitat universal com ho són uns Jocs Olímpics. De cap manera podem permetre que un estat en ruïna, opressor i dominat per corruptes, ens obligui a finançar, un cop més, un esdeveniment tan important a nivell internacional, que serveixi d’aparador a l’espanyolitat més desfermada i de menjadora a l’oligarquia funcionario-privada de Madrid. Hem de distingir l’enemic amb claredat, actuar-hi en contra, amb fermesa i valor, defensant la nostra dignitat i acompanyant el procés d’alliberament nacional endegat, a nivell institucional i amb lleialtat. Si ho fem així, units en l’objectiu de la independència de Catalunya, estic segur que ens en sortirem.
Al mateix moment que s’encenia l’Empordà també s’encenien les xarxes socials, amb missatges d’ànims, suport i ajuda que venien de tot el territori català i que, de retruc, desfermaven la xenofòbia i l’odi de la part espanyola més visceral i animal amb perles de l’estil: “¿¿Los putos catalanes no saben pedir ayuda o agua en español?? Pues que se quemen y se jodan", “Cataluña pide ayuda al ejercito español, yo les enviaba unos cuantos bidones de gasolina, el fuego purifica ¡¡hay que joderse!!", o "Ya que estamos podría arder Cataluña entera y los catalanes y España sería un lugar mejor para vivir". Tota una amalgama de mostres d’estima, respecte i amor per part de milers d’espanyols, el pensament dels quals afortunadament és... minoritari. Oi?
El govern espanyol practica, avui més que mai, i ja és dir, una política clara i contundent de terra cremada pel què fa a Catalunya. Una asfixia econòmica sublim, lligada a un espoliació fiscal amb característiques clares de saqueig, que destrueix amb creixent virulència no ja el teixit productiu del nostre país sinó que redueixen l’estat del benestar i el possible progrés en justícia i igualtat de la societat a meres paraules buides i de retòrica cínica, gairebé criminal. Un indiscriminat atac constant sobre el poble català i les seves institucions, amb l’objectiu clar de destruir la cohesió als nostres barris i ciutats i provocar la inestabilitat que tot regim autoritari necessita per justificar l’actuació coactiva de l’estat opressor i anul•lar els drets de tot un poble.
Davant d’aquesta exhibició de bel·ligerància espanyolista, determinada definitivament a fer de Catalunya una terra cremada, el poble català ha de prendre seriosa consciència de la magnitud del conflicte i de l’estat de guerra latent al que és sotmès. Hem d’actuar amb fermesa i respondre a l’estat del espanyols, no tan sols amb resistència unitària i importants gestos simbòlics, com els organitzats per l’ANC i Òmnium amb tant d’encert. També hem de ser capaços de metoditzar contraatacs en defensa dels interessos de Catalunya i dels drets democràtics del poble català, basats en l’ intel·ligència, l’oportunitat i el coratge que la conjuntura exigeix. El procés polític que s’ha d’endegar a traves del Govern i del Parlament, amb la finalitat clara i nítida d’assolir un estat català sobirà, lliure i independent, ha d’anar acompanyat necessàriament d’accions contundents i indiscutiblement pacifiques, que damnegin els interessos de l’Estat espanyol. I més, mentre aquest es negui a comportar-se com un estat democràtic i privi al poble català de l’exercici més bàsic dels drets universals.
D’aquí la campanya destinada a boicotejar la candidatura de Madrid 2020, impulsada per Catalunya Acció i diverses entitats sobiranistes del país, que té com a objectiu fer veure al Comitè Olímpic Internacional que la capital d’un estat que nega els drets democràtics i nacionals dels catalans no pot acollir mai un esdeveniment de fraternitat universal com ho són uns Jocs Olímpics. De cap manera podem permetre que un estat en ruïna, opressor i dominat per corruptes, ens obligui a finançar, un cop més, un esdeveniment tan important a nivell internacional, que serveixi d’aparador a l’espanyolitat més desfermada i de menjadora a l’oligarquia funcionario-privada de Madrid. Hem de distingir l’enemic amb claredat, actuar-hi en contra, amb fermesa i valor, defensant la nostra dignitat i acompanyant el procés d’alliberament nacional endegat, a nivell institucional i amb lleialtat. Si ho fem així, units en l’objectiu de la independència de Catalunya, estic segur que ens en sortirem.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada